El Gran Dia

La carrera ha estat llarga, molt llarga; interessant, molt interessant; i com totes les carreres tenen la seva meta i avui és el dia D, la meta de les eleccions més apassionants des de les del 1.960.

Són les eleccions que poden ser crucials; les del canvi. Avui els americans deixaran enrere el pitjor president dels Estats Units en molt de temps. Una administració que ha batut tots els rècords de despropòsits; guerres innecessàries, escàndols econòmics, desatenció dels seus ciutadans en les desgràcies (huracà Katrina), mala gestió econòmica amb dèficit fiscal enorme i una molt dolenta imatge exterior.

Ja fa uns quants anys vaig visitar els Estats Units; és un país especial, amb enormes atractius i sempre he pensat que s’ha de diferenciar els americans i els Estats Units, d’algun dels seus dirigents; mai he compartit el rebuig als Estats Units.

Ara i avui, malgrat les tremendes dificultats que tindrà per governar, pot ser el gran dia de Barack Obama. Fa molts mesos el vaig descobrir en un article del País. Era l’agost del 2.007. Llavors eren molts els aspirants, però ja semblava tenir l’àurea de líder.

Una imatge, una oratòria, un discurs que ha traslladat la idea del canvi a milions d’americans i que li ha permès arribar, avui, dia 4 de novembre amb les màximes possibilitats de ser el president número 44 dels Estats Units.

Els experts valoren dos grans novetats en la seva campanya. La seva immensa capacitat de recaptar diners, gràcies a milions de petites aportacions realitzades mitjançant les noves tecnologies i la gran capacitat de captar vot nou i vot jove que vol el canvi. Els nivells de registre per poder votar en sectors fins ara abstencionistes i marginals ha superat totes les previsions inicials.

Jo afegiria un altre factor clau en aquesta campanya que explica moltes coses. El vídeo emès durant les primàries amb la cançó i l’eslògan: “YES, WE CAN.”

Espero que avui sigui un gran dia.