La raó de març

Molt bon dia molinencs i molinenques.

En ocasions existeixen certes normes que realment són difícils d’entendre i per exemple el fet que, aquells que dediquem part de les nostres hores a la política, no puguem demanar el vot per les properes eleccions Generals, les del proper diumenge, en el mitjà de comunicació públic local, és sens dubte, una d’elles. Això sí, a les tertúlies del mateix mitjà, tant el director com els col·laboradors podem comentar la campanya i els debats.

Jo en conseqüència no els hi demanaré el vot; el que sí que els demanaré, com a demòcrata, és que exerceixin el seu dret, la seva responsabilitat i el seu dret a decidir, anant als col·legis electorals, el proper diumenge.

La primera victòria serà una alta participació ciutadana.

Pel proper mes, doncs, deixaré les valoracions dels resultats electorals. I pel proper mes també, i ja en clau local, el govern municipal ha deixat l’aprovació del Pla d’Actuació Municipal, amb el pretext de les aportacions del grup municipal socialista.

El mateix govern municipal que ha explicat la seva proposta, i només la seva proposta, de Pla d’Actuació Municipal, als diferents barris de Molins de Rei. És el mateix govern que va escoltar d’aquest portaveu socialista en l’última reunió de portaveus, que el dilluns dia 25 de febrer, els hi faríem arribar les nostres aportacions. La seva resposta va ser, que igualment farien una aprovació inicial en el ple del 27 de febrer i abans de l’aprovació final, estudiarien les nostres aportacions.

Davant la meva sorpresa i la sorpresa dels meus companys, el mateix dimecres dia 27, vaig rebre una trucada de l’alcalde, cap a les 3 de la tarda, comunicant-me la intenció de deixar sobre la taula el punt del PAM, per així estudiar les nostres aportacions; Res que no sabessin.

Els socialistes continuem creient en el projecte que vam presentar a les passades eleccions; aquell projecte pel que vam rebre el recolzament de 2.950 molinencs i molinenques. Un projecte que defensa la peatonalització del centre de la vila, que permet la construcció de llar d’infants i aparcaments a la vegada, que vol ocupar el Molí amb la cultura, que vol convertit la carretera en un passeig que connecti el Terraplè amb el Parc de la Mariona, un projecte on el riu i la muntanya entren a Molins de Rei.

El govern municipal, el passat dimecres, va passar de puntetes sobre el punt d’aprovació del PAM, i no va oferir cap explicació a la ciutadania del perquè s’havia decidit deixar sobre la taula aquest punt.

El govern municipal deu una explicació raonable i sobretot sincera del perquè han variat el seu posicionament. Els socialistes estem allà on vam dir que estaríem i hem fet allò que vam dir que faríem.

Molt bon dia molinencs i molinenques.

I ara sí fora d’antena, faig dues consideracions.

Vingueu tots els que pugueu al Palau Sant Jordi, el proper dijous dia 6; serà la gran festa del socialisme català. La festa començarà a les 19:00.

I avui, no cal oblidar-ho també és un dia important a la carrera demòcrata per aconseguir ser escollit candidat a president dels EUA. Els Estats de Texas i Ohio, poden fer inclinar la balança de forma decidida al candidat Barak Obama.

YES, WE CAN....

El moment decissiu

Ens disposem a despedir el mes de febrer i això significa que ens acostem el moment decissiu de la campanya de les Generals i per tant, ens acostem al dia que estem convocats a les urnes: el proper dia 9 de març.

Ja hem pogut veure dos debats electorals demostratius del que han estat aquests darrers quatre anys. S’han pogut confrontar dos models completament diferents de fer país. Per una banda la serietat, la confiança en el futur, la confiança en els serveis públics i una política basada en la igualtat d’oportunitats i en l’extensió de drets. I tot això amb la millor gestió econòmica feta en època democràtica.

Per una altra banda, un model fonamentat bàsicament en fer política en allò únic que no s’ha de fer política, com és la política antiterrorista; un model basat en la crispació, confrontació de territoris, en la negació en l’extensió de drets i en la mentida constant.

És per això que el dia 9 ens juguem molt. Ens juguem, tornar al passat o continuar construint el país amb confianza. Tots hem d’anar a votar. I abans, el dijous dia 6 de març, tots estem convidats a la gran festa del socialisme català, al Palu Sant Jordi.

També la setmana vinent, la carrera electoral en les primàries demòcrates del Estats Units, tindran el seu moment decissiu. Serà el proper dimarts, dia 4, en un altre dimarts clau. Ara estan en joc els Estats de Texas i Ohio i tal com van els resultats, una victòria del candidat Obama, deixarà el resultat molt encarrilat.

Com veieu la setmana vinent serà apasionant.

La raó del Xavi Paz

Bon dia molinencs i molinenques.

A la raó del passat mes de gener vaig fer referència a les eleccions que aquest any, tant des de la llunyania com des de la proximitat, ens afectaran de forma important. Unes, les americanes, perquè cada cop afecten més en tot el mon (ja sigui a nivell econòmic o a nivell de polítiques globals, com ara la lluita contra l’escalfament del planeta) i les altres, les Generals, perquè òbviament el Congrés dels Diputats és el lloc on podem decidir moltes polítiques que ens afecten en les nostres vides diàries.

