Adeu a una dècada

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Avui, 31 de desembre de 2009, l’atzar ha fet que fes l’última raó del regidor de la dècada. Una dècada farcida d’esdeveniments, de moments històrics, de progressos i de decepcions, de pèrdues i naixements, de descobriments i de recerca. Una dècada on la revolució tecnològica ha canviat aspectes vitals de les nostres vides, de la nostra manera de relacionar-nos i treballar. ¡¡Ni el correu electrònic, ni les xarxes socials estaven implantades ara fa deu anys¡¡

I molts de vosaltres direu: “sí, però a Molins de Rei, què ???”

Per mi el més important és que malgrat alguns avenços, malgrat els canvis, aquesta dècada ha estat la dècada en que Molins de Rei ha perdut més oportunitats per assolir objectius bàsics de tots nosaltres. I probablement tot va començar al juny del 2003.

Aquell mes, IiE va obviar l’aposta majoritària dels molinencs i molinenques pel canvi de govern i en comptes de facilitar un pacte amb els socialistes molinencs, va decidir mantenir-se en el poder a canvi de cedir l’alcaldia a ERC durant 20 mesos.

Més tard, ja a la segona part de la dècada, obviant els canvis socialistes, va marginar el que representàvem i ni tan sols va voler negociar amb nosaltres el nou govern de la vila.

La deriva d’IiE s’accentuava i donava pas a un temps caracteritzat per la manca de consensos, per les baralles internes i per la manca de lideratge. Un temps caracteritzat per no escoltar al ciutadà i per no donar respostes a les seves inquietuds. Fets, tots ells denunciats per nosaltres i darrerament inclús per regidors de govern.

En definitiva una dècada que finalitza amb una crisi econòmica important que ha posat de manifest les mancances dels lideratges.

Com exemple: algú es pot imaginar una empresa que presenta els seus pressupostos el mes d’abril i que els següents pressupostos tenen el vot en contra de membres dels seu consell de direcció, a més de la denuncia de les seves formes autoritàries ??? Això és el que ha passat a Molins de Rei l’últim any sense que s’hagi sentit ni una sola autocrítica del seu president, el senyor alcalde.

Esperem que el nou any i els nous temps portin més seny al govern de la vila. Molins de Rei ja no pot perdre més oportunitats.

Nosaltres els socialistes, continuarem treballant pel bé de tots els molinencs i molinenques. A tots vosaltres molt bona entrada d’any 2010 i els millors desitjos per tots vosaltres.

MOLT BON ANY 2010.

Molins de Rei es mereix més

Us convido a llegir l'article que vaig escriure per la nostra revista "l'opinió", abans de l'últim ple (el de la dimissió del regidor de cultura, Jordi Romeu), quan ja es va fer evident i pública la crisi d'aquest govern municipal. No us penseu, però, que no comentaré el que està passant en futures entrades.

"El passat mes de juny vàrem fer una xerrada, amb motiu de l’equador del mandat municipal. Volíem explicar la feina feta pels socialistes en aquests dos darrers anys. I continuàvem oferint-nos a escoltar els molinencs i molinenques, amb els seus problemes, els seus dubtes i els seus anhels.

Des de llavors he pogut parlar amb molts de vosaltres, escoltant les vostres realitats i explicant-vos les nostres propostes. Darrerament, més i més molinencs expressen el seu rebuig al govern encapçalat per IiE: a la seva manca de planificació, el poc seguiment que fa dels temes importants i per sobre de tot, la manca de resposta davant les queixes o comentaris de molts de vosaltres.

L’actual dinàmica és una irresponsabilitat. Són moments difícils en què l’economia aporta més problemes; són moments en els quals es requereix màxims consensos per sortir de la crisi més enfortits. És per això que vàrem proposar una taula de seguiment de la crisi econòmica amb tots els sectors socioeconòmics de la vila. Després d’un any, la resposta ha estat el silenci.

Ja fa molts mesos que patim problemes amb les obres municipals. L’últim exemple, la reforma de les escaletes o l’inici de la remodelació del carrer Major. Nosaltres hem demanat explicacions i responsabilitats de les obres passades i hem proposat una comissió de seguiment de les obres futures. Encara estem esperant resposta, tot just en uns mesos, durant els quals gràcies als diners aportats per l’Estat, s’ha pogut fer molta obra pendent. I el que és pitjor, aquest tracte s’estén a les entitats i les associacions de la vila.

Al llarg dels dos últims anys, també hem fet propostes en el moment del debat de les ordenances fiscals, com ara el fraccionament del rebut de l’IBI. Enguany, d’amagat, l’equip de govern aprovarà una pujada de l’IBI de l’11 % de mitjana. Nosaltres ens hi oposem rotundament. Els molinencs no podem continuar pagant els errors de gestió del govern encapçalat per IiE.

Aquest govern s’ha convertit en un problema per Molins de Rei. Aquest govern ha fet dels seus dilemes una font de conflictes per la nostra vila. Molins de Rei es mereix més, es mereix un govern que escolti i que aporti solucions als problemes de tots nosaltres."

Xerrada amb Joan Ferran

Han estat dies molt intensos, dies on l’actualitat ens devorava i dies on han canviat les prioritats.

En aquest marc, avui a Molins de Rei, agafem aire i perspectiva i fem una xerrada per parlar amb més visió global el que ha representat el Govern progressista a Catalunya i el que ha representat aquest govern a Molins de Rei.

Les inversions en educació, sanitat i serveis socials són un clar exemple d’aquesta nova realitat. De tot això i més parlarem avui, dia 16 de novembre, amb el Joan Ferran, a les 19:30 a la sala d’actes de Ca n’Ametller.

EL MILIÓ DEL MERCAT MUNICIPAL

Sí, finalment ja ha arribat el milió d’euros que restaven per donar compliment al conveni signat entre el Ministeri de la Vivenda i Molins de Rei. I és molt important per diversos motius.

Primer per Molins de Rei; d’aquesta s’amortitza part del deute contret per poder fer la rehabilitació del Mercat Municipal i així tenim unes finances en millor situació.

