Barcelona i l'esport

Avui és just reconèixer la tasca de l’Ajuntament de Barcelona en potenciar la Marató de Barcelona.

Ara, quan sovint i en determinats mitjans, predominen les crítiques cap a la gestió del Govern Municipal de la capital catalana, és just reconèixer l’èxit de la decisió que va prendre l'Ajuntament ara fa cinc anys en donar un tomb a la Marató de la ciutat.

Barcelona li deu molt a l’esport i l’esport li deu molt a la ciutat de Barcelona.

Barcelona no seria el mateix, ni estaria situada en el mapa mental mundial si no fos pels Jocs Olímpics del 92 i per apostar de forma estratègica en l’esport com una eina de promoció de la ciutat. La seva tradició esportiva es remunta unes dècades abans al fet d’aconseguir els Jocs del 92 (els millors de la història). El seguit de campionats i col·laboracions amb altres esports és molt ampli: campionat del Món de natació al Palau Sant Jordi, Finals de Copa Davis, Campionat Europeu d’Atletisme, arribada del Tour de France, pas del ral·li Dakar i molts altres exemples.

Avui per fi, podem afegir a aquesta llista el fet de tenir una marató que es pot situar al nivell de les millors europees i mundials (París, Londres, Berlin, Boston i per què no Nova York). Ahir van córrer més de 10.000 corredors, 10.000 històries humanes de perseguir una fita. Ahir el primer va fer la millor marca mai feta en territori espanyol: 2 h 7’ 30”.

Ahir la Marató de Barcelona es va fer gran.

Ahir moltes persones van poder veure el que representa tenir una prova d’aquests tipus per promocionar la ciutat. Més de 7.000 persones ocupen places hoteleres dues nits. Satisfacció entre els participants, entre els acompanyants. La marca Barcelona potenciada.

Avui és el dia de felicitar a Barcelona i al seu Govern per haver pres les decisions adequades, que han permès tenir una Marató de primer nivell.

Felicitats Barcelona.

La Raó del regidor

Bon dia molinencs i molinenques.

Avui us proposo un exercici d’imaginació. Penseu en un país que té una comarca que ha patit grans transformacions els últims 20 anys. Es tracta d’una comarca important; ha passat de 250.000 habitants als anys 80 a més de 800.000 en l’actualitat. En aquesta comarca el Govern del País de finals dels 70 ja havia previst un equipament com és un Hospital, per tal de millorar l’atenció sanitària dels seus habitants. Això sí, no és fins l’any 2010 que aquest Hospital no s’inaugura.

Sí, ara ja ho sabeu aquesta comarca és la del Baix Llobregat, casa nostra.

La pregunta, llavors és senzilla: Què ha passat ?? Què ha provocat que el que es posés en el paper en la planificació dels anys 70, no es posés en marxa fins 30 anys més tard.

Doncs dues coses són les que van passar: en primer lloc un Govern del País que durant 23 anys (fins el 2003) va tractar a la comarca com la geografia invisible i després un Govern, escollit a l’any 2003, que va entendre la injustícia feta i va fer tots els treballs pertinents per posar en marxa l’Hospital. En un inici va posar la primera pedra (any 2005) i després va fer tots els treballs per permetre la seva posada en marxa.

El resultat: un Hospital del segle XXI, fet per un Govern del segle XXI, i deixat en l’oblit pel Govern del segle XX. I al damunt haver de suportar lliçons de País dels mateixos que no veien el País en el seu conjunt.

I és veritat, alguns podrien pensar que l’actual Govern ha fet favoritismes cap a aquesta comarca. Però clar, quan veus la seva acció de Govern comproves que aquest no és un fet aillat, ans al contrari: aquest Govern ha invertit en educació, en seguretat, en salut, en els barris o en polítiques de mediambient, com cap altre Govern i per tot el País.

Aquest Govern està aconseguint el desplegament del nou Estatut amb traspassos com el de rodalies, el de les inspeccions de treball i altres com no s’havia aconseguit fins ara.

És cert que aquest Govern també ha tingut picabaralles, sovint innecessàries i sempre magnificades de forma intencionada. Però servir-se d’aquest fet per negar el seu treball i negar la seva feina, només pot tenir una clara intenció: vèncer a aquest Govern a base de construir una realitat fictícia, d’aturada irreal del País.

I els fets d’aquest Govern els molinencs els coneixem molt bé. La nova escola de la Sínia, l’ampliació del Ferran Agulló, la imminent ampliació del Castellciuró, el nou CAP, les obres del casal de joves, les inversions de l’Agència Catalana de l’Aigua, són inversions que han fet de Molins de Rei un municipi millor.

El debat és legítim; perdre’s en el debat o fer falsos debats i negar aquestes transformacions és una injustícia, que SEGUR EL TEMPS FUTUR, posarà en el seu lloc.