Doncs bé, ambdues, s’costen al moment decisiu. Les americanes afronten en el dia d’avui el que es coneix com el superdimarts, o sigui, el dia que es decideix el candidat demòcrata i republicà en el major nombre d’Estats, ja sigui mitjançant primàries o caucus. Tindrem ocasió de veure com de fines van les enquestes. De moment i personalment estic esperançat amb l’onada de canvi i esperança que ha creat el candidat demòcrata Barak Obama.

Per altra banda les eleccions Generals s’acosten al inici de campanya, el que significa que estem en el màxim esplendor de la precampanya.

D’aquest periode destacaria dues actituts que resumeixen molt bé el que han estat aquests darrers quatre anys.

Per una banda la permanent actitud negativa del P.P. de crear confusió, psicosi de crisi econòmica, de crear falses polèmiques enfrontant territoris, com torna a fer amb el tema de la llengua. Una actitud que per altra banda rep tots els recolzaments dels sectors més durs de diferents organitzacions (ja siguin l’AVT o l’esglèsia catòlica). Així cal destacar el document del passat dijous de la Conferència Episcopal Espanyola, que arribat el moment no dubta en alinear-se clarament amb una opció política, que també, quan va tenir la seva oportunitat, no va dubtar en intentar la solució pacífica al conflicte basc, negociació inclosa.

Per una altra banda, l’actitut positiva, constructiva, de consolidació de drets, dels socialistes catalans i dels companys de la resta de l’Estat.

El passat dissabte al matí tot just abans que vingués a visitar la nostre Fira, la candidata i ministre Carme Chacon va presentar el projecte d’inversions de l’Estat a Catalunya pels propers anys; projecte on la inversió en rodalies és fonamental. És la mateixa actitut de fets, constructiva que permet a Manuel Chaves, proposar un avenç en la construcció de l’Espanya plurinacional i de consolidació de la riquesa lingüística del país. El fet que a les escoles oficials d’idiomes d’Andalusia s’ensenyi el català, l’euskera i el gallec és un pas més en la construcció de l’Espanya plural.

És l’actitut que ha tingut el govern Zapatero en els seus quatre anys i que també ha tingut conseqüències per Molins de Rei. Tal com explicàvem al nostre estand de la Fira, és aquest govern Zapatero que ha complert amb el finançament del Mercat amb 2 milions d’euros, dels que ningú pot dubtar. És el mateix govern que ha aprovat els projectes de millora de la mobilitat de la comarca, amb especial ènfasis en Molins de Rei. I també és el govern que ha aprovat el projecte de barreres acústiques per l’autopista, en el seu pas per Molins de Rei.

Això són fets i actitut constructiva, actitut positiva de país.

Per últim no vull despedir-me sense felicitar des d’aquí i de nou, a la molinenca Montse Ribé, per un nou èxit en la seva carrera profesional. Aquesta vegada per un nou premi, el Goya, pel seu treball a la pel·lícula “El Orfanato”. Moltes felicitats Montse.

Molt bon dia Molins de Rei.

Bona Fira de la Candelera 2008

Són masses dies sense haver mantingut comunicació amb tots vosaltres. La dinàmica de la tornada de gener és tremenda i si a més a més li afegeixes l’aprovació dels pressupostos municipals (que s’hauria d’haver fet al mes de novembre o máxim desembre), resulta que el mes de gener passa com una exhalació.

I si el mes de gener passa, a Molins de Rei, vol dir que tenim Fira de la Candelera. Una nova edició, esperant que el temps ens acompanyi i esperant que els màxims visitants s’costin a Molins de Rei. Des d’aquí vull convidar a aquells que no la coneiexen que s’apropin i ens visiten i a tots en general, els hi vull desitjar una molt bona fira.

Per altra banda, en aquests temps de precampañilla de les properes eleccions generals, no vull deixar de mostrar el meu desacord profund amb el que ha decidit la Conferència Episcopal Espanyola en la seva reunió d’ahir. La seva recomanació de no votar a l’actual partit que governa l’Estat, és la culminació de tota una legislatura de rebuig a l’ampliació de drets que ha realitzat el govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero. Si voleu podeu llegir l’article que he escrit pel Llaç, referent a l’actitut de l’esglèsia espanyola.

El proper dia 9 de març tenim una oportunitat per dir NO a les acituts retrògrades i un SI rotund a la política de Zapatero dels últims quatre anys.

De mentre i per aquest cap de setmana MOLT BONA FIRA.

Nota de premsa del PSC

En aquest link teniu la darrera nota de premsa sobre el Vial del Cornisa del PSC Molins de Rei.

La Raó del Regidor

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Ahir vaig tenir ocasió de parlar en l’espai habitual dels dilluns i avui puc parlar en aquest espai de la raó del regidor.

És un nou any ; és el moment de nous desitjos, de nous plantejaments, de planificació dels nous reptes ; després d’uns dies de festa, de descans i de família.

Aquest nou any, l’any 2.008, és un any de Jocs Olímpics , i any d’importants eleccions polítiques. Unes ens impliquen directament , les properes eleccions Generals, el 9 de març vinent; d’altres ens afecten en la globalitat i la distància; són les eleccions a la Presidència nord-americana, que han començat amb la cursa de les primàries i que avui tornen a tenir un altre capítol, en l’estat de New Hampshire i on el demòcrata Barak Obama, està recollint els desitjos de canvi i els desitjos de passar pàgina a la pitjor administració nord-americana dels últims anys.

