dimarts, d’octubre 09, 2007

SOBRE LA CONFIANÇA EN EL FUTUR O EL PESIMISME DEL PASSAT

El passat dissabte es va celebrar la nit dels premis de la ràdio nostre, la de Molins de Rei. La coincidència entre premiats i personalitats que feien El Lliurament dels premis va permetre assistir a un diàleg molt clarificador de la veritable situació que estem vivint els catalans.


Existeix una visió (clarament identificada ideològicament) que constantment parla de pessimisme, de mal moment, de crisi de sistema, de problemes constants de la societat catalana que viatja sense rumb, ni lideratge cap el pitjor dels futurs. És la visió que ens va oferir un dels premiats, en Joan Rigol; és la que ofereix avui mateix un periodista com en Francesc Marc Álvaro a La Vanguardia, és la que parla permanentment l’ex-president Jordi Pujol.

En resposta a aquesta intervenció, el passat dissabte, vam poder escoltar la versió d’en Joan Manuel Tresserras, conseller de cultura. El país no està immers en un procés de depressió constant; certament hi ha problemes i .... també bones notícies. El país ha canviat darrerament i de forma ràpida; ha passat a tenir un milió més d’habitants; necessitem millor finançament i major inversió en infraestructures (tal com recull l’Estatut), i estem fent un procés de construcció de país, amb diàleg constant amb Madrid.

I també hi ha permanentment bones notícies. Ahir mateix, es va signar el primer dels quatre pactes nacionals que va oferir el President Montilla; el pacte nacional de l’habitatge; un pacte signat per tota mena d’actors del sector: promotors, Apis, sindicats, govern... Un pacte que ha de cercar solucions en el mig termini (10 anys) al principal problema de la societat actual. El govern es preocupa dels problemes reals de tots nosaltres.

I avui mateix s’inaugura la Fira del Llibre de Frankfurt; el gran aparador del món editorial; i té com a convidada a la cultura catalana; Frankfurt respira Catalunya. Sens dubte estem molt vius i tal com deia avui mateix l’Antoni Bassas, si un cartell del Sánchez Piñol podia competir amb un cartell del McDonals, vol dir que ens estem situant com a país i que senzillament sempre es pot veure l’ampolla mig buida ....o mig plena, però mai està buida del tot.

Per descomptat el país mai el podrem fer des del pesimisme constant; el país el farem amb determinació, amb serietat, amb rigor, afrontant els problemes reals i també ... amb optimisme.

Finalment felicitar a tots els premiats de la ràdio Molins de Rei i mot especialment a la Montse Ribé, que va rebre l’aplaudiment més sentit i calurós.