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Molins de Rei vol un canvi

La família socialista de Molins de Rei ens sentim encoratjats i més motivats que mai per treballar pel canvi a la nostra vila. La presència, divendres passat, de més de 550 persones al Foment de Molins de Rei amb motiu de l’acte de presentació de l’acció del Govern de Catalunya en aquesta legislatura, va significar una injecció d’energia important per assolir els objectius que tenim marcats, tant pel suport dels companys i companyes de la comarca com per la presència de nombrosos vilatants i vilatanes que van voler acompanyar-nos en aquest acte. A continuació, reprodueixo la intervenció que vaig dur a terme com a benvinguda, en la que breument vaig resumir el que som i el que volem per Molins de Rei:

Bona tarda companys i companyes.

Consellera de Salut, Marina Geli, primer secretari de la Federació del PSC-Baix Llobregat, Antoni Balmón, primers secretaris d’agrupacions.

En primer lloc vull agrair-vos la vostre presència en aquest recinte del Foment i donar-vos la benvinguda a la vila de Molins de Rei.

Una vila que alguns de vosaltres coneixeu perquè en algun moment heu vingut a comprar.

Una vila que alguns altres coneixeu per la seva oferta gastronòmica.

Una vila que alguns altres haureu descobert tot passejant per la llera del riu i altres haureu gaudit a través de la seva part del futur Parc Natural de Collserola.

Una vila que molts de vosaltres coneixeu per la seva Fira de Fires, la Fira de la Candelera.

I en definitiva una vila en la que tots els presents avui volem veure un govern socialista.

Molins de Rei, com molts de vosaltres sabeu, és un municipi on podem veure que mentre més inversió hi ha del Govern Central i de la Generalitat, més victimisme del Govern Municipal ens hi trobem i més culpes s’atribueixen a Madrid i a la Generalitat.

Molins de Rei, un municipi on quantes més obres i més projectes finançats pels Fons Estatals hi ha, menys reconeixement del Govern Estatal i menys qualitat en l’execució de les obres hi ha.

Una vila on quants menys dèficits històrics d’inversió es mantenen per part de la Generalitat de Catalunya (nou CAP, inversió en educació...), més evidents són les mancances de la gestió municipal.

Un municipi que té un Govern que cada cop escolta menys a la ciutadania i que per tant menys possibilitats de canvi i menys qualitat de municipi ofereix.

Els socialistes de Molins de Rei som conscients i estem convençuts d’aquesta situació i sabem que hem d’emprar més esforços en donar a conèixer aquesta realitat a la ciutadania.

Sabem que hem d’explicar més I millor el nostre projecte perquè quan la gent està informada és capaç de decidir en plenitud.

Molins de Rei vol un canvi; I aquest canvi el liderarem nosaltres, els socialistes. Perquè ningú dubti que som molts i encara serem més els que estem treballant amb entusiasme i constància per un Molins de Rei millor, que sàpiga aprofitar les seves oportunitats.... amb més cura dels serveis i de la seva gent, i que miri el futur amb .... VALENTIA I OPTIMISME.

I som com els castellers, on cada persona fa una tasca i només la unió de tots...permet que l’anxeneta coroni la formació el dia de l’actuació castellera.

Tots treballem pel canvi a Molins de Rei.

Com treballem, tots, per explicar el canvi que estem realitzant a Catalunya els darrers anys, i ho fem ... amb actes com aquest.

SIGUEU AIXÍ DONCS, DE NOU, BENVINGUTS A MOLINS DE REI.

Sobre la transparència

La passada setmana escrivia sobre l’episodi de “vodevil” que hem pogut presenciar els molinencs i molinenques en el decurs de les últimes setmanes arrel de la “dimissió - no dimissió” del regidor de cultura, Jordi Romeu.

Hores d’ara queda poc per afegir, tret de tornar a destacar el sense sentit de la situació i la pobresa dels arguments que s’han ofert a la ciutadania. I això quan s’han ofert: perquè al meu entendre, el que cal destacar dels últims dies és la greu manca d’explicacions del senyor Ivan Arcas. El mateix que a mitjans de desembre mantenia que el Jordi Romeu ja no estava capacitat per ser el responsable de l’àrea de cultura i que, segons el mateix regidor de cultura, ha estat tres setmanes “pregant” per tal que no hi hagués canvis en l’àrea de cultura.

És la mateixa manca d’explicacions i la mateixa opacitat que ha provocat que el Grup Municipal Socialista es dirigís al Síndic de Greuges. Aquesta setmana hem fet un escrit explicant les innumerables faltes de l’equip de Govern a l’hora de complir la legalitat vigent. Expedients incomplerts, incompliment de terminis, suspensió aleatòria de plens ordinaris... en definitiva obstacles continus a la tasca de l’oposició i a la transparència democràtica d’aquest Govern. Aquest és l’últim recurs que ens quedava després d’haver demanat repetida i constantment la solució de diverses irregularitats. Us mantindré informats de la resposta que rebem.