Però tornem a les properes eleccions Generals.

Al llarg dels últims anys ja he parlat en vàries ocasions del govern Zapatero i ara és el moment de fer el balanç definitiu de la seva legislatura i d’encarar la campanya amb la màxima il·lusió. És cert que les enquestes donen uns resultats apretats, però a la vegada hi ha aspectes que conviden a l’optimisme, això sí, si tots valorem amb prou importància el moment en que ens trobem.

Després de 4 anys, on l’oposició només ha parlat de la desvertebració de l’Estat i de terrorisme, ara sembla que només volen parlar d’economia i només volen destacar els mals moments que ens venen a sobre.

No es pot negar la “pujada” de gener i un encariment dels preus; és un encariment que també s’ha produït en l’àmbit internacional. De ben segur que el petroli i les matèries primeres tenen a veure. Però també us vull parlar dels últims quatre anys.

Hem tingut 4 anys de creixement econòmic per sobre del 3% del PIB, que ha permès, per primera vegada, tenir superàvit fiscal els 4 anys de legislatura. Això ha possibilitat:
- triplicar els fons de la seguretat social, passant de 13.000 M d’euros a 54.000 M d’euros.
- Una reducció del deute públic fins nivells del 36 del PIB, com no s’havia aconseguit mai.

Però també s’ha invertit molt en les persones. Vull destacar partides com ara:

- La multiplicació per 6 del fons destinats a les beques Erasmus; s’ha passat de menys de 10 M a més de 60 M d’euros.
- L’ajuda al desenvolupament ha passat del 0’21 % al 0’50 del PIB, tal com s’havia promès el 2.004.
- S’han doblat els fons destinats a I+D.
- S’ha practicat una política d’ajudes socials com no s’havia fet mai.

És cert però, que hem iniciat un enlentiment; però enunciar la pitjor de les crisis, quan passarem de creixements del 3’5 % a creixements superiors al 2’5 %, és senzillament mentir intencionalment i voler crear la pitjor de les psicosis...i això l’economia no ho tolera molt bé.

Però parlem de Molins de Rei. També el govern Zapatero ha apostat per la nostre vila. Ha recolzat les obres del Mercat Municipal i ara en el pressupost del 2.008 ha incorporat una partida de 0’5 milions d’euros per les barreres sonores de l’autopista.

Però si continuem parlant de Molins de Rei, us diré que el desig dels socialistes és poder parlar dels pressupostos del....2.008, que com sabeu encara no han portat a ple. Tot just el passat divendres vam rebre la primera informació. Ara cal estudiar-la a fons i parlar-ne.

Els acords segur que no seran fàcils, però els socialistes de Molins de Rei, intentarem amb totes les nostres forces, millorar els comptes de Molins de Rei.

Molt bon dia Molins de Rei

Bon Any 2008...

Molt bon any 2008, blocaires !!!

Ja hem començat el nou any; ja hem pogut estar amb els nostres, descansar uns dies, fer els últims esprints a la feina, abans no comencés la darrera setmana de l’any. En el meu cas, tot preparant el darrer ple de l’any 2007 (vaja any), que vam celebrar el passat dijous 27 de desembre, no vaig poder ni escriure una entrada per desitjar-vos bones festes.

Ho faig avui... Molt bon any 2008!!!

Segur que serà un any important (algun any, algun dia no és important ???), ple d’aconteixements. Un any més llarg (febrer té 29 dies) i per tant any olímpic (sempre coincideixen els Jocs Olímpics d’Estiu i els anys amb 29 de febrer).

En aquesta línia deixeu-me recomanar-vos l’entrevista de la contraportada del Periódico del dia d’avui. És a un metge tibetà. És molt interessant.

També és any de dues eleccions importants. Per una banda les eleccions legislatives de l’Estat, el proper 9 de març. Com ens recorden avui dues enquestes als diaris “La Vanguardia” i “El Mundo”, unes eleccions que entren en el seu tram final de precampanya i hores d’ara amb un empat virtual. Sens dubte, hi ha molt partit. Les opcions de preferència i el pensament de qui es creu que guanyarà les eleccions es decanten clarament pel Jose Luis Rodríguez Zapatero; però cal treballar els dos propers mesos i sobretot, cal explicar bé tot el que s’ha fet i el que queda per fer per continuar amb les reformes realitzades aquests 4 anys i amb la consolidació de l’Estat del Benestar.

Les altres eleccions importants d’aquest any 2.008 seran les eleccions a la Presidència dels EEUU; el primer dimarts del mes de novembre. De moment haurem de seguir el procés electoral amb el inici dels “caucus”, que han d’acabar per designar els dos candidats: el republicà i el demòcrata. La primera cita serà demà mateix als caucus de l’Estat d’Iowa. Després vindran els de New Hampshire. D’on és, per cert, el president fictici de la sèrie de ficció “El ala oeste de la Casablanca” (The West Wing), el president Bartlett...

I tampoc ens podrem oblidar de les properes eleccions al Pakistan; sobretot després de l’assassinat de la candidat Benazir Bhuto i de la greu desestabilització del país.

