EL MILIÓ DEL MERCAT MUNICIPAL

Sí, finalment ja ha arribat el milió d’euros que restaven per donar compliment al conveni signat entre el Ministeri de la Vivenda i Molins de Rei. I és molt important per diversos motius.

Primer per Molins de Rei; d’aquesta s’amortitza part del deute contret per poder fer la rehabilitació del Mercat Municipal i així tenim unes finances en millor situació.

I en segon lloc, perquè ningú ens pot acusar de partidismes i estranyes maniobres. Volem el millor pel nostre poble. Aixi mentres determinats partits han dubtat de nosaltres i s’han dedicat a carregar contra els socialistes, nosaltres hem treballat silenciosament per tal que aquest diners arribessin a Molins.

I és important també en aquests moments de crisi, quan les finances municipals també pateixen, recordar els diners que el govern central ha posat en mans de l’ajuntament de Molins de Rei, els últims tres anys. Tal com explicava a l’última entrada, enguany van arribar 4 milions d’euros, gràcies al primer plan E i el seu fons estatal d’inversió local.

Però és que a més el proper any, l'any 2.010, hi haurà un segon fons estatal, que aportarà aproximadament 2 milions i mig d’euros més a Molins, dels quals un 25 % es podrà dedicar a despesa corrent, en temes socials i educatius.

En resum, quan alguns cada cop que parlen ens recorden la crisi econòmica i les dificultats de l’ajuntament, és bo recordar que en tres anys hauran arribat 8’5 milions d’euros a Molins, bàsicament per fer inversió.

Raó del regidor: sobre mobilitat i plan Zapatero

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Comença octubre; deixem enrere les festes majors i ens preparem per el hiven. Un hivern que es presenta difícil. Les últimes notícies econòmiques allunyen la recuperació i el clima s’enrareix. En aquest ambient tothom comença a criticar-ho tot, tant a nivell del govern central, com a nivell del govern autonòmic.

Ara, és quan hem d’estriar entre les crítiques totalment oportunistes i interessades (que pretenen desviar l’atenció dels seus escàndols) i aquelles que pretenen enriquir el debat amb un esperit constructiu.

Sembla, però, que tot val per anar en contra del govern Zapatero i del govern Montilla.

I segurament el govern central ha equivocat alguna mesura; però com dèiem, en aquesta situació és preferible equivocar-se en alguna mesura que no pas la inacció. Però el que no és acceptable és el intent d’anul·lar l’esforç del plan Zapatero argumentant la seva ineficàcia. O sigui dir que els 8.000 milions d’euros posats en mans dels ajuntaments per tirar endavant diferents projectes, no han estat útils.

El fet que com a molt el 10% d’aquests projectes no siguin del tot prioritaris, no invalida la necessitat i el benefici del 90 % dels projectes.

Com exemple mirem Molins de Rei. Encara no m’he trobat cap vilatà que estigui en contra de cap obra de Molins de Rei financiada amb el plan Zapatero.

Repassem les ja acabades: Carrer Folqué, sala Gòtica del Palau de Requesens, Carrer Pintor Fortuny, millores en la piscina municipal i en el camp de futbol Josep Raich. O les obres pendents d’acabar: Carrer Molí, Carrer Puigcerdà i la tan esperada reforma de la plaça de Ca la Còrdia.

Un altre aspecte i que a Molins sí és criticable, és com el govern municipal ha previst les obres i ha pres les mesures per disminuir el impacte negatiu d’aquestes.

Segur que amb el pacte de mobilitat a la taula s’haguessin pogut prendre mesures per evitar tanta afectació en la mobilitat del municipi. Aquests dies el poble és una autèntica trampa, però la responsabilitat no són les obres, ni el plan Zapatero, si no el bloqueig i la paràlisis de l’equip de govern per aprovar el pla de mobilitat. En definitiva el incompliment de les promeses de l’equip de govern, que hauria d’haver aprovat el pla de mobilitat ja fa més de tres anys i el dèficit de gestió per prendre solucions en la situació actual.

UNA ABRAÇADA MIQUEL

Avui és un dia trist a Molins de Rei. Avui acomiadem al Miquel Armengol i Arnan.

Un vilatà de pro que ha portat el nom de la nostra vila terres enllà. Un vilatà que ha fet augmentar el nostre orgull de poble. Un vilatà que ha treballat incansablament per Molins de Rei.

És difícil sintetitzar tota la seva tasca. Més enllà de tota la seva carrera professional, protagonitzada principalment a Ràdio Molins de Rei, la nostra, el Miquel ha actuat de gran dinamitzador cultural del nostre poble.

La seva energia en tirar endavant actes i esdeveniments de poble ens deixa un buit difícil de substituir. Som molts els molinencs i molinenques que trobarem a faltar la seva veu en les ones de cada matí, així com en els diferents actes de la ciutat.

Entre tots haurem de treballar per no perdre tot el que ell ha construït.

A títol personal no puc deixar d’oblidar aquella entrevista que em va fer a l’Estadi Olímpic de Barcelona amb motiu del centenari de l’Espanyol, quan va entrevistar a tots els molinencs que havíem tingut a veure amb l’Espanyol.

Des d’aquí vull donar tot el meu suport a la família i també a tots els seus companys de feina de Ràdio Molins de Rei.

Una abraçada Miquel.

SALA GÒTICA I LA FESTA MAJOR

Estem enmig de la festa Major. Entre el cap de setmana ple d’activitats i el dia del nostre patró, el dia de Sant Miquel.

