Molt bon dia amics; els socialistes ja hem celebrat la festa de la rosa i us he de confessar que després de cinc anys, sens dubte és l’any que més ambient i més persones he vist.
A la zona de Molins de Rei, l’èxit ha estat total; l’arròs i les ganes de gaudir dels que ens han acompanyat (més de 150 persones) han estat uns bons ingredients. Gràcies a tots els que heu fet possible una jornada tan exitosa com aquesta.
Dels parlaments, voldria destacar la passió del Jordi Hereu, la sensibilitat de la Carme Chacón, la fermesa i claredat del President Montilla i la contundència democràtica del President José Luis Rodríguez Zapatero.
L’explicació de tot el que ha aconseguit el govern central en els tres anys i mig de legislatura, dona forces per continuar treballant al màxim per tal que el proper març puguem celebrar un altre victòria socialista; que permeti continuar treballant als que no volen guanyar vots, enfrontant territoris, sinó que senzillament creuen en la diversitat, en la pluralitat i en l’optimisme, com la millor eina per construir la societat que desitgem.
I aquesta és precisament, respectant les diferències, la visió que mantenia el Josu Jon Imaz per construir la societat basca del segle XXI. La seva renúncia a continuar presidint el PNB, en principi, és una mala notícia; tot i que caldrà veure com evolucionen les coses en el debat del nacionalisme basc. Però bé, aquest és un altre tema que tractaré en el futur.
Que tingueu molt bona setmana.
A la zona de Molins de Rei, l’èxit ha estat total; l’arròs i les ganes de gaudir dels que ens han acompanyat (més de 150 persones) han estat uns bons ingredients. Gràcies a tots els que heu fet possible una jornada tan exitosa com aquesta.
Dels parlaments, voldria destacar la passió del Jordi Hereu, la sensibilitat de la Carme Chacón, la fermesa i claredat del President Montilla i la contundència democràtica del President José Luis Rodríguez Zapatero.L’explicació de tot el que ha aconseguit el govern central en els tres anys i mig de legislatura, dona forces per continuar treballant al màxim per tal que el proper març puguem celebrar un altre victòria socialista; que permeti continuar treballant als que no volen guanyar vots, enfrontant territoris, sinó que senzillament creuen en la diversitat, en la pluralitat i en l’optimisme, com la millor eina per construir la societat que desitgem.
I aquesta és precisament, respectant les diferències, la visió que mantenia el Josu Jon Imaz per construir la societat basca del segle XXI. La seva renúncia a continuar presidint el PNB, en principi, és una mala notícia; tot i que caldrà veure com evolucionen les coses en el debat del nacionalisme basc. Però bé, aquest és un altre tema que tractaré en el futur.
Que tingueu molt bona setmana.
2 comentaris:
zapatero va dir a la festa de la rosa: Que havia defensat l'estatut que havia sortit del parlament de catalunya. No esta bé no dir la veritat.
El senyor victor Morlan també va pujar a ser aplaudit. Home no criticaré durament la seva gestió perque poc temps per un mort com els la renfe que són responsbilitat de la deixadesa de tots des de fa molts anys, però de moment no hem aconseguit que els trens vagin bé tres dies seguits en tres anys, han vingut ara trens nous perque la gent va començar a envair les vies (i aleshores perque no es feia abans que era quan tocava?)i com a gran mèrit ens diu que va anar en tren d'incògnit (Que vol dir, que no havia anat en la seva vida en tren?).
Encara que ho sembli aquest no es cap comentari destructiu. és un avis d'un desencantat que veu com els partits als que havia estat més proper continuen allunyant-se de la realitat social, pensant que tenim memòria de peix i donant-se autobombo continu en ambients cada vegada menys en contactae amb la realitat. (escrit dilluns dia 17 de setembre- Inthistòria d'avui: La estació de plaça catalunya plena a reventar, no s'anunciaven els endarreriments, per la linia 1 anunciaven trens a Martorell, per la linia 2 trens a Martorell -tan difícil es evitar aquesta duplicitat?. La gent esperava. A qui? A Godot. Però vindrà? Potser no? Aleshores perque esperem a Godot? Perque van dir que ara ja vindria. Però ahir tampoc va venir. Avui potser tampoc....