I per últim no puc deixar de tenir un recordatori per la població d’Haití. Una vegada més la terrible aliança de pobresa i catàstrofe natural (aquesta vegada en forma de terratrèmol) s’han unit per continuar agreujant el cercle viciós de la pobresa. Desitjo des d’aquí, que entre tots puguem oferir una resposta digna. Població civil, Governs, ONG’s de tot el món hem de treballar plegats (cadascú en el seu paper) per fer que Haití surti el més ràpidament d’aquesta situació realment dramàtica.

El Vodevil

Ja han passat les festes nadalenques. Iniciem l’any laboral i es reprenen les classes. Deixem enrere el temps de família, del descans i de poder gaudir amb més tranquil·litat de l’oci; el temps també per fer balanços i nous propòsits.

En aquestes que l’altre dia vaig trobar una definició de vodevil: “subgènere dramàtic que consisteix en una comèdia frívola, lleugera i picant que dona lloc a equívocs i situacions còmiques, en les que s’alternen parts cantades i números musicals”.

I vaig comença a pensar en un possible argument per fer un vodevil

Us imagineu una entitat, governada per tres grups de persones (bé de fet, són quatre, però com si fossin tres), que fa temps que gasten més energies en discussions internes i en defensar-se de l’enemic exterior (quasi sempre inventat) i en canvi, no responen a les demandes reals dels seus abonats i només s’uneixen per lluitar contra qui ofereix noves idees, noves forces i una gestió propera a l’abonat.

Aquesta entitat aprova el seus pressupostos (normalment quan ha començat l’any), mitjançant un debat obert a tots els grups. Doncs bé, en l’últim debat d’aquests en el moment de l’aprovació un representant d’un dels grups que dirigeix l’entitat, va votar en contra, tot argumentant la manca de diàleg entre aquests grups i que entre tres decidien tot el pressupost. El bon home no havia pogut participar en la discussió i no es podia fer seu aquest pressupost. Enunciava la seva dimissió pel proper gener del 2010.

Tot seguit es van produir una seqüència de declaracions que mostraven manca de confiança entre els integrants dels grups. Un d’ells exigia al màxim responsable de l’entitat que nomenés un nou responsable de l’àrea que portava el futur dimissionari.

De mentre el dimissionari explicava les seves raons i les oferia a tots els abonats de l’entitat que s’agrupaven per lluitar per causes diverses.

Quant el vodevil començava a complicar-se, amb més i més números cantats, s’apropava el moment del desenllaç, gener del 2010, data per fer efectiva la dimissió. Tot plegat i en un gir inesperat de l’autor, es desencadena el final (de moment, potser hi ha més parts com en les pel·lícules de Hollywood ). El dimissionari no dimiteix; sembla que ha aconseguit el reconeixement de les faltes comeses per part del màxim responsable de l’entitat. Tot i així, deixar entreveure que ni ell mateix sap les conseqüències que tindrà el que ha passat, que no sap com ha quedat afectada la confiança entre els tres (bé entre els quatre, però com si fossin tres) i no diu si el pressupost se’l sent seu o no.

De mentre, el públic esclata a riure, ha passat una bona estona, han estat distrets i tornen a casa tot pensant:

“ menys mal que només és un vodevil. T’imagines que això fos el que passés a la nostra vila. T’imagines que estiguessim governats per uns grups així ?? Menys mal que això a Molins de Rei no pot passar, perquè tenim un govern unit, uns carrers nets, unes obres ben fetes, uns projectes ambiciosos per situar Molins de Rei allà on es mereix, treballen per tenir una Biblioteca adaptada a totes les persones i per una futura Biblioteca dinamitzadora de la cultura del poble”. Menys mal que això no passa a Molins de Rei.

Però un del públic torna a casa i no pot deixar de pensar: “Però això no passa ??? SEGUR ??. Estic confonent la ficció amb la realitat ??? I si al final això és el que ha passat a Molins de Rei les últimes setmanes ???”

“Potser no, potser no ha passat” torno a pensar; “no pot ser que els que s’omplen la boca de Molins de Rei, permetin que la dignitat (ara que tothom en parla) de la vila quedi afectada per un vodevil d’aquesta magnitud. Segur que estic confonent la realitat amb la ficció (ja se sap, els excessos de Nadal)”.

Però no se’n pot estar de tornar-se a preguntar: “I si la realitat supera la ficció i això només fos una part que coneixem del vodevil que transcorre cada dia a les dependències del nostre Ajuntament ?”

Ja se sap el periode de Nadal dona per molt.