Està siguent una festa Major amb molts moments per compartir amb tots vosaltres, on dissabte, dia del Camell, sobresurt sobre la resta de dies. Així ho podíem llegir el passat dissabte a "El Periódico"

Amb tot, no podem oblidar la cursa Sant Miquel (que necessita dimensionar tota la seva logística per donar cobertura a tots els participants) i tota l’activitat de les diferents entitats de la vila. Des dels Castellers, fins el Gegants, passant per les dones puntaires, l’esbart dansaire, els amics micòlegs, l’entxuscat o la interessant exposició a la sala polivalent del Foment, per veure el Molins d’ahir i d’avui ... i els que em deixo.

Però, tot i que no sigui festiu, m’agradaria destacar la jornada de portes obertes de la sala Gòtica del Palau de Requesens. El resultat de l’actuació ha estat magnífic. Els molinencs hem recuperat un espai polivalent al centre de la Vila que ens feia molta falta. (el nostre dèficit de sales és ben notori).

Ara és el moment de recordar que gràcies als diners atorgats pel plan Zapatero als municipis, Molins de Rei ha pogut fer aquesta obra. L’objectiu de dinamitzar el sector que pitjor ho estava passant amb la crisis, el sector que més destrucció de llocs de treball ha patit, va fer possible aquest fons de diners estatal. Sens dubte es tracta d’uns diners molt ben invertits i cal destacar-ho en un moment que sembla que es critiqui aquest fons arrel d’alguna obra de qüestionable necessitat.

En l’any de més diners pels municipis, Molins de Rei ha guanyat un espai fantàstic.

Per últim, felicitar a tots els Miquels i Miqueles, Rafaels i Rafaeles i Gabriels i Gabrieles.

President Montilla

Després del periode de vacances, s’acumulen els retrobaments i els diferents inicis de curs. La setmana passada era el inici del curs escolar. Ahir el inici del curs judicial. Els catalans celebrem la Diada. Els pobles i ciutats les festes majors. I finalment els socialistes la festa de la rosa.

Estem a la setmana que coincideix la festa major de Barcelona (a qui li vaig dedicat l’última entrada al blog) i després la nostra: la festa major de Molins de Rei, la festa de Sant Miquel.

És la despedida de l’estiu i l’entrada a la tardor. Passem d’un estiu, on el debat públic s’ha centrat en els casos de corrupció dels càrrecs del PP, en la possible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya i finalment sobre la consulta popular del poble d’Arenys de Munt.

En oposició a aquests temes i sense desvirtuar la seva importància, sembla que la despedida de l’estiu i el inici dels diferents cursos, hagi provocat de cop un bany de realisme. Un bany de realisme provocat per les dades econòmiques i per la dificultat que passaran molts ciutadans d’aquest país.

Són necessàries mesures globals (atenció a la cimera d’aquesta setmana del G-20 a Pittsburg) i mesures a la resta de nivells de govern. Des de Catalunya es va afrontar des del primer moment la crisi econòmica; així ens ho va recordar el president Montilla el passat diumenge a la festa de la rosa.

Un President, que creix dia a dia. Que confirma amb fets la seva determinació (ja ningú s’enrecorda de l’acord de finançament ??) i que fa de cada un dels seus discursos una combinació entre mesura i advertiment que no cal menysprear. A tall d’exemple el discurs institucional amb motiu de la Diada, que algú va voler menystenir, falten tot el respecte institucional que el President Montilla, el President de tots els i les catalanes es mereix.

BARCELONA

Barcelona com a centre, Barcelona com a referent, Barcelona com una ciutat situada i possicionada en el món actual. El pas endavant fet per la ciutat de Barcelona després dels Jocs Olímpics és innegable, però també són molts els esforços i els exemples que permeten continuar el treball començat ara fa més de 20 anys.

En aquestes dues setmanes tenim dos bons exemples en camps diferents, però que contribueixen a situar a Barcelona en el mapa del món.

L’estrena mundial de la gira dels U2 ha estat una molt bona notícia per tots els seus seguidors, però també per la ciutat. Per uns dies ha estat la capital de la música. Ha estat una estrena de gira, amb uns escenaris espectaculars i amb una molt bona posada en acció que ha tingut la capacitat d’omplir Camp Nou dues nits amb més de 180.000 persones en els dos concerts.

La setmana vinent, el dijous i divendres, Barcelona acollirà el Tour de France. La tercera prova esportiva del món. Un gran aparador, una molt bona promoció de la ciutat i una molt bona promoció del ciclisme.

És juliol, mes del Tour de France i alguns estem d’enhorabona per poder gaudir de les nostres passions en la nostra estimada Barcelona.

ETA NO

Acabem una setmana intensa; una setmana plena d’activitats, en la que us volia parlar sobretot de l’acte que vam fer el passat dimarts.
Un acte que pretenia explicar tot allò que hem fet els socialistes de Molins de Rei en aquests dos anys de mandat.
Però avui quan a mig matí he sabut que ETA ha tornat a matar; una gran tristesa i ràbia m’ha envaït. Les ganes d'explicar l'acta m'han desaperescut. Per més que li doni voltes no puc entendre com encara hores d’ara hi ha qui pretén assolir un objectiu polític, maten a les persones que té al costat. QUINA RIDICULESA la d’aquesta gent; criminals de pacotilla...
Ara vindrà el ritual de declaracions i hi haurà qui no s’afegirà intentant posar a la mateixa alçada la barbàrie i la força de la justícia; és difícil d'entendre.

Un record des d’aquí a Eduardo Puelles Garcia, mort aquest matí a la localitat d’Arrigorriaga, per uns animals que no es mereixen cap mena de consideració