dilluns, de setembre 10, 2007

Visa pour l’Image

Hola amics i amigues.

Avui ens tornem a trobar. Com us comentava en una entrada anterior, a partir d'ara em podreu llegir més sovint. Així, vull que aquest blog, a més d'opinió política, també em serveixi per parlar d'altres temes: aficions, viatges, lectures, esports... Allò que serveixi per tal que em conegueu un pèl més. En aquest sentit, us comento una de les meves darreres descobertes...

La primera quinzena de setembre és un període que les agendes encara no treuen fum, però sí que hi ha una cita que ja fa temps vaig posar a la meva agenda: el certamen de fotoperiodisme de la localitat de Perpinyà.

El vaig descobrir ara fa dos anys i enguany he pogut repetir l'excursió. És una bona excusa per acostar-se a la Catalunya nord, conèixer una ciutat interessant com Perpinyà i repassar l'actualitat del fotoperiodisme més crític de l'últim any. Per la cita, la ciutat de Perpinyà aprofita antigues esglésies, presons, capelles o convents per exhibir les nombroses exposicions fotogràfiques dels més prestigiosos fotoperiodistes del món. En aquest sector, el certamen és un clàssic.

L'excursió val molt la pena. Podem "viatjar" pels conflictes de l'Afganistan, de l'Irak, del Líban, de Palestina, del Timor Oriental, pels suburbis de París, de Soweto, de Xina o de la Índia, per les presons de tot el món, pel patiment infantil dels conflictes, pels efectes del Katrina, per la natura del pol nort, pels nens esclaus de Ghana, per la gent de l'Europa de l'Est, de Rússia, de Corea del Nort o pels efectes de la malària.

A tot això podem afegir el World Press Photo del 2.007. Com recordava la crònica del Periódico d'ahir, signada pel periodista Mauricio Bernal, la polèmica sobre la duresa de l'actual edició ha estat un dels protagonistes de l'edició d'aquest any.

(La foto guanyadora del 2007 per Jean Chung/World Picture Network)

El director del certamen, Jean-François Leroy, afirma que no és l'edició més dura que hi ha hagut del festival. Puc afirmar després de comparar l'edició del 2.005 i la d'enguany que comparteixo aquesta mateixa opinió. Pels que tingueu interès en veure aquest conjunt d'exposicions, penseu que el festival dura fins el diumenge vinent, 16 de setembre.

Abans però els catalans celebrarem, demà, la nostre diada nacional. Així doncs, molt bona diada nacional a tothom.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Xavi:
Tamé sóc del PSC, exregidor de Girona. T'envio els accessos als dos blogs que tinc.
Blog del Club de lectura Sant Narcís, de l'Associació de Veïns del mateix nom a Girona:
http://clubdelecturasantnarcis1.blogspot.com
i la del meu personal (molt recent): http://elblocdenlluisgil.blogspot.com

Anònim ha dit...

Extraordinari certamen. És el segón any que hi vaig. Possiblement no sigui el més dur però deunidó. Manifestacions com aquesta ens demostren que vivim en la ignorancia més absoluta del que passa al món.
He publicat una entrada (la mateixa)als dos blogs:
http://clubdelecturasantnarcs1.blogspot.com i a http://elblocdenlluisgil.blogspot.com