Adeu a una dècada

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Avui, 31 de desembre de 2009, l’atzar ha fet que fes l’última raó del regidor de la dècada. Una dècada farcida d’esdeveniments, de moments històrics, de progressos i de decepcions, de pèrdues i naixements, de descobriments i de recerca. Una dècada on la revolució tecnològica ha canviat aspectes vitals de les nostres vides, de la nostra manera de relacionar-nos i treballar. ¡¡Ni el correu electrònic, ni les xarxes socials estaven implantades ara fa deu anys¡¡

I molts de vosaltres direu: “sí, però a Molins de Rei, què ???”

Per mi el més important és que malgrat alguns avenços, malgrat els canvis, aquesta dècada ha estat la dècada en que Molins de Rei ha perdut més oportunitats per assolir objectius bàsics de tots nosaltres. I probablement tot va començar al juny del 2003.

Aquell mes, IiE va obviar l’aposta majoritària dels molinencs i molinenques pel canvi de govern i en comptes de facilitar un pacte amb els socialistes molinencs, va decidir mantenir-se en el poder a canvi de cedir l’alcaldia a ERC durant 20 mesos.

Més tard, ja a la segona part de la dècada, obviant els canvis socialistes, va marginar el que representàvem i ni tan sols va voler negociar amb nosaltres el nou govern de la vila.

La deriva d’IiE s’accentuava i donava pas a un temps caracteritzat per la manca de consensos, per les baralles internes i per la manca de lideratge. Un temps caracteritzat per no escoltar al ciutadà i per no donar respostes a les seves inquietuds. Fets, tots ells denunciats per nosaltres i darrerament inclús per regidors de govern.

En definitiva una dècada que finalitza amb una crisi econòmica important que ha posat de manifest les mancances dels lideratges.

Com exemple: algú es pot imaginar una empresa que presenta els seus pressupostos el mes d’abril i que els següents pressupostos tenen el vot en contra de membres dels seu consell de direcció, a més de la denuncia de les seves formes autoritàries ??? Això és el que ha passat a Molins de Rei l’últim any sense que s’hagi sentit ni una sola autocrítica del seu president, el senyor alcalde.

Esperem que el nou any i els nous temps portin més seny al govern de la vila. Molins de Rei ja no pot perdre més oportunitats.

Nosaltres els socialistes, continuarem treballant pel bé de tots els molinencs i molinenques. A tots vosaltres molt bona entrada d’any 2010 i els millors desitjos per tots vosaltres.

MOLT BON ANY 2010.

Molins de Rei es mereix més

Us convido a llegir l'article que vaig escriure per la nostra revista "l'opinió", abans de l'últim ple (el de la dimissió del regidor de cultura, Jordi Romeu), quan ja es va fer evident i pública la crisi d'aquest govern municipal. No us penseu, però, que no comentaré el que està passant en futures entrades.

"El passat mes de juny vàrem fer una xerrada, amb motiu de l’equador del mandat municipal. Volíem explicar la feina feta pels socialistes en aquests dos darrers anys. I continuàvem oferint-nos a escoltar els molinencs i molinenques, amb els seus problemes, els seus dubtes i els seus anhels.

Des de llavors he pogut parlar amb molts de vosaltres, escoltant les vostres realitats i explicant-vos les nostres propostes. Darrerament, més i més molinencs expressen el seu rebuig al govern encapçalat per IiE: a la seva manca de planificació, el poc seguiment que fa dels temes importants i per sobre de tot, la manca de resposta davant les queixes o comentaris de molts de vosaltres.

L’actual dinàmica és una irresponsabilitat. Són moments difícils en què l’economia aporta més problemes; són moments en els quals es requereix màxims consensos per sortir de la crisi més enfortits. És per això que vàrem proposar una taula de seguiment de la crisi econòmica amb tots els sectors socioeconòmics de la vila. Després d’un any, la resposta ha estat el silenci.

Ja fa molts mesos que patim problemes amb les obres municipals. L’últim exemple, la reforma de les escaletes o l’inici de la remodelació del carrer Major. Nosaltres hem demanat explicacions i responsabilitats de les obres passades i hem proposat una comissió de seguiment de les obres futures. Encara estem esperant resposta, tot just en uns mesos, durant els quals gràcies als diners aportats per l’Estat, s’ha pogut fer molta obra pendent. I el que és pitjor, aquest tracte s’estén a les entitats i les associacions de la vila.

Al llarg dels dos últims anys, també hem fet propostes en el moment del debat de les ordenances fiscals, com ara el fraccionament del rebut de l’IBI. Enguany, d’amagat, l’equip de govern aprovarà una pujada de l’IBI de l’11 % de mitjana. Nosaltres ens hi oposem rotundament. Els molinencs no podem continuar pagant els errors de gestió del govern encapçalat per IiE.

Aquest govern s’ha convertit en un problema per Molins de Rei. Aquest govern ha fet dels seus dilemes una font de conflictes per la nostra vila. Molins de Rei es mereix més, es mereix un govern que escolti i que aporti solucions als problemes de tots nosaltres."