I en segon lloc, perquè ningú ens pot acusar de partidismes i estranyes maniobres. Volem el millor pel nostre poble. Aixi mentres determinats partits han dubtat de nosaltres i s’han dedicat a carregar contra els socialistes, nosaltres hem treballat silenciosament per tal que aquest diners arribessin a Molins.

I és important també en aquests moments de crisi, quan les finances municipals també pateixen, recordar els diners que el govern central ha posat en mans de l’ajuntament de Molins de Rei, els últims tres anys. Tal com explicava a l’última entrada, enguany van arribar 4 milions d’euros, gràcies al primer plan E i el seu fons estatal d’inversió local.

Però és que a més el proper any, l'any 2.010, hi haurà un segon fons estatal, que aportarà aproximadament 2 milions i mig d’euros més a Molins, dels quals un 25 % es podrà dedicar a despesa corrent, en temes socials i educatius.

En resum, quan alguns cada cop que parlen ens recorden la crisi econòmica i les dificultats de l’ajuntament, és bo recordar que en tres anys hauran arribat 8’5 milions d’euros a Molins, bàsicament per fer inversió.

Raó del regidor: sobre mobilitat i plan Zapatero

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Comença octubre; deixem enrere les festes majors i ens preparem per el hiven. Un hivern que es presenta difícil. Les últimes notícies econòmiques allunyen la recuperació i el clima s’enrareix. En aquest ambient tothom comença a criticar-ho tot, tant a nivell del govern central, com a nivell del govern autonòmic.

Ara, és quan hem d’estriar entre les crítiques totalment oportunistes i interessades (que pretenen desviar l’atenció dels seus escàndols) i aquelles que pretenen enriquir el debat amb un esperit constructiu.

Sembla, però, que tot val per anar en contra del govern Zapatero i del govern Montilla.

I segurament el govern central ha equivocat alguna mesura; però com dèiem, en aquesta situació és preferible equivocar-se en alguna mesura que no pas la inacció. Però el que no és acceptable és el intent d’anul·lar l’esforç del plan Zapatero argumentant la seva ineficàcia. O sigui dir que els 8.000 milions d’euros posats en mans dels ajuntaments per tirar endavant diferents projectes, no han estat útils.

El fet que com a molt el 10% d’aquests projectes no siguin del tot prioritaris, no invalida la necessitat i el benefici del 90 % dels projectes.

Com exemple mirem Molins de Rei. Encara no m’he trobat cap vilatà que estigui en contra de cap obra de Molins de Rei financiada amb el plan Zapatero.

Repassem les ja acabades: Carrer Folqué, sala Gòtica del Palau de Requesens, Carrer Pintor Fortuny, millores en la piscina municipal i en el camp de futbol Josep Raich. O les obres pendents d’acabar: Carrer Molí, Carrer Puigcerdà i la tan esperada reforma de la plaça de Ca la Còrdia.

Un altre aspecte i que a Molins sí és criticable, és com el govern municipal ha previst les obres i ha pres les mesures per disminuir el impacte negatiu d’aquestes.

Segur que amb el pacte de mobilitat a la taula s’haguessin pogut prendre mesures per evitar tanta afectació en la mobilitat del municipi. Aquests dies el poble és una autèntica trampa, però la responsabilitat no són les obres, ni el plan Zapatero, si no el bloqueig i la paràlisis de l’equip de govern per aprovar el pla de mobilitat. En definitiva el incompliment de les promeses de l’equip de govern, que hauria d’haver aprovat el pla de mobilitat ja fa més de tres anys i el dèficit de gestió per prendre solucions en la situació actual.

UNA ABRAÇADA MIQUEL

Avui és un dia trist a Molins de Rei. Avui acomiadem al Miquel Armengol i Arnan.

Un vilatà de pro que ha portat el nom de la nostra vila terres enllà. Un vilatà que ha fet augmentar el nostre orgull de poble. Un vilatà que ha treballat incansablament per Molins de Rei.

És difícil sintetitzar tota la seva tasca. Més enllà de tota la seva carrera professional, protagonitzada principalment a Ràdio Molins de Rei, la nostra, el Miquel ha actuat de gran dinamitzador cultural del nostre poble.

La seva energia en tirar endavant actes i esdeveniments de poble ens deixa un buit difícil de substituir. Som molts els molinencs i molinenques que trobarem a faltar la seva veu en les ones de cada matí, així com en els diferents actes de la ciutat.

Entre tots haurem de treballar per no perdre tot el que ell ha construït.

A títol personal no puc deixar d’oblidar aquella entrevista que em va fer a l’Estadi Olímpic de Barcelona amb motiu del centenari de l’Espanyol, quan va entrevistar a tots els molinencs que havíem tingut a veure amb l’Espanyol.

Des d’aquí vull donar tot el meu suport a la família i també a tots els seus companys de feina de Ràdio Molins de Rei.

Una abraçada Miquel.

SALA GÒTICA I LA FESTA MAJOR

Estem enmig de la festa Major. Entre el cap de setmana ple d’activitats i el dia del nostre patró, el dia de Sant Miquel.

Està siguent una festa Major amb molts moments per compartir amb tots vosaltres, on dissabte, dia del Camell, sobresurt sobre la resta de dies. Així ho podíem llegir el passat dissabte a "El Periódico"

Amb tot, no podem oblidar la cursa Sant Miquel (que necessita dimensionar tota la seva logística per donar cobertura a tots els participants) i tota l’activitat de les diferents entitats de la vila. Des dels Castellers, fins el Gegants, passant per les dones puntaires, l’esbart dansaire, els amics micòlegs, l’entxuscat o la interessant exposició a la sala polivalent del Foment, per veure el Molins d’ahir i d’avui ... i els que em deixo.

Però, tot i que no sigui festiu, m’agradaria destacar la jornada de portes obertes de la sala Gòtica del Palau de Requesens. El resultat de l’actuació ha estat magnífic. Els molinencs hem recuperat un espai polivalent al centre de la Vila que ens feia molta falta. (el nostre dèficit de sales és ben notori).

