FELICITATS MONTSE !!!!

Finals de febrer, i un any veiem la gala dels Oscars de Hollywood. És la gala més famosa del mon del cinema; anteriorment ja hi ha hagut diverses gales, també prestigioses: els premis Globus o els diferents premis europeus.
Fa uns anys, una bona colla d’amics teníem per costum quedar per veure la gala dels Oscars en directe. Ja us deia que el cinema ha estat sempre una de les meves aficions.
Aquest any, ha estat sens dubte especial. No considero que hagi estat un any amb una collita excepcional de pel·lícules, ni amb una clara favorita. Això, no obstant no treu que hi ha hagut bones pel·lícules. De les que he pogut veure destacaria “Babel”, del mexicà Íñigo de Iñaturri, “Infiltrados” de Martin Scorcose i “Volver” del nostre admirat Pedro Almodóvar.
Però us deia que ha estat especial, no per cap de les anteriors, sinó per la presència de la pel·lícula “El laberinto del fauro”. Vaig tenir ocasió de veure-la a Molins de Rei, per iniciativa del Cine Club. A banda de la temàtica i del gran paper de Sergi López, la pel·lícula de Guillermo del Toro, és especial pel fet que en els seus efectes especials ha treballat una molinenca, la Montse Ribé. La vaig conèixer quan els dos vam fer atletisme al Club Natació Molins de Rei, a la seva secció d’atletisme.
Des d’aquest article vull felicitar-la per la seva feina realitzada; ha aconseguit molts premis i ara li ha arribat l’Oscar. Desitjo que en el futur pugui rebre molts més. Gràcies a ella, Molins de Rei, ha estat present a la gala dels Oscars, s’ha passejat per la catifa vermella del gran auditòrium de la ciutat de Los Ángeles i ha rebut un premi fantàstic.
Felicitats Montse i gaudeix del premi.

GRÀCIES A TOTS I TOTES

Només ha passat una setmana des del passat dilluns, dia de l’assemblea que vaig ser escollit alcaldable del meu partit el PSC.
Les emocions viscudes en aquest curt període de temps són molt difícils d’oblidar. Van començar per l’emoció i l’alegria vista entre els meus companys i ha acabat amb la presentació pública del canvi d’alcaldable socialista, en el marc incomparable de la nostre Fira. Sens dubte la resposta majoritària de la gent confirma l’expectació que vam crear les últimes setmanes. Les felicitacions i les mostres de suport de molts molinencs són un molt bon impuls per afrontar els quatre mesos que tenim al davant. La gran varietat de respostes positives, que van des del recolzament fins a l’oferiment a treballar per canviar les coses de Molins de Rei, fan evident que existeix una molt bona base molinenca que demana un canvi de la situació generada els últims quatre anys.

Si el dia de l’assemblea vaig dir que esperava estar a l’alçada de la responsabilitat que em conferien els meus companys, ara vull agrair totes les mostres d’afecte de la gent que es va acostar al nostre estant de la fira i desitjo respondre amb molt treball i diàleg per tal de construir una veritable alternativa a la proposta que articula l’actual equip de govern.
Gràcies a tots i totes.

Pla de participació de Molins de Rei

Avui, en el primer ple del mes de gener, hem aprovat per unanimitat el pla de participació de Molins de Rei.
Els socialistes estem amb dos sentiments enfrontats, tal com he explicat en el ple.