Xerrada amb Joan Ferran

Han estat dies molt intensos, dies on l’actualitat ens devorava i dies on han canviat les prioritats.

En aquest marc, avui a Molins de Rei, agafem aire i perspectiva i fem una xerrada per parlar amb més visió global el que ha representat el Govern progressista a Catalunya i el que ha representat aquest govern a Molins de Rei.

Les inversions en educació, sanitat i serveis socials són un clar exemple d’aquesta nova realitat. De tot això i més parlarem avui, dia 16 de novembre, amb el Joan Ferran, a les 19:30 a la sala d’actes de Ca n’Ametller.

EL MILIÓ DEL MERCAT MUNICIPAL

Sí, finalment ja ha arribat el milió d’euros que restaven per donar compliment al conveni signat entre el Ministeri de la Vivenda i Molins de Rei. I és molt important per diversos motius.

Primer per Molins de Rei; d’aquesta s’amortitza part del deute contret per poder fer la rehabilitació del Mercat Municipal i així tenim unes finances en millor situació.

I en segon lloc, perquè ningú ens pot acusar de partidismes i estranyes maniobres. Volem el millor pel nostre poble. Aixi mentres determinats partits han dubtat de nosaltres i s’han dedicat a carregar contra els socialistes, nosaltres hem treballat silenciosament per tal que aquest diners arribessin a Molins.

I és important també en aquests moments de crisi, quan les finances municipals també pateixen, recordar els diners que el govern central ha posat en mans de l’ajuntament de Molins de Rei, els últims tres anys. Tal com explicava a l’última entrada, enguany van arribar 4 milions d’euros, gràcies al primer plan E i el seu fons estatal d’inversió local.

Però és que a més el proper any, l'any 2.010, hi haurà un segon fons estatal, que aportarà aproximadament 2 milions i mig d’euros més a Molins, dels quals un 25 % es podrà dedicar a despesa corrent, en temes socials i educatius.

En resum, quan alguns cada cop que parlen ens recorden la crisi econòmica i les dificultats de l’ajuntament, és bo recordar que en tres anys hauran arribat 8’5 milions d’euros a Molins, bàsicament per fer inversió.

Raó del regidor: sobre mobilitat i plan Zapatero

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Comença octubre; deixem enrere les festes majors i ens preparem per el hiven. Un hivern que es presenta difícil. Les últimes notícies econòmiques allunyen la recuperació i el clima s’enrareix. En aquest ambient tothom comença a criticar-ho tot, tant a nivell del govern central, com a nivell del govern autonòmic.

Ara, és quan hem d’estriar entre les crítiques totalment oportunistes i interessades (que pretenen desviar l’atenció dels seus escàndols) i aquelles que pretenen enriquir el debat amb un esperit constructiu.

Sembla, però, que tot val per anar en contra del govern Zapatero i del govern Montilla.

I segurament el govern central ha equivocat alguna mesura; però com dèiem, en aquesta situació és preferible equivocar-se en alguna mesura que no pas la inacció. Però el que no és acceptable és el intent d’anul·lar l’esforç del plan Zapatero argumentant la seva ineficàcia. O sigui dir que els 8.000 milions d’euros posats en mans dels ajuntaments per tirar endavant diferents projectes, no han estat útils.

El fet que com a molt el 10% d’aquests projectes no siguin del tot prioritaris, no invalida la necessitat i el benefici del 90 % dels projectes.

Com exemple mirem Molins de Rei. Encara no m’he trobat cap vilatà que estigui en contra de cap obra de Molins de Rei financiada amb el plan Zapatero.

Repassem les ja acabades: Carrer Folqué, sala Gòtica del Palau de Requesens, Carrer Pintor Fortuny, millores en la piscina municipal i en el camp de futbol Josep Raich. O les obres pendents d’acabar: Carrer Molí, Carrer Puigcerdà i la tan esperada reforma de la plaça de Ca la Còrdia.

Un altre aspecte i que a Molins sí és criticable, és com el govern municipal ha previst les obres i ha pres les mesures per disminuir el impacte negatiu d’aquestes.

Segur que amb el pacte de mobilitat a la taula s’haguessin pogut prendre mesures per evitar tanta afectació en la mobilitat del municipi. Aquests dies el poble és una autèntica trampa, però la responsabilitat no són les obres, ni el plan Zapatero, si no el bloqueig i la paràlisis de l’equip de govern per aprovar el pla de mobilitat. En definitiva el incompliment de les promeses de l’equip de govern, que hauria d’haver aprovat el pla de mobilitat ja fa més de tres anys i el dèficit de gestió per prendre solucions en la situació actual.

UNA ABRAÇADA MIQUEL

Avui és un dia trist a Molins de Rei. Avui acomiadem al Miquel Armengol i Arnan.

Un vilatà de pro que ha portat el nom de la nostra vila terres enllà. Un vilatà que ha fet augmentar el nostre orgull de poble. Un vilatà que ha treballat incansablament per Molins de Rei.