Ara és el moment de recordar que gràcies als diners atorgats pel plan Zapatero als municipis, Molins de Rei ha pogut fer aquesta obra. L’objectiu de dinamitzar el sector que pitjor ho estava passant amb la crisis, el sector que més destrucció de llocs de treball ha patit, va fer possible aquest fons de diners estatal. Sens dubte es tracta d’uns diners molt ben invertits i cal destacar-ho en un moment que sembla que es critiqui aquest fons arrel d’alguna obra de qüestionable necessitat.

En l’any de més diners pels municipis, Molins de Rei ha guanyat un espai fantàstic.

Per últim, felicitar a tots els Miquels i Miqueles, Rafaels i Rafaeles i Gabriels i Gabrieles.

President Montilla

Després del periode de vacances, s’acumulen els retrobaments i els diferents inicis de curs. La setmana passada era el inici del curs escolar. Ahir el inici del curs judicial. Els catalans celebrem la Diada. Els pobles i ciutats les festes majors. I finalment els socialistes la festa de la rosa.

Estem a la setmana que coincideix la festa major de Barcelona (a qui li vaig dedicat l’última entrada al blog) i després la nostra: la festa major de Molins de Rei, la festa de Sant Miquel.

És la despedida de l’estiu i l’entrada a la tardor. Passem d’un estiu, on el debat públic s’ha centrat en els casos de corrupció dels càrrecs del PP, en la possible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya i finalment sobre la consulta popular del poble d’Arenys de Munt.

En oposició a aquests temes i sense desvirtuar la seva importància, sembla que la despedida de l’estiu i el inici dels diferents cursos, hagi provocat de cop un bany de realisme. Un bany de realisme provocat per les dades econòmiques i per la dificultat que passaran molts ciutadans d’aquest país.

Són necessàries mesures globals (atenció a la cimera d’aquesta setmana del G-20 a Pittsburg) i mesures a la resta de nivells de govern. Des de Catalunya es va afrontar des del primer moment la crisi econòmica; així ens ho va recordar el president Montilla el passat diumenge a la festa de la rosa.

Un President, que creix dia a dia. Que confirma amb fets la seva determinació (ja ningú s’enrecorda de l’acord de finançament ??) i que fa de cada un dels seus discursos una combinació entre mesura i advertiment que no cal menysprear. A tall d’exemple el discurs institucional amb motiu de la Diada, que algú va voler menystenir, falten tot el respecte institucional que el President Montilla, el President de tots els i les catalanes es mereix.

BARCELONA

Barcelona com a centre, Barcelona com a referent, Barcelona com una ciutat situada i possicionada en el món actual. El pas endavant fet per la ciutat de Barcelona després dels Jocs Olímpics és innegable, però també són molts els esforços i els exemples que permeten continuar el treball començat ara fa més de 20 anys.

En aquestes dues setmanes tenim dos bons exemples en camps diferents, però que contribueixen a situar a Barcelona en el mapa del món.

L’estrena mundial de la gira dels U2 ha estat una molt bona notícia per tots els seus seguidors, però també per la ciutat. Per uns dies ha estat la capital de la música. Ha estat una estrena de gira, amb uns escenaris espectaculars i amb una molt bona posada en acció que ha tingut la capacitat d’omplir Camp Nou dues nits amb més de 180.000 persones en els dos concerts.

La setmana vinent, el dijous i divendres, Barcelona acollirà el Tour de France. La tercera prova esportiva del món. Un gran aparador, una molt bona promoció de la ciutat i una molt bona promoció del ciclisme.

És juliol, mes del Tour de France i alguns estem d’enhorabona per poder gaudir de les nostres passions en la nostra estimada Barcelona.

ETA NO

Acabem una setmana intensa; una setmana plena d’activitats, en la que us volia parlar sobretot de l’acte que vam fer el passat dimarts.
Un acte que pretenia explicar tot allò que hem fet els socialistes de Molins de Rei en aquests dos anys de mandat.
Però avui quan a mig matí he sabut que ETA ha tornat a matar; una gran tristesa i ràbia m’ha envaït. Les ganes d'explicar l'acta m'han desaperescut. Per més que li doni voltes no puc entendre com encara hores d’ara hi ha qui pretén assolir un objectiu polític, maten a les persones que té al costat. QUINA RIDICULESA la d’aquesta gent; criminals de pacotilla...
Ara vindrà el ritual de declaracions i hi haurà qui no s’afegirà intentant posar a la mateixa alçada la barbàrie i la força de la justícia; és difícil d'entendre.

Un record des d’aquí a Eduardo Puelles Garcia, mort aquest matí a la localitat d’Arrigorriaga, per uns animals que no es mereixen cap mena de consideració

QUI NO SAP PERDRE, TAMPOC SAP GUANYAR

Avui és el dia de reflexió d'aquesta campanya de les europees. Demà és el dia per anar a votar. Abans però volia destacar dos materials de campanya: el vídeo que el PSC va fer amb motiu del miting final de campanya, tot recordant la gran festa socialista del Palau Sant Jordi de l'any passat i l'anunci del PSC Baix Llobregat, juntament amb la candidata Maria Badia, conectant les realitats municipals i Europa, l'Europa que tots nosaltres volem.

SI CATALUNYA VOTA, EL PROGRESSISME GUANYA

Estem a les últimes hores de campanya; una campanya mancada d’entusiasme, on pocs partits han apostat per parlar d’Europa, on han pogut més les realitats de cada Estat, i on en molts casos pot guanyar l’opció per convertir aquestes eleccions en unes eleccions de càstig als governs actuals.

Penso fermament que el PSC ha intentat fer d’aquesta campanya una aposta per Europa; formant part de la família socialista europea, que ha estat capaç de tenir un programa electoral comú, el de l’Europa social. Això no treu que enfront tingués dos partits (CiU i PP) que estiguessin parlant només en clau de Parlament de Catalunya i Congrés dels Diputats, als quals sovint s’havia de respondre.

Ahir, la família socialista catalana va fer el míting final de campanya amb el President Montilla i el President Zapatero. Va ser un acte emocionant, on van destacar les dues intervencions dels Presidents. Tots parlant en clau europea, però també fent referències a la situació de la política catalana i espanyola. Va ser una clara reafirmació de la voluntat de treballar plegats, tal com s’està fent actualment, que no vol dir que no hi hagi dificultats.

