dilluns, de desembre 10, 2007

Reflexions sobre les properes eleccions generals

Ja ha passat el pont de la Puríssima; ja ha passat el pont prenadalenc; ara ja tot és una recta fins les festes de nadal: sopars, comiats, compres, descans, lectures, família, tot en una.

I tot seguit, quan comenci el nou any, dos mesos de campanya fins les properes eleccions generals. És per tant, un nou moment de balanç; de balanç de quatre anys; sí, de només quatre anys, malgrat tot el que s’ha fet, que és molt i evidentment d’allò que queda per fer.

Són unes eleccions apassionants; la llàstima és que estem passant un període en els que pensem això som, cada cop, menys.

I són moltes les coses que ens juguem, sobretot aquells que no ens amaguem i diem que el nostre projecte polític passa per l'aprofundiment de l’estat federal. Una Espanya respectuosa, que s’enforteixi de totes les ànimes i pobles que la configuren, que sàpiga afrontar un debat, passades les eleccions, sobre el nou model de finançament autonòmic estatal, que s’adeqüi a les noves realitats i que evidentment sigui molt més just amb Catalunya. Una Espanya que pugui fer aquest debat amb plena normalitat, com aquella normalitat que es necessita per lluitar, totes les formacions polítiques unides, contra l’anormalitat del terrorisme. Una unitat i respecte cap al Govern, que és qui té la responsabilitat de tirar endavant la política antiterrorista, que no ha donat el PP al llarg dels últims quatre anys.

En definitiva són unes eleccions pel proper Govern de l’Estat, que en cap cas hauria de condicionar el futur govern de la Generalitat. I això és el que ahir vam poder llegir que demanaria CiU per poder pactar amb el PSOE. Aquells que pregonen la casa gran del catalanisme i ens acusen als socialistes de sucursalistes, tornen a condicionar el Govern de la Generalitat, màxima expressió de sobirania del poble català, a aconseguir un pacte a Madrid. Si més no, és una forma estranya de reivindicar el dret a decidir dels catalans. Al novembre del 2.006, ja els vam ensenyar que el PSC no és una federació del PSOE i sembla que encara no s’ho creuen.

Ai les eleccions !!!!