Sobre la complexitat i la simplificació

Ja fa unes quantes setmanes que un parell d’idees voltant pel meu cap. Em passa sovint.

Els temps agitats que vivim, el temps de la immediatesa fan més necessari que mai espais de reflexió. No descobreixo res si dic que la realitat que vivim cada cop és més complexe, amb més relacions, tot està més interconnectat. Hi ha qui reflexiona i assegura que actualment la diferència no està entre allò que és autèntic i allò que és fals, si no entre el que és creïble i allò que no és creïble.

La realitat no és una suma de blancs o negres. La realitat és una suma de grisos, malgrat a vegades missatges que no aprofundeixin en la complexitat puguin arribar millor i siguin més fàcils de transmetre.


I lògicament podeu pensar cap a on vaig ? Doncs bé, acabem de passar unes eleccions a Galícia i al País Basc. I és realment paradoxal com els nacionalistes bascos (PNB), comencen a pressionar a Madrid (a Zapatero), per poder continuar ells a la lehendakaritza. Us sona la tàctica ??.

És la paradoxa dels nacionalistes. Es passen quatre anys i tota la campanya fixant en el imaginari col·lectiu l’etiqueta de sucursalistes als socialistes bascos i a la primera que veuen perillar el seu estatus de partit de govern, comencen a pressionar a la seu de Madrid. Per què no respecten el marc de decisió nacional dels seus països ?? No poden decidir els socialistes bascos el seu futur ?? No és el que reclamen constantment els propis nacionalistes ?? Això només és vàlid per crear una imatge interessada, malgrat saben que no és real ?? És creïble ?? La realitat és, com deia, complexe.

Amb la confiança en Patxi López, continuaré pensant sobre aquests aspectes de la realitat, el que no impedeix felicitar als socialistes bascos pel seu excel·lent resultat del passat diumenge.