És difícil sintetitzar tota la seva tasca. Més enllà de tota la seva carrera professional, protagonitzada principalment a Ràdio Molins de Rei, la nostra, el Miquel ha actuat de gran dinamitzador cultural del nostre poble.

La seva energia en tirar endavant actes i esdeveniments de poble ens deixa un buit difícil de substituir. Som molts els molinencs i molinenques que trobarem a faltar la seva veu en les ones de cada matí, així com en els diferents actes de la ciutat.

Entre tots haurem de treballar per no perdre tot el que ell ha construït.

A títol personal no puc deixar d’oblidar aquella entrevista que em va fer a l’Estadi Olímpic de Barcelona amb motiu del centenari de l’Espanyol, quan va entrevistar a tots els molinencs que havíem tingut a veure amb l’Espanyol.

Des d’aquí vull donar tot el meu suport a la família i també a tots els seus companys de feina de Ràdio Molins de Rei.

Una abraçada Miquel.

SALA GÒTICA I LA FESTA MAJOR

Estem enmig de la festa Major. Entre el cap de setmana ple d’activitats i el dia del nostre patró, el dia de Sant Miquel.

Està siguent una festa Major amb molts moments per compartir amb tots vosaltres, on dissabte, dia del Camell, sobresurt sobre la resta de dies. Així ho podíem llegir el passat dissabte a "El Periódico"

Amb tot, no podem oblidar la cursa Sant Miquel (que necessita dimensionar tota la seva logística per donar cobertura a tots els participants) i tota l’activitat de les diferents entitats de la vila. Des dels Castellers, fins el Gegants, passant per les dones puntaires, l’esbart dansaire, els amics micòlegs, l’entxuscat o la interessant exposició a la sala polivalent del Foment, per veure el Molins d’ahir i d’avui ... i els que em deixo.

Però, tot i que no sigui festiu, m’agradaria destacar la jornada de portes obertes de la sala Gòtica del Palau de Requesens. El resultat de l’actuació ha estat magnífic. Els molinencs hem recuperat un espai polivalent al centre de la Vila que ens feia molta falta. (el nostre dèficit de sales és ben notori).

Ara és el moment de recordar que gràcies als diners atorgats pel plan Zapatero als municipis, Molins de Rei ha pogut fer aquesta obra. L’objectiu de dinamitzar el sector que pitjor ho estava passant amb la crisis, el sector que més destrucció de llocs de treball ha patit, va fer possible aquest fons de diners estatal. Sens dubte es tracta d’uns diners molt ben invertits i cal destacar-ho en un moment que sembla que es critiqui aquest fons arrel d’alguna obra de qüestionable necessitat.

En l’any de més diners pels municipis, Molins de Rei ha guanyat un espai fantàstic.

Per últim, felicitar a tots els Miquels i Miqueles, Rafaels i Rafaeles i Gabriels i Gabrieles.

President Montilla

Després del periode de vacances, s’acumulen els retrobaments i els diferents inicis de curs. La setmana passada era el inici del curs escolar. Ahir el inici del curs judicial. Els catalans celebrem la Diada. Els pobles i ciutats les festes majors. I finalment els socialistes la festa de la rosa.

Estem a la setmana que coincideix la festa major de Barcelona (a qui li vaig dedicat l’última entrada al blog) i després la nostra: la festa major de Molins de Rei, la festa de Sant Miquel.

És la despedida de l’estiu i l’entrada a la tardor. Passem d’un estiu, on el debat públic s’ha centrat en els casos de corrupció dels càrrecs del PP, en la possible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya i finalment sobre la consulta popular del poble d’Arenys de Munt.

En oposició a aquests temes i sense desvirtuar la seva importància, sembla que la despedida de l’estiu i el inici dels diferents cursos, hagi provocat de cop un bany de realisme. Un bany de realisme provocat per les dades econòmiques i per la dificultat que passaran molts ciutadans d’aquest país.

Són necessàries mesures globals (atenció a la cimera d’aquesta setmana del G-20 a Pittsburg) i mesures a la resta de nivells de govern. Des de Catalunya es va afrontar des del primer moment la crisi econòmica; així ens ho va recordar el president Montilla el passat diumenge a la festa de la rosa.

Un President, que creix dia a dia. Que confirma amb fets la seva determinació (ja ningú s’enrecorda de l’acord de finançament ??) i que fa de cada un dels seus discursos una combinació entre mesura i advertiment que no cal menysprear. A tall d’exemple el discurs institucional amb motiu de la Diada, que algú va voler menystenir, falten tot el respecte institucional que el President Montilla, el President de tots els i les catalanes es mereix.

BARCELONA

Barcelona com a centre, Barcelona com a referent, Barcelona com una ciutat situada i possicionada en el món actual. El pas endavant fet per la ciutat de Barcelona després dels Jocs Olímpics és innegable, però també són molts els esforços i els exemples que permeten continuar el treball començat ara fa més de 20 anys.