Per últim, deixeu-me destacar la cita dels Jocs Olímpics. S’inauguraran el dia 8 del mes 8 a les 8 de la tarda. I com sabeu es faran al Beijing (Pekin). De ben segur que seran extraordinaris pels amants de l’esport.

Que tinguen tots molt bon any 2.008.

Contra Molins de Rei i contra Catalunya

Ja en l’article del passat dilluns destacava com de malament li havia sentat el Pont de la Puríssima als dirigents de CiU, arrel de les seves manifestacions del que ells consideraven prioritari per arribar a un acord de govern a Madrid, senzillament supedità aquest acord a l’estabilitat del Govern de Catalunya i a la decisió del poble català.

Però clar, totes les intuïcions es van confirmar el passat dilluns amb el veto als pressupostos generals de l’Estat, en l’apartat del "Ministerio de la Vivienda", dels representants de CiU al Senat.

És quan les preguntes venen a la ment amb força: estan en contra els representants de CiU del capítol d’inversions pactat per Catalunya? Estan en contra de les ajudes del Ministeri als joves per mitigar els seus problemes en l’accés a l’habitatge? Estan en contra de les ajudes als habitatges afectats per les obres de l’AVE? Estan en contra dels interessos dels catalans i les catalanes??

O el que pot ser pitjor, estan en contra de la subvenció del "Ministerio de la Vivienda" al Mercat Municipal de Molins de Rei, per complementar el que ha aportat aquest any 2.007??

Ai, ai, de nou les eleccions en l’horitzó ¡¡¡¡

Reflexions sobre les properes eleccions generals

Ja ha passat el pont de la Puríssima; ja ha passat el pont prenadalenc; ara ja tot és una recta fins les festes de nadal: sopars, comiats, compres, descans, lectures, família, tot en una.

I tot seguit, quan comenci el nou any, dos mesos de campanya fins les properes eleccions generals. És per tant, un nou moment de balanç; de balanç de quatre anys; sí, de només quatre anys, malgrat tot el que s’ha fet, que és molt i evidentment d’allò que queda per fer.

Són unes eleccions apassionants; la llàstima és que estem passant un període en els que pensem això som, cada cop, menys.

I són moltes les coses que ens juguem, sobretot aquells que no ens amaguem i diem que el nostre projecte polític passa per l'aprofundiment de l’estat federal. Una Espanya respectuosa, que s’enforteixi de totes les ànimes i pobles que la configuren, que sàpiga afrontar un debat, passades les eleccions, sobre el nou model de finançament autonòmic estatal, que s’adeqüi a les noves realitats i que evidentment sigui molt més just amb Catalunya. Una Espanya que pugui fer aquest debat amb plena normalitat, com aquella normalitat que es necessita per lluitar, totes les formacions polítiques unides, contra l’anormalitat del terrorisme. Una unitat i respecte cap al Govern, que és qui té la responsabilitat de tirar endavant la política antiterrorista, que no ha donat el PP al llarg dels últims quatre anys.

En definitiva són unes eleccions pel proper Govern de l’Estat, que en cap cas hauria de condicionar el futur govern de la Generalitat. I això és el que ahir vam poder llegir que demanaria CiU per poder pactar amb el PSOE. Aquells que pregonen la casa gran del catalanisme i ens acusen als socialistes de sucursalistes, tornen a condicionar el Govern de la Generalitat, màxima expressió de sobirania del poble català, a aconseguir un pacte a Madrid. Si més no, és una forma estranya de reivindicar el dret a decidir dels catalans. Al novembre del 2.006, ja els vam ensenyar que el PSC no és una federació del PSOE i sembla que encara no s’ho creuen.

Ai les eleccions !!!!

La raó del Xavi Paz

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Ha estat una grata coincidència que avui, precisament a l’endemà de la visita de la ministra Carme Chacón a Molins de Rei, em toqués fer la raó del regidor. I dic que és una grata coincidència perquè decidir el tema i allò que us Rull explicar és molt fàcil.

Afloreixen sentiments col·lectius i alhora individuals. I per sobre de tots, l’alegria i satisfacció del treball ben fet. L’alegria perquè fos una ministra com la Carme Chacón qui visités Molins de Rei i el seu mercat municipal i pogués copsar la realitat del que hem aconseguit fer entre tots els molinencs i molinenques.

Alegria, també, perquè fos la ministra Carme Chacón, qui destaqués allò que ja havíem destacat els socialistes durant tot el temps. Per una banda, la importància del mercat com a eina dinamitzadora del comerç de la vila i com la gran oportunitat per rehabilitar el centre de la vila i poder guanyar un aparcament soterrat.

I per una altra banda, que destaqués, el fet que la unió de totes les forces polítiques municipals, és el que ha permès que, inclòs en els pitjors moments, fos possible la realització d’allò pel que estàvem treballant.

Sense estridències, tenint els objectius clars, amb discreció i sobretot amb lleialtat, els socialistes de Molins de Rei, hem fet la nostre feina i hem fet possible, juntament amb la resta de forces polítiques, que es fes realitat la subvenció de 2 milions d’euros del govern de l’Estat per a la rehabilitació del Mercat municipal.

D’aquesta manera podem observar al finalitzar el projecte del mercat, com de nou entre tots, hem aconseguit implicar a totes les administracions, donant el seu suport a la rehabilitació del mercat. Perquè com dèiem nosaltres en campanya, quan el projecte té qualitat, les administracions col·laboren. I l’Estat, en aquest cas, no ha estat menys; Zapatero i el seu equip de govern també han complert amb Molins de Rei.