Zapatero es va retrobar amb els seus amics catalans. Vull destacar una frase: “Si Catalunya vota, el progressisme guanya”. O sigui, per tal de poder tenir una Europa social, Catalunya ha de votar. El proper diumenge 7 de juny, eleccions europees; tots a votar per aquesta Europa que tant desitgem.

ELECCIONS EUROPEES

Avui encetem el mes de juny i també encetem l’última setmana de campanya de les properes eleccions europees; eleccions que es celebren el proper diumenge dia 7 de juny.

Ahir, diumenge, els socialistes de Molins de Rei vam celebrar l’acte central de campanya a Molins de Rei, amb una sensacional paella feta pels companys de l’agrupació. A tots els que van fer possible la paella els hi vull agrair l’esforç realitzat. L’acte i la paella va ser tot un èxit.

Vam parlar la Carme Figueras i jo mateix. Vaig centrar la meva intervenció en dos aspectes: el PSC i les eleccions europees i Molins de Rei i les eleccions europees.

Vaig explicar que estava orgullós de representar a un partit que presenta per primer cop a una dona candidata (que va votar l’Estatut d’Autonomia i la Constitució Europea), i un partit que situa l’escenari en Europa. Enfront això tenim la dreta espanyola que només vol aquestes eleccions per fer fora Zapatero de la Moncloa i una dreta catalana que només vol aquestes eleccions per fer fora Montilla de la Generalitat. Ara el que toca és votar Europa: una Europa que ha d’avançar en aquest món, una Europa que ha de ser més forta, una Europa més social. Ja tindrem temps de votar per la Moncloa i per la Generalitat.

I també vaig parlar de Molins de Rei i Europa. Encara que no ho sembli, però aquestes eleccions també són importants per Molins de Rei. També d’Europa rebem diners. El clar exemple és el Mercat Municipal, que va rebre un impuls decisiu quan el Cesc Castellana es va encarregar d’ell, aconseguint diners també d’Europa.

Al final aquest any 2.009 podem veure com Molins de Rei rep molts diners d’inversió, sumant tots els diners de totes les administracions i evidenciant que qui menys esforç fa és el govern municipal.

ELS RESULTATS D'UN GRAN EQUIP

Certament aquest mes de maig del 2.009 no serà fàcil d’oblidar per tots els seguidors del Barça. Han estat nombrosos dies plens d’emocions, d’alegries, de goig i d’obtenció de resultats després del treball ben planificat, després de l’esforç d’un any que va començar el passat mes de juliol, quan vam disputar la prèvia de la Champions.

Aquest triomf té molts protagonistes individuals, però per sobre de tot té un triomfador : L’EQUIP. Qui em coneix, ja m’ha pogut escoltar en nombroses ocasions com els equips que han fet història, de la disciplina que sigui, per sobre de tot, han estat un grup d’amics, compenetrats i il·lusionats col·lectivament. Aquesta qualitat és la que et permet superar els mals moments, moments que sempre apareixen. A tots ells moltes felicitats.

I alguns direu, què té a veure això amb Molins. Res i tot. Tot, perquè a Molins també hem pogut gaudir d’aquest moment històric. I perquè també podem extreure conclusions.

Ahir vam fer ple de l’ajuntament. El més destacat va ser la moció que vam presentar el grup municipal socialista. Vam entrar una moció per tal que es promogués el debat i l’aprovació del pla de mobilitat de Molins de Rei. Pla pendent de l’anterior mandat, compromís de l’anterior govern, compromís de l’alcalde actual. Però res... res fa que Molins avanci en el debat de mobilitat.

Ahir, el govern va votar en contra.....tot argumentant noves normatives i nous plans de la zona metropolitana. Però el cert és que l’equip de govern, en aquest aspecte, no actua com EQUIP.

La conclusió és el compromís no complert, el problema de la mobilitat que no es resol a Molins de Rei, el fet que Molins de Rei encara no tingui ni un sol metre de carril bicicleta... i tantes altres conseqüències de la manca d’acord del govern municipal per tirar endavant el pla de mobilitat de Molins de Rei. Però de ben segur que tindré més ocasions en el futur de parlar de mobilitat.

Molt bon cap de setmana

MOLINS DE REI

Fa dies que no em comunico amb tots vosaltres. Han estat dies de feina, d’emocions, ple d'emocions i per què no dir-ho, també de veure resultats.

A Molins de Rei, els socialistes estem fent allò que vam dir: seguir l’acció del govern, recolzar el que considerem beneficiós per Molins de Rei i proposar les millors mesures per tots els molinencs i molinenques. Sembla que aquesta actitud no agrada a determinats regidors de l’equip de govern; sembla que no els hi agrada sentir que les coses es poden fer d’un altre manera.

L’actual equip de govern no té l’empenta necessària en aquests moments necessitats d’acció decidida. La mostra més palpable és el retard en l’aprovació dels pressupostos del poble, el passat 1 d’abril.

Uns pressupostos on la inversió disminuïa més del 50 % respecte l’any 2.008. Això sí, dies més tard tots i totes rebem un llibret de l’ajuntament amb el lema “Obra a obra Molins de Rei millora”. (Quant ha costat aquest llibret??). I quines són aquestes obres....LES OBRES FINANCIADES AMB EL PLAN ZAPATERO. El Fons Estatal d’Inversió Local. Un Fons de 8.000 milions d’euros per inversions de tots els ajuntaments de l’Estat. Molins de Rei ha rebut més de 4 milions d’euros.

Aquests dies hem pogut veure com el carrer Folqué (on precisament la constructora no respecta el que l’Ajuntament va explicar als veïns), el carrer Pintor Fortuny, la sala Gòtica del Palau de Requesens, les instal·lacions de la Piscina Municipal... i altres es veuen afectats per les obres financiades amb el Plan Zapatero.

Reconèixer qui fa l’esforç en moments de crisi engrandeix la figura de qui exerceix un càrrec públic. I aquest any, si Molins de Rei millora, no és principalment gràcies al govern local que tenim.

La raó d'abril: El Q3 es farà a Martorell

Molt bon dia molinencs i molinenques,

Avui us parlaré de dos actes als quals vaig poder assistir ahir a la tarda. El primer, la sessió d’apertura del XIII Congrés de la UGT Catalunya a l’edifici Fòrum de Barcelona. El segon, el pregó del president Pujol al col·legi Sant Miquel de Molins de Rei, amb motiu del 115è aniversari del col·legi.

