Molt bon dia Molins de Rei.
Ja fa temps que un dels debats existents a la nostre societat és la creixent desafecció dels ciutadans respecte els polítics i la política.
No és un debat senzill; són diverses les causes i els motius. I de ben segur no ens equivocaríem si al final acabem dient que les responsabilitats són compartides. I això implica reconèixer que els que practiquem política en un període de la nostre vida també tenim responsabilitats; només faltaria. Ara bé, segur que uns més que altres. I sens dubte que fer plens (recordem que és allà on debatem políticament els aspectes de la vila) de 6 hores de durada, no és la millor manera d’atreure l’atenció de la ciutadania. Llavors és quan tothom pot dir la seva, sense rigurositat, i sense un veritable contrast del que s’està dient.
El ple del passat dilluns tenia el seu centre polític en els aspectes econòmics; s’havien de discutir les ordenances fiscals del proper any, 2.008; així com una modificació del pressupost del present any i finalment una aportació econòmica a l’empresa Molins d’energia.
El grup municipal socialista va presentar la seva
proposta d’ordenances municipals, amb la voluntat manifestada anteriorment d’arribar a un acord amb l’equip de govern. La nostre proposta tenia per objecte una apujada dels impostos segons el IPC i una sèrie de bonificacions pels sectors socials més desfavorits, així com bonificacions mediambientals i pels sectors econòmics de la vila.
Sens dubte estava molt allunyada de la proposta del govern, que comporta un increment en el rebut del IBI de tots els molinencs i molinenques de l’ordre del
13%, de mitjana.
Una apujada que no està justificada en l’augment proporcional dels serveis municipals i que es contradiu amb el que fins ara havia fet el govern municipal. Per tal de mitigar l’efecte de revisió cadastral que es va fer l’any 2.005. El govern va baixar el tipus impositiu del IBI l’any passat (
any d’eleccions) i el mantenen aquest any, comporten aquest increment del 13%.
No és veritat que o pugem impostos o retallem els serveis. Tal com vam demostrar posteriorment, en economia s’ha de saber gestionar els diners, amb eficàcia i si pot ser amb eficiència; per que les apujades tenen un límit. I l’apujada del IBI en un 13 % sobrepassa qualsevol límit.
Haver de gastar-se més diners en amortitzar un préstec perquè es fa tard l’operació, gastar-se més de 40 milions de pessetes en unes obres per la seva mala planificació, i haver de deixar d’invertir en millores per la ciutat respecte la seva adequació pels discapacitats, millores en el seu bus o en els diners dedicats en la rehabilitació dels habitatges és una molt mala política econòmica. I això també té una repercussió en els impostos que ha d’aplicar el govern.
Sembla que no hi ha altra sortida.
Si a tot això afegim que els compromisos que adquireixen no els compleixen, com en el cas de l’empresa que porta el tema de la biomassa a Molins de Rei, la qual hauria de tenir fet un estudi de viabilitat econòmica aquest any i el govern ni ha fet, ni ha encarregat.
Llavors i només llavors, arribem a la conclusió que s’han d’apujar els impostos, hem dem pagar els errors del govern.
Però com va demostrar el grup municipal socialista hi ha altres maneres de fer i d’aplicar la política econòmica. Es pot treballar amb molta més eficàcia; es poden aconseguir uns carrers molt més nets, que no tenim, sense haver d’apujar els impostos; senzillament sense cometre constantment aquesta mena d’errors.
El problema final a Molins de Rei és que ens pugen el IBI el 13 % i els serveis no pugen proporcionalment. Els errors constants del govern, en planificació, en previsió i en execució ens costen molts diners als molinencs i molinenques.
I llavors ja s’ha posat un granet de sorra per la desafecció respecte els polítics.
Molt bon dia Molins de Rei.
Amb una sensació de satisfacció complementada d’orgull, els socialistes podem afirmar que el govern Zapatero complirà els seus compromisos amb els molinencs i molinenques. 