Per un costat estem plenament satisfets, com els que més. Perquè hem pogut fer un debat de participació, després de 4 anys de mandat. Hem explicat com hem participat activament en l’elaboració del pla, i hem pogut demostrar com allò que van defensar al juny de 2003, els tres partits de l’equip de govern, era mentida. La participació, a nivell municipal, mai ha estat un factor de divisió entre les forces polítiques de l’esquerre. En el passat, només va ser un element de justificació d’un pacte contra els socialistes.
Ara estic satisfet que la participació hagi deixat de ser un factor de desunió.
Però, per un altre costat, la satisfacció no és plena, perquè després de 4 anys, tenim un pla de participació que es compromet a tirar endavant dos gran mesures: el Consell de Vila i el reglament de participació. Precisament les dues mesures que ja portàvem nosaltres mateixos al maig del 2003.
Després de 4 anys estem, quasi al mateix lloc de sortida. Desitjo que els socialistes, des de l’equip de govern futur, pugui impulsar activament els dos elements que totes les forces polítiques hem acordat: el Consell de Vila i el reglament de participació.
Segur que d’aquesta manera acabarem estimulen la participació i la nostre qualitat democràtica farà un pas endavant.

GRÀCIES A TOTS I TOTES LES SOCIALISTES

Sens dubte el passat dilluns dia 29 de gener quedarà gravat en la meva memòria, com un dels dies més feliços de la meva vida. Que els i les socialistes del meu poble em nomenin per unanimitat per encapçalar les llistes electorals de les eleccions municipals, no s’oblida fàcilment.

Com vaig dir al inici de la meva intervenció espero respondre a la confiança mostrada i estar a l’alçada de la responsabilitat que representa encapçalar la llista dels socialistes.

Però per sobre de tot, el dia de l’assemblea crec que havia de ser un dia d’agraïments. Agraïments que vull posar a l’abast de tothom.

En primer lloc, de tots els militants i simpatitzants. Veure la seva cara d’al·legria i la seva motivació de cara a les properes eleccions, sens dubte que és un motiu més de motivació per afrontar els propers mesos.

En segon lloc a tots els companys de l’executiva i molt especialment, al Miguel, el nostre Primer Secretari, que amb la seva discreció i capacitat de treball ha situat al partit en la millor de les posicions de sortida pels propers reptes.

En tercer lloc als companys de Grup Municipal Socialista, que m’han acompanyat aquests quatre anys. Ells em van escollir com portaveu, i són ells els que m’han ajudat a tirar endavant aquesta responsabilitat.

I en últim lloc, a la Carme Figueras; la persona que políticament ho ha estat tot: diputada a Madrid, diputada al Parlament, consellera i guanyadora de les últimes eleccions. I el que és més important, és la nostre actual referència al parlament i segur que des d’allà continuarà treballant amb totes les seves forces per Molins de

JORDI HEREU, ALCALDABLE SOCIALISTA A BARCELONA

Aquest dissabte passat, es va celebrar el Consell Nacional del PSC per escollir al Jordi Hereu com a cap de llista socialista a la ciutat de Barcelona.
Vaig poder assistir amb companys de Molins de Rei i alhora saludar amics d’altres agrupacions.
Primer vam poder sentir al President José Montilla fent una descripció de la situació política actual. Quan l’escoltes, s’enten el que publica avui el diari El Periódico: el president genera confiança i majoritàriament s’espera una legislatura més tranquil·la que l’anterior.
Després vam poder escoltar al Jordi Hereu. El que per ara és un gran descobriment per molta gent, pels socialistes, ja era una realitat des de fa molt temps. Personalment el vaig descobrir al Congrés del PSC del juliol del 2.004. El seu discurs, la seva proximitat, les seves idees, la seva passió i la seva amabilitat són una guia i exemple per molts de nosaltres.
L’entusiasme entre tots els presents al Consell era ben palpable.
Estic convençut que és la millor persona per liderar la ciutat de Barcelona davant els grans reptes que té davant seu. Liderant Barcelona i l’àrea metropolitana, segur que tots en sortirem guanyant.
Molta sort als companys de Barcelona i molta sort al Jordi Hereu.