En aquestes dues setmanes tenim dos bons exemples en camps diferents, però que contribueixen a situar a Barcelona en el mapa del món.

L’estrena mundial de la gira dels U2 ha estat una molt bona notícia per tots els seus seguidors, però també per la ciutat. Per uns dies ha estat la capital de la música. Ha estat una estrena de gira, amb uns escenaris espectaculars i amb una molt bona posada en acció que ha tingut la capacitat d’omplir Camp Nou dues nits amb més de 180.000 persones en els dos concerts.

La setmana vinent, el dijous i divendres, Barcelona acollirà el Tour de France. La tercera prova esportiva del món. Un gran aparador, una molt bona promoció de la ciutat i una molt bona promoció del ciclisme.

És juliol, mes del Tour de France i alguns estem d’enhorabona per poder gaudir de les nostres passions en la nostra estimada Barcelona.

ETA NO

Acabem una setmana intensa; una setmana plena d’activitats, en la que us volia parlar sobretot de l’acte que vam fer el passat dimarts.
Un acte que pretenia explicar tot allò que hem fet els socialistes de Molins de Rei en aquests dos anys de mandat.
Però avui quan a mig matí he sabut que ETA ha tornat a matar; una gran tristesa i ràbia m’ha envaït. Les ganes d'explicar l'acta m'han desaperescut. Per més que li doni voltes no puc entendre com encara hores d’ara hi ha qui pretén assolir un objectiu polític, maten a les persones que té al costat. QUINA RIDICULESA la d’aquesta gent; criminals de pacotilla...
Ara vindrà el ritual de declaracions i hi haurà qui no s’afegirà intentant posar a la mateixa alçada la barbàrie i la força de la justícia; és difícil d'entendre.

Un record des d’aquí a Eduardo Puelles Garcia, mort aquest matí a la localitat d’Arrigorriaga, per uns animals que no es mereixen cap mena de consideració

QUI NO SAP PERDRE, TAMPOC SAP GUANYAR

Avui és el dia de reflexió d'aquesta campanya de les europees. Demà és el dia per anar a votar. Abans però volia destacar dos materials de campanya: el vídeo que el PSC va fer amb motiu del miting final de campanya, tot recordant la gran festa socialista del Palau Sant Jordi de l'any passat i l'anunci del PSC Baix Llobregat, juntament amb la candidata Maria Badia, conectant les realitats municipals i Europa, l'Europa que tots nosaltres volem.

SI CATALUNYA VOTA, EL PROGRESSISME GUANYA

Estem a les últimes hores de campanya; una campanya mancada d’entusiasme, on pocs partits han apostat per parlar d’Europa, on han pogut més les realitats de cada Estat, i on en molts casos pot guanyar l’opció per convertir aquestes eleccions en unes eleccions de càstig als governs actuals.

Penso fermament que el PSC ha intentat fer d’aquesta campanya una aposta per Europa; formant part de la família socialista europea, que ha estat capaç de tenir un programa electoral comú, el de l’Europa social. Això no treu que enfront tingués dos partits (CiU i PP) que estiguessin parlant només en clau de Parlament de Catalunya i Congrés dels Diputats, als quals sovint s’havia de respondre.

Ahir, la família socialista catalana va fer el míting final de campanya amb el President Montilla i el President Zapatero. Va ser un acte emocionant, on van destacar les dues intervencions dels Presidents. Tots parlant en clau europea, però també fent referències a la situació de la política catalana i espanyola. Va ser una clara reafirmació de la voluntat de treballar plegats, tal com s’està fent actualment, que no vol dir que no hi hagi dificultats.

Zapatero es va retrobar amb els seus amics catalans. Vull destacar una frase: “Si Catalunya vota, el progressisme guanya”. O sigui, per tal de poder tenir una Europa social, Catalunya ha de votar. El proper diumenge 7 de juny, eleccions europees; tots a votar per aquesta Europa que tant desitgem.

ELECCIONS EUROPEES

Avui encetem el mes de juny i també encetem l’última setmana de campanya de les properes eleccions europees; eleccions que es celebren el proper diumenge dia 7 de juny.

Ahir, diumenge, els socialistes de Molins de Rei vam celebrar l’acte central de campanya a Molins de Rei, amb una sensacional paella feta pels companys de l’agrupació. A tots els que van fer possible la paella els hi vull agrair l’esforç realitzat. L’acte i la paella va ser tot un èxit.

Vam parlar la Carme Figueras i jo mateix. Vaig centrar la meva intervenció en dos aspectes: el PSC i les eleccions europees i Molins de Rei i les eleccions europees.

