Em quedo amb tres aspectes de la setmana passada: la visita de l’Antoni Bassas a Molins de Rei, la sèrie de TVE, “el 23F” i el premi de la Berlinale, per la pel·lícula “la teta asustada”. I segur que moles de vosaltres pensareu: “i què tenen en comú?”.
Doncs bé, gràcies als amics del Fòrum XXI, el passat dijous, l’Antoni Bassas, va venir a Molins de Rei i va reflexionar sobre la comunicació. Va destacar el seu el·logi de les televisions públiques; especialment de TV3. La seva programació pròpia, els seus programes propis i el fet que no sacrifici la qualitat pels nivells d’audiència, fan de TV3 un referent; malgrat puguem,a vegades, no està del tot d’acord en altres aspectes o comentaris.
També dijous passat, TVE emetia el segon capítol de la sèrie “23F”, sobre el paper del rei i els militars en aquell cop d’estat. Plenament protagonitzada per actors catalans i recolzada per TV3, va ser un bon intent d’explicar el que va passar en aquelles hores ridícules de la història d’Espanya.
I finalment dissabte rebia l’os d’or, com millor pel·lícula, la producció recolzada per TVE i TV3, “la teta asustada”, de la directora, Claudia Llosa. La pel·lícula mostra el mon ocult quetxua, dels barris perifèrics de Lima i tracta sobre les dones violades pels terroristes de Sendero Luminoso. La principal actriu Magaly Solier, va protagonitzar un moment màgic en l’entrega de premis, cantant en quetxua i emocionant a tot l’auditori. La seva bellesa i la seva sensibilitat són molt atraients.
I què uneix aquests fets? La millor cara de Catalunya. Aquella Catalunya que deixa de banda batalles estèrils i que recolza productes de bona qualitat. Aquella Catalunya que mostra el seu potencial amb la seva indústria cinematogràfica i cultural. És un gran potencial de tots nosaltres que no es pot perdre en batalles que ens fan perdre energia i resten capacitat a un gran actiu, com a país, de tots nosaltres.
Doncs bé, gràcies als amics del Fòrum XXI, el passat dijous, l’Antoni Bassas, va venir a Molins de Rei i va reflexionar sobre la comunicació. Va destacar el seu el·logi de les televisions públiques; especialment de TV3. La seva programació pròpia, els seus programes propis i el fet que no sacrifici la qualitat pels nivells d’audiència, fan de TV3 un referent; malgrat puguem,a vegades, no està del tot d’acord en altres aspectes o comentaris.
També dijous passat, TVE emetia el segon capítol de la sèrie “23F”, sobre el paper del rei i els militars en aquell cop d’estat. Plenament protagonitzada per actors catalans i recolzada per TV3, va ser un bon intent d’explicar el que va passar en aquelles hores ridícules de la història d’Espanya.
I finalment dissabte rebia l’os d’or, com millor pel·lícula, la producció recolzada per TVE i TV3, “la teta asustada”, de la directora, Claudia Llosa. La pel·lícula mostra el mon ocult quetxua, dels barris perifèrics de Lima i tracta sobre les dones violades pels terroristes de Sendero Luminoso. La principal actriu Magaly Solier, va protagonitzar un moment màgic en l’entrega de premis, cantant en quetxua i emocionant a tot l’auditori. La seva bellesa i la seva sensibilitat són molt atraients.I què uneix aquests fets? La millor cara de Catalunya. Aquella Catalunya que deixa de banda batalles estèrils i que recolza productes de bona qualitat. Aquella Catalunya que mostra el seu potencial amb la seva indústria cinematogràfica i cultural. És un gran potencial de tots nosaltres que no es pot perdre en batalles que ens fan perdre energia i resten capacitat a un gran actiu, com a país, de tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada