Crida a la llibertat

Avui divendres 7 de març del 2.008, no tocava fer aquesta entrada al blog.

Volia tenir un record per una persona entranyable que ens ha deixat aquesta setmana, el Pere Orriols.

Avui, a dos dies de les eleccions, us volia explicar l’al·legria d’ahir a la tarda al Palau Sant Jordi; l’al·legria dels socialistes catalans en ser partíceps del major acte polític de la democràcia des de l’època de la transició.

Però malauradament, setze hores més tard, tot queda en segon terme; tot és secundari. ETA finalment ha aconseguit aparèixer en campanya. La barbàrie del que assassina sense cap justificació interromp la campanya i fa suspendre tots els actes de cloenda de campanya.

L’assassinat de Isaias Carrasco, un treballador de 42 del poble basc, exregidor del PSE, davant de la seva dona i els seus tres fills no té cap mena d’explicació. NO PUC ENTENDRE la mentalitat, les raons de qui s’acosta a la víctima i es decideix a interrompre un projecte vital d’un germà.

Aquest és el drama del terrorisme: sempre hi haurà el que empendrà la lluita per la seva banda i estarà disposat a passar la seva vida en permanent lluita, i a canvi de què ??... A canvi de la injustícia, de la tristesa, de la lluita per la vida de les seves víctimes.

Només us puc demanar una cosa en aquests moments de tristor i desolació. Aneu a votar, tots, a qui sigui. De manera que la democràcia i la llibertat tornin a donar una lliçó en aquests moments difícils.