Abans de tot, felicitar al col·legi per la seva tasca i la seva trajectòria. Ahir érem molts els que ens buscàvem en el llibre que han editat amb motiu de l’aniversari. Del pregó del president Pujol cal elogiar el ritme, la claredat de les seva exposició i les nombroses referències en el seu discurs. Va parlar sobre idees, sobre valors i sobre actituds que han d’estar presents en la nostra societat. Amb tot no comparteixo l’anàlisi interessat sobre l’estat real del país.

Certament Catalunya té problemes, començant per la crisi econòmica i acabant pel seu sistema de finançament.

En aquesta situació, però, es pot destacar el treball seriós i discret (sense escarafalls) dels seus dirigents; les decisions responsables dels sectors socials (cal destacar molt significativament els treballadors de SEAT). Aquesta actitud és la que ha provocat la notícia que ahir vam poder escoltar al Congrés de la UGT i que va provocar l’alegria de la sala. La direcció de Volkswagen havia acabat de decidir que el seu cotxe Q3 es faria a Martorell. 1.500 llocs de treball s’han salvat de forma directa, més els llocs que això arrossega.

El lema del Congrés és ARA i el sentiment general de totes les intervencions és ARA, avancem tots junts. És, certament el moment d’avançar tots junts, és el moment de la generositat, és el moment dels lideratges, és el moment de la responsabilitat. És el moment de la fermesa en tirar endavant decisions estratègiques. És el moment, més que mai, de pensar en les generacions futures.

És per tot això, que ara fa un mes, els socialistes de Molins de Rei, vam proposar per la nostra vila, la creació d’una taula per fer el seguiment de la crisi econòmica. Per parlar de futur, treballant el present. Cal parlar de les necessitats socials dels més perjudicats per la crisi; cal parlar de la promoció econòmica, de l’habitatge.

Hores d’ara encara esperem respostes per part de l’equip de govern. Només ens resta que per pur partidisme, Molins de Rei i la seva gent, no perdi més pistonada.

Molt bon dia Molins de Rei.

A l'abril aigües mil i....pressupostos

Ha passat just dues setmana del plenari dels pressupostos municipals i res es mou a Molins de Rei. El govern municipal encapçalat per ICV, manté la dinàmica de bloqueig i manca de lideratge a la que ens té acostumats els darrers mesos, i ha fet seva la màxima de “qui dies passa anys empeny” sense afrontar amb responsabilitat el moment en què vivim. El soci majoritari està més preocupat pels seus problemes interns que per saber què passa a la nostra vila i els socis fan el que poden per tirar endavant les seves àrees sense tenir clar cap a on navega l’Ajuntament.

Aquestes consideracions ja les vaig fer el dia del debat de pressupostos i tenen més actualitat que mai. En el debat (podeu llegir la meva primera intervenció complerta al final de post) vaig posar de manifest com en un moment de dificultats econòmiques com les que tenim, resulta increïble que el govern municipal porti uns pressupostos tan tard i malament. Més enllà del fet en sí, l’important és que evidencia l’endarreriment del govern municipal en prendre decisions. Sense oblidar que ens van lliurar la totalitat dels pressupostos només amb 24 hores d’anel·lació, la qual cosa posa de relleu una actitud de manca de respecte clara, que tenint en compte que ICV ha fet “bandera” de la participació, transmet una actitud que és incoherent i poc transparent. Han perdut tota vocació de fer participar als diferents agents del poble.

En definitiva, l’actual govern té bloquejat l’Ajuntament i la vila. És l’any de treballar conjuntament, de treballar amb determinació, d’exercir el lideratge, de ser més responsables que mai, de donar respostes als molinencs i molinenques... I no ho estan fent, al contrari.

En el mateix debat, també es va parlar dels sous dels polítics per l’any 2009. L’equip de govern va aprovar una rebaixa de les retribucions dels regidors de l’oposició de més del 35 per cent, mentre que ells només es van aplicar per si mateixos una reducció del 5 per cent.

Aclarint que en aquests moments estem a favor d’una rebaixa dels sous, crec fermament que l’esforç ha de ser compartit entre tots els regidors del consistori, els de l’oposició i els de govern.

Tal com vaig explicar al plenari, si l’equip de govern pretenia desmobilitzar a l’oposició ha aconseguit l’efecte contrari. Renovem el compromís de treballar per Molins de Rei, amb més ganes, amb més determinació, amb més il·lusió i amb més motivació que mai, per donar resposta als molinencs i molinenques; continuarem proposant allò que convé a Molins de Rei i per denunciar les oportunitats que perdi l’actual equip de govern.

La raó del Regidor

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Ahir els socialistes vam realitzar una xerrada amb el Director General de Promoció Econòmica, el nostre amic Marcel Prunera.

Vam afegir una veu reflexiva, analítica, rigurosa i seriosa per parlar de la crisi econòmica. Vam parlar de com es va iniciar la crisi, de les diferents reaccions inicials de les diferents administracions públiques i sobretot del que està fent la Generalitat per estar ben preparats per quan la situació econòmica es comenci a recuperar.

Va ser una xerrada d’altíssim nivell, tant pel conferenciant com per les diferents intervencions dels assistents. Gràcies a tots ells.

De tot el que es va comentar voldria destacar tres aspectes, que destaquen de forma significativa per sobre de tot el que es va parlar:
- La necessitat del diàleg social.
- Evitar la inacció, com a única actitud que no serveix en aquests moments.
- La necessitat d’invertir en educació; fomentar el talent de les noves generacions.

En aquesta línia i anant a Molins de Rei, s’explica que els socialistes molinencs hem proposat crear una taula de seguiment de la crisi econòmica amb la participació de tots els agents socials de la vila: representants de les empreses, dels sindicats i dels diferents partits polítics per així compartir la informació i prendre les decisions amb el major consens possible. Saber com està l’atur molinenc, conèixer els sectors més castigats, saber les necessitats socials i decidir què és el que volem ser de grans.

És una mesura que proposem per treballar plegats davant l’actual inacció del nostre govern municipal. Un govern que quan acabi el mes de març, encara no haurà aprovat el pressupost municipal. No ha fet la feina; no ha tingut la determinació necessària. Ha pres una actitud del “ja ens ho solucionaran”. Un govern en definitiva, molt poc participatiu, amb una nul·la voluntat d’arribar a acords. Un govern sense lideratge.

Per últim vam parlar de l’educació; l’educació com a repte de país. Una educació que ha de lluitar contra el fracàs escolar, que ha de fomentar la formació professional, que ha de fer de la nostra societat, una societat trilingüe, on l’anglès estigui al mateix nivell que el català i el castellà. Una educació que també ha de comptar amb la sinergia de l’administració local, aspecte que no podem dir a nivell de Molins de Rei.

Aquests i altres aspectes els parlarem en el ple d’avui i en el ple extraordinari de la setmana vinent.

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Un gran dia per Collserola

Avui ha estat el dia que s’ha fet la signatura per la incorporació de la Generalitat al Consorci del Parc de Collserola.

Ha estat un acte en el que han participat el conseller de Medi Ambient, en Francesc Baltasar, el president de la Diputació de Barcelona, en Antoni Fogué i el president de la Mancomunitat de Municipis, en Jordi Hereu.

Tots ells han destacat el llarg camí realitzat pels municipis alhora de preservar el Parc. Un parc que pateix una pressió fortíssima, que representa més de 8.000 ha de natura, enmig d’una concentració urbana de més de 3 milions de barcelonins. Va ser l’any 1.987 quan es va aprovar el pla especial que va permetre avançar en una mateixa línia.

Ara, després d’aquest recorregut, finalment el Govern de Catalunya entén i valora aquest esforç i ho fa sumant-se al treball de preservació del Parc.

És el pas previ que ens ha de conduir a l’aprovació final de Parc Natural de la Serra de Collserola. Serà una fita històrica, que no s’allargarà més enllà del segon semestre d’enguany. La llum al final del túnel ja és ben visible.

Els molinencs i molinenques podem estar molt satisfets. Som el quart municipi amb més territori del Parc; amb més de 1.000 ha tenim el 12’55 % de la superfície del Parc.

I el que és més important, dins el Parc es reconeixeran dues zones com a reserves naturals parcials i per tant amb més grau de protecció. Aquestes dues zones són: La Rierada-Can Balasc i la Font Groga.

D’aquesta manera queda novament demostrat que el vial de Cornisa mai ha estat una prioritat d’aquest Govern de la Generalitat. Mai s’ha volgut destruir un paratge com la Rierada.

Els molinencs i molinenques ens podem felicitar.

Sobre la complexitat i la simplificació

Ja fa unes quantes setmanes que un parell d’idees voltant pel meu cap. Em passa sovint.

Els temps agitats que vivim, el temps de la immediatesa fan més necessari que mai espais de reflexió. No descobreixo res si dic que la realitat que vivim cada cop és més complexe, amb més relacions, tot està més interconnectat. Hi ha qui reflexiona i assegura que actualment la diferència no està entre allò que és autèntic i allò que és fals, si no entre el que és creïble i allò que no és creïble.

La realitat no és una suma de blancs o negres. La realitat és una suma de grisos, malgrat a vegades missatges que no aprofundeixin en la complexitat puguin arribar millor i siguin més fàcils de transmetre.


I lògicament podeu pensar cap a on vaig ? Doncs bé, acabem de passar unes eleccions a Galícia i al País Basc. I és realment paradoxal com els nacionalistes bascos (PNB), comencen a pressionar a Madrid (a Zapatero), per poder continuar ells a la lehendakaritza. Us sona la tàctica ??.

És la paradoxa dels nacionalistes. Es passen quatre anys i tota la campanya fixant en el imaginari col·lectiu l’etiqueta de sucursalistes als socialistes bascos i a la primera que veuen perillar el seu estatus de partit de govern, comencen a pressionar a la seu de Madrid. Per què no respecten el marc de decisió nacional dels seus països ?? No poden decidir els socialistes bascos el seu futur ?? No és el que reclamen constantment els propis nacionalistes ?? Això només és vàlid per crear una imatge interessada, malgrat saben que no és real ?? És creïble ?? La realitat és, com deia, complexe.

Amb la confiança en Patxi López, continuaré pensant sobre aquests aspectes de la realitat, el que no impedeix felicitar als socialistes bascos pel seu excel·lent resultat del passat diumenge.

La Raó del Regidor (Febrer'09)

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Avui és l’últim dimecres del mes de febrer, per tant hauríem de tenir ple municipal. El ple ordinari del mes de febrer. Estem en periode de crisis i les últimes setmanes han passat coses, com la ventada, que necessiten d’explicació. La resposta de l’equip de govern és anul·lar el ple del mes de febrer....perquè no té cap punt d’acció de govern. És igual que l’oposició demani el ple. Tan se val que l’oposició demani informació. No importa que l’oposició vulgui fer preguntes.

L’equip de govern considera que els molinencs i molinenques no ens han d’escoltar aquest mes de febrer. No hem d’escoltar com s’expliquen els projectes del plan Zapatero. No hem d’escoltar el que s’ha fet després de la ventada. El significatiu no és que els representants públics puguem o no puguem mantenir una batalla dialèctica aquesta nit. El que és significatiu és la manca de voluntat de l’equip de govern en contrastar els seus posicionaments i en prestigiar la sala de plens, com el lloc d’informació i debat pels molinencs i molinenques. Així ja no és tant sorprenent que un partit polític de l’equip de govern, faci un acte per informar sobre les efectes de la ventada i en com fer per cobrar les indemnitzacions.

Quan l’equip de govern deixa espais, aquests els ocupen els altres protagonistes. El passat mes d’octubre ja va passar un fet semblant; un partit polític de l’equip de govern va presentar el seu pla d’estalvi, pels seus regidors. Per què?? Perquè nosaltres, els socialistes, havíem proposat tot un seguit de mesures d’austeritat econòmica i l’equip de govern encara no havia enunciat el seu propi pla. Cinc mesos més tard, continua sense fer-ho. De fet, continuen sense haver-se aprovat els pressupostos municipals pel 2.009.