I crec que és de justícia fer un reconeixement a tots aquells que han tingut responsabilitat en totes i cada una de les diferents fases de la rehabilitació del mercat. Tant en l’etapa anterior a l’any 2.000, Aixa com en l’etapa 2.000-2.003. I molt especialment al company i amic Cesc Castellana a qui tothom reconeix un paper clan en aconseguir el trasllat del mercat al mercat provisional, durant les obres del període 2.003-2.007.

Només amb l’esforç de tots i amb el treball de tots, és quan una ciutat com Molins de Rei, pot aconseguir fer realitat els seus projectes més ambiciosos i per altra banda més aviat escassos amb l’actual equip de govern municipal. El mateix equip de govern que previsiblement ens farà entrar al proper 2.008 sense pressupostos aprovats.

Molt bon dia Molins de Rei.

El treball dóna resultats

Amb una sensació de satisfacció complementada d’orgull, els socialistes podem afirmar que el govern Zapatero complirà els seus compromisos amb els molinencs i molinenques.

Finalment es complirà allò que es va aprovar en el pressupost del 2.007 (un cop rectificat l’acord del 2.005, que impedia la seva execució al llarg del 2.006).

Els socialistes veiem confirmada la nostre manera de fer; sense sorolls, sense grandiloqüències, sense exigències que es queden en no res; però amb la determinació de saber que és el que volíem i saber com s’havia d’aconseguir.

I en això, tampoc hem estat sols. És de justícia reconèixer que ha estat la unió de les forces polítiques de Molins de Rei, l’únic factor que en algun moment ha pogut tirar endavant i ha permès assolir allò que ens proposàvem.

Els socialistes sempre hem intentat sumar i fer el millor per Molins de Rei i aquest resultat ens reafirma en la nostre manera de fer.

El nou mercat de Molins de Rei i el seu finançament entre totes les administracions, ja és un fet. Temps tindrem d'analitzar la globalitat dels números i de demanar que aquestes subvencions de fora reinverteixin en els veritables protagonistes del Mercat, els paradistes i els usuaris del Mercat.

Així amb la satisfacció de la feina ben feta, esperarem la visita de la ministra Carme Chacon per tal que certifiqui la signatura del conveni, que ha de permetre que la subvenció del "ministerio de la vivenda" al Mercat de Molins de Rei, es faci realitat.

La Raó del Regidor (Novembre)

Molt bon dia Molins de Rei.

Ja fa temps que un dels debats existents a la nostre societat és la creixent desafecció dels ciutadans respecte els polítics i la política.

No és un debat senzill; són diverses les causes i els motius. I de ben segur no ens equivocaríem si al final acabem dient que les responsabilitats són compartides. I això implica reconèixer que els que practiquem política en un període de la nostre vida també tenim responsabilitats; només faltaria. Ara bé, segur que uns més que altres. I sens dubte que fer plens (recordem que és allà on debatem políticament els aspectes de la vila) de 6 hores de durada, no és la millor manera d’atreure l’atenció de la ciutadania. Llavors és quan tothom pot dir la seva, sense rigurositat, i sense un veritable contrast del que s’està dient.

El ple del passat dilluns tenia el seu centre polític en els aspectes econòmics; s’havien de discutir les ordenances fiscals del proper any, 2.008; així com una modificació del pressupost del present any i finalment una aportació econòmica a l’empresa Molins d’energia.

El grup municipal socialista va presentar la seva proposta d’ordenances municipals, amb la voluntat manifestada anteriorment d’arribar a un acord amb l’equip de govern. La nostre proposta tenia per objecte una apujada dels impostos segons el IPC i una sèrie de bonificacions pels sectors socials més desfavorits, així com bonificacions mediambientals i pels sectors econòmics de la vila.

Sens dubte estava molt allunyada de la proposta del govern, que comporta un increment en el rebut del IBI de tots els molinencs i molinenques de l’ordre del 13%, de mitjana.

Una apujada que no està justificada en l’augment proporcional dels serveis municipals i que es contradiu amb el que fins ara havia fet el govern municipal. Per tal de mitigar l’efecte de revisió cadastral que es va fer l’any 2.005. El govern va baixar el tipus impositiu del IBI l’any passat (any d’eleccions) i el mantenen aquest any, comporten aquest increment del 13%.

No és veritat que o pugem impostos o retallem els serveis. Tal com vam demostrar posteriorment, en economia s’ha de saber gestionar els diners, amb eficàcia i si pot ser amb eficiència; per que les apujades tenen un límit. I l’apujada del IBI en un 13 % sobrepassa qualsevol límit.

Haver de gastar-se més diners en amortitzar un préstec perquè es fa tard l’operació, gastar-se més de 40 milions de pessetes en unes obres per la seva mala planificació, i haver de deixar d’invertir en millores per la ciutat respecte la seva adequació pels discapacitats, millores en el seu bus o en els diners dedicats en la rehabilitació dels habitatges és una molt mala política econòmica. I això també té una repercussió en els impostos que ha d’aplicar el govern.

Sembla que no hi ha altra sortida.

Si a tot això afegim que els compromisos que adquireixen no els compleixen, com en el cas de l’empresa que porta el tema de la biomassa a Molins de Rei, la qual hauria de tenir fet un estudi de viabilitat econòmica aquest any i el govern ni ha fet, ni ha encarregat.

Llavors i només llavors, arribem a la conclusió que s’han d’apujar els impostos, hem dem pagar els errors del govern.

Però com va demostrar el grup municipal socialista hi ha altres maneres de fer i d’aplicar la política econòmica. Es pot treballar amb molta més eficàcia; es poden aconseguir uns carrers molt més nets, que no tenim, sense haver d’apujar els impostos; senzillament sense cometre constantment aquesta mena d’errors.

El problema final a Molins de Rei és que ens pugen el IBI el 13 % i els serveis no pugen proporcionalment. Els errors constants del govern, en planificació, en previsió i en execució ens costen molts diners als molinencs i molinenques.

I llavors ja s’ha posat un granet de sorra per la desafecció respecte els polítics.

Molt bon dia Molins de Rei.

SOBRE LA CONFIANÇA EN EL FUTUR O EL PESIMISME DEL PASSAT

El passat dissabte es va celebrar la nit dels premis de la ràdio nostre, la de Molins de Rei. La coincidència entre premiats i personalitats que feien El Lliurament dels premis va permetre assistir a un diàleg molt clarificador de la veritable situació que estem vivint els catalans.


Existeix una visió (clarament identificada ideològicament) que constantment parla de pessimisme, de mal moment, de crisi de sistema, de problemes constants de la societat catalana que viatja sense rumb, ni lideratge cap el pitjor dels futurs. És la visió que ens va oferir un dels premiats, en Joan Rigol; és la que ofereix avui mateix un periodista com en Francesc Marc Álvaro a La Vanguardia, és la que parla permanentment l’ex-president Jordi Pujol.

En resposta a aquesta intervenció, el passat dissabte, vam poder escoltar la versió d’en Joan Manuel Tresserras, conseller de cultura. El país no està immers en un procés de depressió constant; certament hi ha problemes i .... també bones notícies. El país ha canviat darrerament i de forma ràpida; ha passat a tenir un milió més d’habitants; necessitem millor finançament i major inversió en infraestructures (tal com recull l’Estatut), i estem fent un procés de construcció de país, amb diàleg constant amb Madrid.

I també hi ha permanentment bones notícies. Ahir mateix, es va signar el primer dels quatre pactes nacionals que va oferir el President Montilla; el pacte nacional de l’habitatge; un pacte signat per tota mena d’actors del sector: promotors, Apis, sindicats, govern... Un pacte que ha de cercar solucions en el mig termini (10 anys) al principal problema de la societat actual. El govern es preocupa dels problemes reals de tots nosaltres.

I avui mateix s’inaugura la Fira del Llibre de Frankfurt; el gran aparador del món editorial; i té com a convidada a la cultura catalana; Frankfurt respira Catalunya. Sens dubte estem molt vius i tal com deia avui mateix l’Antoni Bassas, si un cartell del Sánchez Piñol podia competir amb un cartell del McDonals, vol dir que ens estem situant com a país i que senzillament sempre es pot veure l’ampolla mig buida ....o mig plena, però mai està buida del tot.

Per descomptat el país mai el podrem fer des del pesimisme constant; el país el farem amb determinació, amb serietat, amb rigor, afrontant els problemes reals i també ... amb optimisme.

Finalment felicitar a tots els premiats de la ràdio Molins de Rei i mot especialment a la Montse Ribé, que va rebre l’aplaudiment més sentit i calurós.

Sobre la Festa Major...

Un any més hem celebrat la festa major de Sant Miquel. Dies carregats d’actes, de cites, de festa, de cultura, d’esport, d’associacionisme. En definitiva dies de sentiment col•lectiu.


Aquest any, excepte el dissabte al matí, el temps ens ha acompanyat i ha permès l’assistència masiva als actes que s’han fet. El corre-cuita del Camell, la Cursa, les activitats del Passeig Terraplè, la inauguració de l’exposició d’en Josep Maria Madorell, el correfoc, els geganters, el mateix pregó, les activitats de la Plaça de la Llibertat... i tantes altres activitats. Tampoc em vull deixar de felicitar als membres de la Coral Quòdlibet, que ens van oferir un magnífic Réquiem de Mozart.

Ara bé un cop ha acabat la festa major i tots hem pogut gaudir d’ella,

és moment que el govern faci balanç i treballi per corregir totes les incidències de la festa major. I la primera que vull destacar és l’absència de tots els firants, deixant sense una de les principals atraccions a una bona part de la canalla, que esperava amb la màxima il•lusió la festa major. Unes obres que havien començat ja fa dos mesos no poden ser l’argument per justificar la manca d’acord amb els firants.



El govern ha d’explorar totes les vies per trobar un acord, que garanteixi la presència de la fira, sense la qual, una bona part de nens i nenes, no tenen sensació d’haver estat de festa major.

El problema de l’aparcament pels que venen a visitar-nos de fora també mereix una especial dedicació, com sí la té durant la fira de la candelera. És molta la gent que ens ve a visitar i que necessiti uns circuits per dirigir-se a les zones d’aparcament.

Que tingueu molt bona setmana!!