La gran irresponsabilitat del PP

El passat dia 30 de desembre la banda terrorista E.T.A. va matar dues persones a la terminal 4 de l’aeroport de Barajas, Madrid. Posava així fi a un periode que s’havia allargat més de tres anys sense cap víctima mortal. Trencava així la possibilitat de continuar el procés de negociació encarregat pel president del govern espanyol el passat mes de juny, resultat de la treva decretada per la banda el passat 22 de març. Les condicions plasmades a la resolució del Congrés dels Diputats del maig del 2005, autoritzant a un final dialogat amb E.T.A. s’incomplien de forma brutal.
L’única culpable d’aquest violent acte terrorista és la banda terrorista E.T.A.
En els més de 40 anys, d’activitat terrorista etarra, Espanya ha vist com han canviat de forma molt important el seu nivell de vida, les seves infraestructures, els seus serveis. Hem entrat a Europa. El que no hem aconseguit és l’erradicació del terrorisme etarra.
Han canviat els governs, els presidents dels governs, els escenaris polítics. Els diferents canvis han permés iniciar contactes amb la banda terrorista per tal de posar fi a aquest anacronisme a l’Europa del segle XXI. Desgraciadament i per diverses raons tots els processos han acabat malament. Cada finalització de procés significava una pèrdua d’esperança, una pèrdua d’oportunitats per veure la pau. Però a la vegada significava una renovació de les forces per tal que els demòcrates mostressim la nostre unió per lluitar contra el que és irracional, contra el qui no accepta la paraula i la política.
Els fets dels últims mesos han estat, per tant, primerencs en molts aspectes. És la primera vegada que el principal partit de la oposició no recolza el procés de pau iniciat pel Govern (procés iniciat amb el suport de la resta de totes les forces parlamentàries). És la primera vegada que el principal partit de la oposició no recolza ni assisteix a les manifestacions convocades per rebutjar la represa de la violència (a les quals assisteixen la resta de forces polítiques). És la primera vegada que el principal partit de la oposició demana la comparexeinça del president del Govern al Congrés dels Diputats per tal que expliqui la seva política antiterrorista. Compareixença que serveix per visualitzar l’aillament del principal partit de la oposició respecte la resta de forces polítiques, que sí recolzen al Govern.
És difícil entendre aquesta excepció de la història a no ser que realment, tal com dèia Patxi López, al P.P. no li importi ni la solidaritat de les victimes, ni la pau, ni la lluita contra la banda terrorista, sino que només busqui enderrocar la figura política de Jose Luis Rodríguez Zapatero i del seu govern socialista. I això, malgrat, que la seva única solució sigui el manteniment del pacte per les llibertats i contra el terrorisme (proposat, precisament pel llavors cap de l’oposició, Jose Luis Rodríguez Zapatero), que en el seu capítol 1, proposa retirar de la legítima lluita política, la lluita contra el terrorisme.
A part de tractar-se d’un greu incompliment del pacte signat a l’any 2.000, el mínim que és pot dir, és que és una de les majors IRRESPOSABILITATS polítiques comeses en la nostre jove democràcia.
L’anhel de veure un país sense l’amenaça del terrorisme, exigeix el màxim de cada un dels demòcrates i sens dubte la màxima responsabilitat en les seves accions. La irresponsabilitat no és bona companya per tant importants reptes.

BENVINGUDA

Hola a tots i totes.
Us dono la més cordial de les benvingudes al que pretén ser un nou espai de comunicació i d’intercanvi. Un nou espai de diàleg, de debat i per tant d’enriquiment. La interacció de tots nosaltres, dels nostres coneixements, de les nostres idees, dels nostres somnis, dels nostres esforços és el que ha permès i permet el progrés col-lectiu.
Utilitzant les noves eines tecnològiques de que disposem i afegint-me a la corrent dels meus companys del partit dels socialistes, desitjo afegir la meva gota en aquest nou espai que és la xarxa internauta. Trobareu articles d’opinió sobre política local, catalana i espanyola; i també trobareu propostes i suggeriments sobre les meves passions: els llibres, el cinema, els esports, per tal que us ajudin a coneixe´m millor.
I recorda, sense la teva participació, sense que pugui saber la teva opinió, aquest espai no tindria sentit