La manca d’acció decidida de l’equip de govern és evident.

Necessitem saber els pressupostos. Necessitem que es prenguin mesures per solucionar els problemes de tots nosaltres. Necessitem que s’informi adequadament al ciutadà. Necessitem que es pensi en el futur.

I què és el que passa??? Que l’equip de govern està bloquejat, intentant tancar els pressupostos. Tan bloquejat que no és capaç ni de convocar el ple ordinari del mes de febrer, El “no ple” del mes de febrer és el símptoma d’una malaltia. LA PARÀL·LISI I LA MANCA DE VOLUNTAT D’ACORD DEL NOSTRE GOVERN MUNICIPAL.

MOLINS DE REI PERD.

Molt bon dia molinencs i molinenques.

TV3 com eina pública

Em quedo amb tres aspectes de la setmana passada: la visita de l’Antoni Bassas a Molins de Rei, la sèrie de TVE, “el 23F” i el premi de la Berlinale, per la pel·lícula “la teta asustada”. I segur que moles de vosaltres pensareu: “i què tenen en comú?”.

Doncs bé, gràcies als amics del Fòrum XXI, el passat dijous, l’Antoni Bassas, va venir a Molins de Rei i va reflexionar sobre la comunicació. Va destacar el seu el·logi de les televisions públiques; especialment de TV3. La seva programació pròpia, els seus programes propis i el fet que no sacrifici la qualitat pels nivells d’audiència, fan de TV3 un referent; malgrat puguem,a vegades, no està del tot d’acord en altres aspectes o comentaris.

També dijous passat, TVE emetia el segon capítol de la sèrie “23F”, sobre el paper del rei i els militars en aquell cop d’estat. Plenament protagonitzada per actors catalans i recolzada per TV3, va ser un bon intent d’explicar el que va passar en aquelles hores ridícules de la història d’Espanya.

I finalment dissabte rebia l’os d’or, com millor pel·lícula, la producció recolzada per TVE i TV3, “la teta asustada”, de la directora, Claudia Llosa. La pel·lícula mostra el mon ocult quetxua, dels barris perifèrics de Lima i tracta sobre les dones violades pels terroristes de Sendero Luminoso. La principal actriu Magaly Solier, va protagonitzar un moment màgic en l’entrega de premis, cantant en quetxua i emocionant a tot l’auditori. La seva bellesa i la seva sensibilitat són molt atraients.

I què uneix aquests fets? La millor cara de Catalunya. Aquella Catalunya que deixa de banda batalles estèrils i que recolza productes de bona qualitat. Aquella Catalunya que mostra el seu potencial amb la seva indústria cinematogràfica i cultural. És un gran potencial de tots nosaltres que no es pot perdre en batalles que ens fan perdre energia i resten capacitat a un gran actiu, com a país, de tots nosaltres.

La Biomasa després de la ventada

Estem passant un hivern dur; dur per les notícies econòmiques i dur per les inclemències metereològiques. Amb tot, sempre hi ha un costat positiu i sens dubte i entre altres, el nivell dels pantans, comparats amb ara fa un any, són una gran notícia.

En el passat ple municipal, de finals de febrer, havíem de debatre les tarifes del servei de biomassa al barri de la Granja de Molins de Rei.

Realment, tot i tenir l’estudi de viabilitat que reclamàvem des de fèia dos anys, les dues grans incerterses sobre el servei es mantenen. El preu de la tona de biomassa continua sent molt elevat i el nombre d’usuaris no arriba a les previsions inicials.

Amb tot, els socialistes vam fer una proposta donada la situació actual. És de tots conegut la ventada del passat 24 de gener i els seus efectes sobre els arbres. Creiem que ara és el moment per complir amb l’objectiu inicial de la planta de la biomassa de Molins. Recollir la fusta caiguda en els camins i finques, preparar-la per la seva combustió i si cal contractar persones en atur per fer tot això abans de l’estiu; època que com a mínim tots els camins han de quedar lliures.

D’aquesta manera podríem estudiar la viabilitat d’aquesta planta tal com es va pensar en el seu inici. D’aquesta manera deixaríem de comprar fusta del Berguedà per cremar a Molins de Rei. D’aquesta manera podríem crear ocupació. I d’aquesta manera estaríem preservant el nostre entorn.

La Qualitat de la Fira.

El febrer ja està entre nosaltres i una nova edició de la Fira ha passat. Ja van 158 edicions. Sens dubte la Fira de la Candelera, la nostra Fira, té uns bons fonaments.

Es tracta de la nostra història, de la nostra riquesa, de la nostra finestra al país, un motiu d’orgull de tots els molinencs i molinenques; es tracta del patrimoni de tots nosaltres.

Però amb això no ho fem tot. Cal mantenir l’esforç, el treball i l’empenta per tal que la nostra Fira sigui coneguda i reconeguda per la seva història, però també per la seva qualitat, que ha de millor any rere any.

Aquest any, era un any de certs canvis. Ara cal analitzar-los; al meu entendre hi ha hagut decisions precipitades.

Cal estudiar la ubicació i el paper que li volem donar a les entitats. Cal estudiar alguns carrers de la Fira (com la perllongació del Pere Calders) i de ben segur cal estudiar els preus que exigim als diferents expositors.

L’energia dels molinencs i molinenques s’ha de veure recompensada amb l’encert de determinades decisions.

El dia després

El passat dissabte havia de ser un dia per trobar-nos tots i totes a la Fira d’Entitats. La situació metereològica ho va canviar tot. Un temporal de vent d’efectes devastadors a la nostra comarca va provocar una tragedia humana i innomerables danys materials.


Des d’aquí vull expresar el meu condol a les famílies de Sant Boi que han perdut els seus fills i als familiars dels afectats a Abrera i la Palma de Cervelló.


Sóc del parer que, dins la desgràcia, no hi va haver més pèrdues humanes de miracle. La intensitat del fenomen va ser excepcional i el fet que la seva màxima intensitat fos entre les 9 i la 1 del migdia podia haver provocat una major desgràcia.


