El passat
dia 30 de desembre la banda terrorista E.T.A. va matar dues persones a la terminal 4 de l’aeroport de Barajas, Madrid. Posava així fi a un periode que s’havia allargat més de tres anys sense cap víctima mortal. Trencava així la possibilitat de continuar el procés de negociació encarregat pel president del govern espanyol el passat mes de juny, resultat de la treva decretada per la banda el passat 22 de març. Les condicions plasmades a la resolució del
Congrés dels Diputats del maig del 2005, autoritzant a un final dialogat amb E.T.A. s’incomplien de forma brutal.
L’única culpable d’aquest violent acte terrorista és la banda terrorista E.T.A.
En els més de 40 anys, d’activitat terrorista etarra, Espanya ha vist com han canviat de forma molt important el seu nivell de vida, les seves infraestructures, els seus serveis. Hem entrat a Europa. El que no hem aconseguit és l’erradicació del terrorisme etarra.
Han canviat els governs, els presidents dels governs, els escenaris polítics. Els diferents canvis han permés iniciar contactes amb la banda terrorista per tal de posar fi a aquest anacronisme a l’Europa del segle XXI. Desgraciadament i per diverses raons tots els processos han acabat malament. Cada finalització de procés significava una pèrdua d’esperança, una pèrdua d’oportunitats per veure la pau. Però a la vegada significava una renovació de les forces per tal que els demòcrates mostressim la nostre unió per lluitar contra el que és irracional, contra el qui no accepta la paraula i la política.
Els fets dels últims mesos han estat, per tant, primerencs en molts aspectes. És la primera vegada que el principal partit de la oposició no recolza el procés de pau iniciat pel Govern (procés iniciat amb el suport de la resta de totes les forces parlamentàries). És la primera vegada que el principal partit de la oposició no recolza ni assisteix a les manifestacions convocades per rebutjar la represa de la violència (a les quals assisteixen la resta de forces polítiques). És la primera vegada que el principal partit de la oposició demana la comparexeinça del
president del Govern al Congrés dels Diputats per tal que expliqui la seva política antiterrorista. Compareixença que serveix per visualitzar l’aillament del principal partit de la oposició respecte la resta de forces polítiques, que sí recolzen al Govern.
És difícil entendre aquesta excepció de la història a no ser que realment, tal com dèia
Patxi López, al
P.P. no li importi ni la solidaritat de les victimes, ni la pau, ni la lluita contra la banda terrorista, sino que només busqui enderrocar la figura política de
Jose Luis Rodríguez Zapatero i del seu govern socialista. I això, malgrat, que la seva única solució sigui el manteniment del pacte per les llibertats i contra el terrorisme (proposat, precisament pel llavors cap de l’oposició, Jose Luis Rodríguez Zapatero), que en el seu capítol 1, proposa retirar de la legítima lluita política, la lluita contra el terrorisme.
A part de tractar-se d’un greu incompliment del pacte signat a l’any 2.000, el mínim que és pot dir, és que és una de les majors IRRESPOSABILITATS polítiques comeses en la nostre jove democràcia.
L’anhel de veure un país sense l’amenaça del terrorisme, exigeix el màxim de cada un dels demòcrates i sens dubte la màxima responsabilitat en les seves accions. La irresponsabilitat no és bona companya per tant importants reptes.