(Publicar aquest missatge).
Jo sí que vaig estar el passat diumenge, dia 16 de setembre de 2.007, a la població de Gavà, a la Festa de la Rosa del P.S.C.
I veritablement vaig poder constatar que va ser més que una festa d´un partit polític. Va ser una autèntica festa de persones que creuen en principis i valors com la democràcia, la llibertat, la justícia social, la igualtat, la solidaritat, la tolerància.....
D´igual forma, puc evidenciar que després d´un anàlisi profund, vaig poder extreure dels discursos de les diferents companyes i companys, conclusions molts clares i que s´ajusten a la realitat social actual.
Mai en aquesta etapa de la història recent, des de 1.975 fins a l´actualitat, aquest país ha gaudit d´un nivell d´autonomia i d´autogovern tan elevat. I aquesta circumstància és possible en virtut del vigent Estatut d´Autonomia, norma institucional bàsica configurada i impulsada des del P.S.C. amb el consens de la resta de forces polítiques democràtiques, en un clar exemple d´exercici democràtic per part del P.S.C.
Aquest extrem serà el que permeti en el futur immediat la gestió directa per part de la Generalitat de Catalunya del servei públic del transport ferroviari de rodalies.
No obstant, és obligat fer esment que el Sr. Víctor MORLAN GRACIA, Secretario de Estado de Infraestructuras y Planificación del Gobierno del Estado español, fa front personalment i professionalment a un repte.
Aquest repte és la gestió d´aquest servei públic esmentat, el transport ferroviari de rodalies, amb un grau de dificultat molt elevat com a conseqüència de la manca d´inversió pública que s´ha prolongat molts anys. Aquesta manca d´inversió pública es va dur a terme per part dels governs del Partido Popular, essent aquesta circumstància verificable mitjançant l´observació de les partides econòmiques habilitades a tal efecte des de l´any 1.996 a l´any 2.004
De ben segur que en el futur immediat, el servei públic del transport ferroviari de rodalies, gestionat des del Govern de la Generalitat de Catalunya millorarà.
D´igual forma és just fer esment que ara com mai a Catalunya i a la resta de l´Estat espanyol, s´ha pogut gaudir d´unes polítiques de protecció social, com a conseqüència d´una línia d´acció política per part dels governs socialistes en un procés que veritablement es pot definir com a, "el rescat de l´Estat de Social".
Polítiques adreçades a la redistribució dels recursos econòmics, a donar oportunitats a les persones en situacions més desfavorides.
Per això s´ha legislat i s´han creat serveis públics per a les persones que estàn en una situació de dependència, s´ha augmentat el Salarí Mínim Interprofessional un 24 %, s´han augmentat les prestacions per jubilacions contributives i no contributives en un percentatge d´un 13 % a un 25 %, s´han articulat ajuts econòmics per garantir l´assitència odontològica pels nens, s´han articulats ajuts econòmics pel jovent a l´objecte de que puguin accedir a l´habitatge.....
No és moment de desencant, és moment d´il-lusió, és moment de fer pinya al voltant d´un projecte polític-social de futur i de progrés.
D´aquí a sis mesos aproximadament hi ha una fita política que és molt important. No es pot dubtar, entre l´Estat Social i el neoliberalisme salvatge, em quedo amb la primera opció, sens dubte l´Estat Social. Entre les polítiques de
tolerància, de consens i de sensibilitat social, enfront les polítiques de crispació i d´enfrontament entre pobles i territoris, em quedo amb la primera opció, sens dubte les polítiques de tolerància, de consens, de sensibilitat social…..
Només demano que la gent faci un exercici de reflexió i en funció d´aquesta reflexió decideixí des de la més absoluta llibertat entre el futur o el passat. Jo ho tinc clar el futur com a projecte social, polític, cultural, econòmic té un nom P.S.C.- P.S.O.E.
F.X.G.G.
Publica un comentari a l'entrada