El Reconeixement Merescut

El passat divendres vaig faltar a la cita a la que em vaig comprometre ara fa poc, la de cada divendres i cada dilluns. La veritat és que l’agenda comença escanyar més i més, sobretot la setmana prèvia de la festa major.

S’han succeït les cites: l’Assemblea General de la Federació Catalana de Municipis el passat divendres, la Copa Catalana de Waterpolo, totes les cites del cap de setmana previ a la Festa Major i clar, les cites professionals.

De tots els actes, vull comentar el que vam viure a les instal·lacions de la piscina Municipal, on el Club Natació Molins de Rei, va retre un homenatge sorpresa al molinenc Sergi Pedrerol.

El Sergi va decidir deixar la pràctica esportiva la passada temporada, jugant l’últim any de la seva carrera esportiva al club que el va veure néixer com jugador de waterpolo. El passat dissabte hi havia representants de tots els clubs on ha jugat el Sergi, així com representants de tots els estaments esportius, i també lògicament companys i amics de carrera esportiva. La seva trajectòria, amb un títol Olímpic i dos Campionats del Món (com a més destacable) sens dubte el converteix en l’esportista més destacat de Molins de Rei, en els últims temps.

Són persones que destaquen en el seu àmbit (com per exemple la Montse Ribé o la Sílvia Bel) i que porten el nom de Molins de Rei arreu del territori.

La calidesa, la senzilesa, l’emoció i sens dubte la justícia del homenatge van fer que per uns moments estiguèssim compartint un tros d’història de Molins de Rei. Tot això i més es mereix el Sergi Pedrerol. Des d’aquí només em resta desitjar-li molta sort en la seva nova etapa esportiva, ara com a tècnic de l’equip de waterpolo de Molins de Rei.

I per descomptat felicitar al club per la iniciativa i a les persones que van permetre que l’acte es dugués a terme.

La crònica de la festa de la rosa

Molt bon dia amics; els socialistes ja hem celebrat la festa de la rosa i us he de confessar que després de cinc anys, sens dubte és l’any que més ambient i més persones he vist.

A la zona de Molins de Rei, l’èxit ha estat total; l’arròs i les ganes de gaudir dels que ens han acompanyat (més de 150 persones) han estat uns bons ingredients. Gràcies a tots els que heu fet possible una jornada tan exitosa com aquesta.

Dels parlaments, voldria destacar la passió del Jordi Hereu, la sensibilitat de la Carme Chacón, la fermesa i claredat del President Montilla i la contundència democràtica del President José Luis Rodríguez Zapatero.

L’explicació de tot el que ha aconseguit el govern central en els tres anys i mig de legislatura, dona forces per continuar treballant al màxim per tal que el proper març puguem celebrar un altre victòria socialista; que permeti continuar treballant als que no volen guanyar vots, enfrontant territoris, sinó que senzillament creuen en la diversitat, en la pluralitat i en l’optimisme, com la millor eina per construir la societat que desitgem.

I aquesta és precisament, respectant les diferències, la visió que mantenia el Josu Jon Imaz per construir la societat basca del segle XXI. La seva renúncia a continuar presidint el PNB, en principi, és una mala notícia; tot i que caldrà veure com evolucionen les coses en el debat del nacionalisme basc. Però bé, aquest és un altre tema que tractaré en el futur.

Que tingueu molt bona setmana.

Inici de curs definitiu

Ja fa dies que ens hem retrobat, que anunciem l'inici del curs escolar i polític, que activem les agendes, en definitiva que torna la RUTINA, la feina del dia a dia i les festivitats anuals.

Els socialistes catalans tenim el proper diumenge la nostre festa de la rosa a la pineda de Gavà; és el nostre acte polític per inaugurar el proper curs polític.

L’any que tenim al davant, transitarà entre el inici de mandat dels governs municipals i autonòmics i el final de legislatura del govern central. Sense dubte, les properes eleccions generals, el proper març del 2.008, marcaran inevitablement l’agenda dels propers mesos.

La pugna electoral es presenta apassionant. Es tracta de saber si finalment la política d’ampliació de drets civils, l’enfortiment de l’Estat de Benestar, la mà estesa a les Comunitats Autònomes (amb la reforma dels diferents Estatuts d’Autonomia), i la fermesa en acabar amb el terrorisme, amb tots els mitjans a l’abast, s’acaba imposant a la política del TOT VAL PER ENFONSAR AL GOVERN.

Hem pogut sentir moltes mentides, molts arguments populistes, que només volien enfonsar la figura del president Zapatero. Vam començar sentint allò d’Espanya “se rompe”, vam sentir que el “Gobierno claudica ante los terroristas” i ja només ha faltat sentir que “Espanya entrarà en recesión”. (Per cert us recomano l’últim article escrit al seu blog, del meu company Ferran Espinosa). Tot valia per enfonsar l’actual govern central.

Us desitjo un molt bon cap de setmana i ja sabeu, si voleu passar una bona matinal i celebrar amb tots nosaltres el inici del proper curs polític, acosteu-vos a la pineda de Gavà el proper diumenge 16 de setembre.

Visa pour l’Image

Hola amics i amigues.

Avui ens tornem a trobar. Com us comentava en una entrada anterior, a partir d'ara em podreu llegir més sovint. Així, vull que aquest blog, a més d'opinió política, també em serveixi per parlar d'altres temes: aficions, viatges, lectures, esports... Allò que serveixi per tal que em conegueu un pèl més. En aquest sentit, us comento una de les meves darreres descobertes...