Molins de Rei es va veure afectada de forma important i molt especialment els barris de muntanya. El mateix diumenge em vaig acostar a Sant Bartomeu i a la Rielada i l’escenari esgarrifava. Vaig poder parlar amb veïns afectats per la manca de llum i afectats per la caiguda de moltíssims arbres.


Des de llavors he rebut nombroses trucades de veins expressant l’enuig pel fet que molts arbres es troben igual com van quedar el mateix dissabte. És en aquests moments que s’ha d’actuar de forma decidida i dona la sensació que el govern municipal ha perdut tres dies per treballar i recuperar la plena normalitat.

Avui en el ple, parlarem sobre el tema.

Fira d'Entitats

Aquest any la Fira de la Candelera, la nostra Fira, té un canvi significatiu: la Fira d’Entitats que podria canviar de lloc d’ubicació, canvia de cap de setmana.

Demà dissabte dia 24 i diumenge dia 25, tindrà lloc la Fira d’Entitats a la Plaça de la Llibertat.

Des del PSC ens sumem a la iniciativa i estarem a la vostre disposició tot el cap de setmana. Així aprofitarem per presentar-vos la renovada línia de comunicació que volem mantenir amb tots vosaltres, fent èmfasi especial en el contacte permanent amb tots els ciutadans i ciutadanes de Molins de Rei; estimulant les vostres suggerències, els vostres comentaris i per què no, també les vostres queixes.

A més també ens sumem als actes de la Fira d’Entitats fent dos berenars amb xocolata, creant un espai per gaudir amb tota la familia.

Des d’aquí vull convidar-vos a visitar el nostre estand i dir-vos que m’agradaria poder saludar-vos personalment i gaudir d’un temps de conversa amb tots vosaltres.

Bona Fira ¡¡¡

La confirmació

Demà és 20 de gener del 2.009; el dia que Barack Hussein Obama jurarà el càrrec com el president número 44 dels Estats Units d’Amèrica.

El vaig descobrir l’agost del 2.007; començava a agafar força la seva candidatura. Aquesta força va anar augmentant de forma exponencial fins els primers càucus del 3 de gener de 2.008 a l’estat d’Iowa; tot i així encara eren molts companys i amics que pensaven en la victòria ineviatble de Hillary Clinton.

El que va venir després va ser una de les primàries més apassionants de la història. Només unes primàries fictícies serien comparables a aquestes. Em refereixo a les primàries del “Ala oeste de la Casa Blanca”; la millor sèrie televisiva que he vist mai. Ara podem veure com la sisena i setena temporada ens van anticipar el que ha passat el darrer any. Aquests darrers dies hem pogut escoltar els anàlisis electorals i les comparacions entre ficció i realitat del company Gabriel Colomé. Tot un plaer.

I em direu Molins de Rei, què??? Doncs a Molins de Rei, els i les socialistes ens hem volgut afegir a la data i hem organitzat una xerrada que tractarà sobre la política exterior de Barack Obama. Aquests dies hem vist com la seva prioritat és la situació econòmica, però això no treu el gran impacte que tindrà en política exterior la seva arribada a la Casa Blanca. El conflicte històric entre Israel i Palestina és una bona mostra d’això que dic.

Us convido a tots i totes a compartir demà una estona amb nosaltres; demà a dos quarts de vuit a Ca n’Ametller estarà amb nosaltres el dipuatat Antoni Comin, per parlar de la nova presidència dels Estats Units i la seva repercussió a nivell internacional. Demà és 20 de gener de 2.009. Una data esperada durant molts dies.

A favor dels municipis

(Article publicat al Llaç d'aquest mes)

Ja fa molts mesos que l’economia ha passat a ser el tema central del debat polític. Les enquestes del passat mes de gener ja mostraven com la primera preocupació de tots nosaltres començava a ser l’economia; temes com ocupació, crisis, recessió, finançament, expedients de regulació, van començar a ocupar les tertúlies i els articles d’opinió.

A la situació de l’economia, tant si parlem de l’economia finançera com si parlem de l’economia real, es va afegir el debat sobre el finançament autonòmic, el finançament municipal i els últims mesos el debat habitual a aquestes alçades d’any sobre el tràmit parlamentari de l’aprovació dels pressupostos.

La situació de l’economia (després de molts anys de creixement ininterromput) no és bona. Estem davant la primera crisi global. La velocitat en que tot s’ha desenvolupat ha sorprès a tots els analistes. Existeixen moltes causes i molts factors que expliquen la situació actual. El que sembla evident és que no haurem de recuperar pràctiques econòmiques recents. Com deia l’escollit president Obama, hem de recuperar una certa ètica de l’economia. Després de la caiguda del mur de Berlin, ha caigut el mur de Wall Street.

Els governs més socialdemòcrates estan elaborant i aplicant importants plans per reactivar l’economia. Es torna a recuperar el pensament Keynesià.

En aquesta línia i amb una valoració extraordinàriament positiva s’ha d’emmarcar la creació d’un Fons extraordinari d’Inversió Pública en l’àmbit local, pel president Zapatero. Són 8.000 milions d’euros per totes les ciutats i pobles de l’Estat. Així Molins de Rei, rebrà més de 4 milions d’euros per tal d’incentivar el mercat de treball i realitzar projectes que milloraran Molins de Rei. Seran actuacions que hauran de fer-se durant l’any 2.009 i hauran d’utilitzar treballadors en situació d’atur. És un fons extraordinari per una situació especial, que no busca tancar el debat sobre el finançament municipal

Ara Molins de Rei podrà veure la materialització de molts projectes ajornats durant molt de temps. Els socialistes de Molins de Rei, creiem que ha arribat el moment de fer el projecte de remodelació de Ca la Còrdia, la reforma del Carrer Major i altres projectes importants de la via pública.

Dins aquests projectes creiem que ha arribat el moment, també, de reformar els patis de les escoles. Ja fa mesos, vam demanar un pla de xoc per aquestes instal·lacions. Pel proper any 2.009 tindrem els diners. Ara només cal tenir la voluntat de fer-ho.

La creació d’aquest fons demostra més que mai la interrelació del món global i local. La decisió del president Zapatero en aquests moments de crisi, tindrà un efecte directe en les nostres vides. 2.009 serà un any de projectes a les nostres ciutats i pobles.