Vaig explicar que estava orgullós de representar a un partit que presenta per primer cop a una dona candidata (que va votar l’Estatut d’Autonomia i la Constitució Europea), i un partit que situa l’escenari en Europa. Enfront això tenim la dreta espanyola que només vol aquestes eleccions per fer fora Zapatero de la Moncloa i una dreta catalana que només vol aquestes eleccions per fer fora Montilla de la Generalitat. Ara el que toca és votar Europa: una Europa que ha d’avançar en aquest món, una Europa que ha de ser més forta, una Europa més social. Ja tindrem temps de votar per la Moncloa i per la Generalitat.

I també vaig parlar de Molins de Rei i Europa. Encara que no ho sembli, però aquestes eleccions també són importants per Molins de Rei. També d’Europa rebem diners. El clar exemple és el Mercat Municipal, que va rebre un impuls decisiu quan el Cesc Castellana es va encarregar d’ell, aconseguint diners també d’Europa.

Al final aquest any 2.009 podem veure com Molins de Rei rep molts diners d’inversió, sumant tots els diners de totes les administracions i evidenciant que qui menys esforç fa és el govern municipal.

ELS RESULTATS D'UN GRAN EQUIP

Certament aquest mes de maig del 2.009 no serà fàcil d’oblidar per tots els seguidors del Barça. Han estat nombrosos dies plens d’emocions, d’alegries, de goig i d’obtenció de resultats després del treball ben planificat, després de l’esforç d’un any que va començar el passat mes de juliol, quan vam disputar la prèvia de la Champions.

Aquest triomf té molts protagonistes individuals, però per sobre de tot té un triomfador : L’EQUIP. Qui em coneix, ja m’ha pogut escoltar en nombroses ocasions com els equips que han fet història, de la disciplina que sigui, per sobre de tot, han estat un grup d’amics, compenetrats i il·lusionats col·lectivament. Aquesta qualitat és la que et permet superar els mals moments, moments que sempre apareixen. A tots ells moltes felicitats.

I alguns direu, què té a veure això amb Molins. Res i tot. Tot, perquè a Molins també hem pogut gaudir d’aquest moment històric. I perquè també podem extreure conclusions.

Ahir vam fer ple de l’ajuntament. El més destacat va ser la moció que vam presentar el grup municipal socialista. Vam entrar una moció per tal que es promogués el debat i l’aprovació del pla de mobilitat de Molins de Rei. Pla pendent de l’anterior mandat, compromís de l’anterior govern, compromís de l’alcalde actual. Però res... res fa que Molins avanci en el debat de mobilitat.

Ahir, el govern va votar en contra.....tot argumentant noves normatives i nous plans de la zona metropolitana. Però el cert és que l’equip de govern, en aquest aspecte, no actua com EQUIP.

La conclusió és el compromís no complert, el problema de la mobilitat que no es resol a Molins de Rei, el fet que Molins de Rei encara no tingui ni un sol metre de carril bicicleta... i tantes altres conseqüències de la manca d’acord del govern municipal per tirar endavant el pla de mobilitat de Molins de Rei. Però de ben segur que tindré més ocasions en el futur de parlar de mobilitat.

Molt bon cap de setmana

MOLINS DE REI

Fa dies que no em comunico amb tots vosaltres. Han estat dies de feina, d’emocions, ple d'emocions i per què no dir-ho, també de veure resultats.

A Molins de Rei, els socialistes estem fent allò que vam dir: seguir l’acció del govern, recolzar el que considerem beneficiós per Molins de Rei i proposar les millors mesures per tots els molinencs i molinenques. Sembla que aquesta actitud no agrada a determinats regidors de l’equip de govern; sembla que no els hi agrada sentir que les coses es poden fer d’un altre manera.

L’actual equip de govern no té l’empenta necessària en aquests moments necessitats d’acció decidida. La mostra més palpable és el retard en l’aprovació dels pressupostos del poble, el passat 1 d’abril.

Uns pressupostos on la inversió disminuïa més del 50 % respecte l’any 2.008. Això sí, dies més tard tots i totes rebem un llibret de l’ajuntament amb el lema “Obra a obra Molins de Rei millora”. (Quant ha costat aquest llibret??). I quines són aquestes obres....LES OBRES FINANCIADES AMB EL PLAN ZAPATERO. El Fons Estatal d’Inversió Local. Un Fons de 8.000 milions d’euros per inversions de tots els ajuntaments de l’Estat. Molins de Rei ha rebut més de 4 milions d’euros.

Aquests dies hem pogut veure com el carrer Folqué (on precisament la constructora no respecta el que l’Ajuntament va explicar als veïns), el carrer Pintor Fortuny, la sala Gòtica del Palau de Requesens, les instal·lacions de la Piscina Municipal... i altres es veuen afectats per les obres financiades amb el Plan Zapatero.

Reconèixer qui fa l’esforç en moments de crisi engrandeix la figura de qui exerceix un càrrec públic. I aquest any, si Molins de Rei millora, no és principalment gràcies al govern local que tenim.