La primera quinzena de setembre és un període que les agendes encara no treuen fum, però sí que hi ha una cita que ja fa temps vaig posar a la meva agenda: el certamen de fotoperiodisme de la localitat de Perpinyà.

El vaig descobrir ara fa dos anys i enguany he pogut repetir l'excursió. És una bona excusa per acostar-se a la Catalunya nord, conèixer una ciutat interessant com Perpinyà i repassar l'actualitat del fotoperiodisme més crític de l'últim any. Per la cita, la ciutat de Perpinyà aprofita antigues esglésies, presons, capelles o convents per exhibir les nombroses exposicions fotogràfiques dels més prestigiosos fotoperiodistes del món. En aquest sector, el certamen és un clàssic.

L'excursió val molt la pena. Podem "viatjar" pels conflictes de l'Afganistan, de l'Irak, del Líban, de Palestina, del Timor Oriental, pels suburbis de París, de Soweto, de Xina o de la Índia, per les presons de tot el món, pel patiment infantil dels conflictes, pels efectes del Katrina, per la natura del pol nort, pels nens esclaus de Ghana, per la gent de l'Europa de l'Est, de Rússia, de Corea del Nort o pels efectes de la malària.

A tot això podem afegir el World Press Photo del 2.007. Com recordava la crònica del Periódico d'ahir, signada pel periodista Mauricio Bernal, la polèmica sobre la duresa de l'actual edició ha estat un dels protagonistes de l'edició d'aquest any.

(La foto guanyadora del 2007 per Jean Chung/World Picture Network)

El director del certamen, Jean-François Leroy, afirma que no és l'edició més dura que hi ha hagut del festival. Puc afirmar després de comparar l'edició del 2.005 i la d'enguany que comparteixo aquesta mateixa opinió. Pels que tingueu interès en veure aquest conjunt d'exposicions, penseu que el festival dura fins el diumenge vinent, 16 de setembre.

Abans però els catalans celebrarem, demà, la nostre diada nacional. Així doncs, molt bona diada nacional a tothom.

Mala Pràctica Política

D’un temps ençà un dels temes principals que ocupen el debat públic és la creixent desconfiança i la creixent llunyania entre la ciutadania i la política.

Elecció rere elecció els polítics intentem entendre les causes de les davallades en els índexs de participació.

Sempre he cregut i he opinat que les responsabilitats són compartides; això vol dir que els que exercim la política, sens dubte, no ens podem escapar en l’assumpció de responsabilitats, tot i que, val a dir, que uns més que uns altres.

La complexitat en la vertebració de l’Estat i les responsabilitats de les diferents administracions, sovint no ajuden a entendre la pràctica política; Això sumat als creixents nivells d’exigència del ciutadà, configuren una realitat complicada.

Els ciutadans VOLEM solucions i ens costa d’acceptar els debats estèrils que freqüentment només serveixen per amagar el cap sota l’ala de les responsabilitats.

Un exemple del que intento explicar és el reformat Mercat Municipal de Molins de Rei. Els usuaris, els ciutadans, volem un Mercat modern, amb tots els serveis possibles, amb detalls com papereres i bancs. Que no tingui problemes un cop ha iniciat la seva activitat, com ara goteres o problemes d’aire que afecten als usuaris i als venedors (que recordem han fet un gran esforç econòmic). Volem un Mercat que actuï de veritable motor del comerç i que revitalitzi el nostre estimat centre vila.

El que no val és que els mateixos que tenen la responsabilitat de solucionar tots els problemes de l’equipament, un cop inicien el curs polític posin sobre la taula debats ja superats sobre el finançament de l’equipament; és una maniobra estèril per desviar l’atenció i tapar la manca de capacitat per solucionar els problemes i atendre la demanda dels ciutadans.

És una manera “de fer-se l’orni” per solucionar els problemes.

En definitiva és un clar exemple de debat que no entén, ni vol entendre, el ciutadà, que allunya la pràctica política de la ciutadania; és clarament un mal exercici de la política.

Molt bon cap de setmana a tots i totes.

Retorn amb compromisos...

Molt bon dia a tots i totes,

Són molts dies que no he mantingut el contacte amb vosaltres. Espero que a trets generals tots estigueu bé.

Han estat dies de descans, dies de canvis, dies on la rutina es perd i en el meu cas, els que més em coneixeu, dies d’esport i de lectura. Però és veritat, he estat desconectat del blog i desconectat de molts de vosaltres. Sincerament crec que tots ho necessitàvem i segurament més vosaltres, després de tanta campanya i tanta activitat els darrers mesos.

Com us dèia han estat dies d’esport, de turisme, de gastronomia i també de reflexionar i de fer-se propòsits i bones intencions.

Per la meva part, a partir d’ara agafo un compromís amb tots vosaltres i és la de mantenir com a mínim i de forma constant, la comunicació amb tots vosaltres, dos cops a la setmana: els dilluns i els divendres. (Tot i que avui sigui dijous).

Avui si voleu, també podeu llegir la raó del regidor del passat dimarts, amb la que vaig inaugurar el curs polític.

Que us vagi bé l’entrada a l’activitat i fins..... divendres.