No és just, Jose Luis, no és just que ens abandonis així, sobtadament. La mort no és mai justa...No agrada començar un dia, com el dimarts passat, amb una notícia així. Avui ens hem aplegat moltes persones per dir-te l’últim adeu. I avui ens has tornat a sorpendre a tots els reunits amb la canço del rei, amb la cançó de l’Elvis Presley.
Evidentment ens separaven moltes coses a nivell polític, però tanmateix els dos vam viure amb il·lusió el ser regidors nous l’any 2.003. El dia a dia, el ritme frenètic de reunions i actes, molt sovint no permetia parlar de gaires més temes. Però quan havíem parlat, havíem descobert que més enllà dels projectes polítics, ens unien l’esport, la lectura, el fer una cervesa a la traska, al nostre poble...
El teu projecte vital s’ha interromput de forma sobtada...no és just...
L’última vegada que et vaig veure m’expressaves la teva il·lusió per la teva nova feina.
Serveixi aquest escrit, com a despedida i com a homenatge per qui va enriquir la pluralitat del nostre poble durant cinc anys.
Adeu, Jose Luis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada