El Vodevil

Ja han passat les festes nadalenques. Iniciem l’any laboral i es reprenen les classes. Deixem enrere el temps de família, del descans i de poder gaudir amb més tranquil·litat de l’oci; el temps també per fer balanços i nous propòsits.

En aquestes que l’altre dia vaig trobar una definició de vodevil: “subgènere dramàtic que consisteix en una comèdia frívola, lleugera i picant que dona lloc a equívocs i situacions còmiques, en les que s’alternen parts cantades i números musicals”.

I vaig comença a pensar en un possible argument per fer un vodevil

Us imagineu una entitat, governada per tres grups de persones (bé de fet, són quatre, però com si fossin tres), que fa temps que gasten més energies en discussions internes i en defensar-se de l’enemic exterior (quasi sempre inventat) i en canvi, no responen a les demandes reals dels seus abonats i només s’uneixen per lluitar contra qui ofereix noves idees, noves forces i una gestió propera a l’abonat.

Aquesta entitat aprova el seus pressupostos (normalment quan ha començat l’any), mitjançant un debat obert a tots els grups. Doncs bé, en l’últim debat d’aquests en el moment de l’aprovació un representant d’un dels grups que dirigeix l’entitat, va votar en contra, tot argumentant la manca de diàleg entre aquests grups i que entre tres decidien tot el pressupost. El bon home no havia pogut participar en la discussió i no es podia fer seu aquest pressupost. Enunciava la seva dimissió pel proper gener del 2010.

Tot seguit es van produir una seqüència de declaracions que mostraven manca de confiança entre els integrants dels grups. Un d’ells exigia al màxim responsable de l’entitat que nomenés un nou responsable de l’àrea que portava el futur dimissionari.

De mentre el dimissionari explicava les seves raons i les oferia a tots els abonats de l’entitat que s’agrupaven per lluitar per causes diverses.

Quant el vodevil començava a complicar-se, amb més i més números cantats, s’apropava el moment del desenllaç, gener del 2010, data per fer efectiva la dimissió. Tot plegat i en un gir inesperat de l’autor, es desencadena el final (de moment, potser hi ha més parts com en les pel·lícules de Hollywood ). El dimissionari no dimiteix; sembla que ha aconseguit el reconeixement de les faltes comeses per part del màxim responsable de l’entitat. Tot i així, deixar entreveure que ni ell mateix sap les conseqüències que tindrà el que ha passat, que no sap com ha quedat afectada la confiança entre els tres (bé entre els quatre, però com si fossin tres) i no diu si el pressupost se’l sent seu o no.

De mentre, el públic esclata a riure, ha passat una bona estona, han estat distrets i tornen a casa tot pensant:

“ menys mal que només és un vodevil. T’imagines que això fos el que passés a la nostra vila. T’imagines que estiguessim governats per uns grups així ?? Menys mal que això a Molins de Rei no pot passar, perquè tenim un govern unit, uns carrers nets, unes obres ben fetes, uns projectes ambiciosos per situar Molins de Rei allà on es mereix, treballen per tenir una Biblioteca adaptada a totes les persones i per una futura Biblioteca dinamitzadora de la cultura del poble”. Menys mal que això no passa a Molins de Rei.

Però un del públic torna a casa i no pot deixar de pensar: “Però això no passa ??? SEGUR ??. Estic confonent la ficció amb la realitat ??? I si al final això és el que ha passat a Molins de Rei les últimes setmanes ???”

“Potser no, potser no ha passat” torno a pensar; “no pot ser que els que s’omplen la boca de Molins de Rei, permetin que la dignitat (ara que tothom en parla) de la vila quedi afectada per un vodevil d’aquesta magnitud. Segur que estic confonent la realitat amb la ficció (ja se sap, els excessos de Nadal)”.

Però no se’n pot estar de tornar-se a preguntar: “I si la realitat supera la ficció i això només fos una part que coneixem del vodevil que transcorre cada dia a les dependències del nostre Ajuntament ?”

Ja se sap el periode de Nadal dona per molt.