El Reconeixement Merescut

El passat divendres vaig faltar a la cita a la que em vaig comprometre ara fa poc, la de cada divendres i cada dilluns. La veritat és que l’agenda comença escanyar més i més, sobretot la setmana prèvia de la festa major.

S’han succeït les cites: l’Assemblea General de la Federació Catalana de Municipis el passat divendres, la Copa Catalana de Waterpolo, totes les cites del cap de setmana previ a la Festa Major i clar, les cites professionals.

De tots els actes, vull comentar el que vam viure a les instal·lacions de la piscina Municipal, on el Club Natació Molins de Rei, va retre un homenatge sorpresa al molinenc Sergi Pedrerol.

El Sergi va decidir deixar la pràctica esportiva la passada temporada, jugant l’últim any de la seva carrera esportiva al club que el va veure néixer com jugador de waterpolo. El passat dissabte hi havia representants de tots els clubs on ha jugat el Sergi, així com representants de tots els estaments esportius, i també lògicament companys i amics de carrera esportiva. La seva trajectòria, amb un títol Olímpic i dos Campionats del Món (com a més destacable) sens dubte el converteix en l’esportista més destacat de Molins de Rei, en els últims temps.

Són persones que destaquen en el seu àmbit (com per exemple la Montse Ribé o la Sílvia Bel) i que porten el nom de Molins de Rei arreu del territori.

La calidesa, la senzilesa, l’emoció i sens dubte la justícia del homenatge van fer que per uns moments estiguèssim compartint un tros d’història de Molins de Rei. Tot això i més es mereix el Sergi Pedrerol. Des d’aquí només em resta desitjar-li molta sort en la seva nova etapa esportiva, ara com a tècnic de l’equip de waterpolo de Molins de Rei.

I per descomptat felicitar al club per la iniciativa i a les persones que van permetre que l’acte es dugués a terme.

La crònica de la festa de la rosa

Molt bon dia amics; els socialistes ja hem celebrat la festa de la rosa i us he de confessar que després de cinc anys, sens dubte és l’any que més ambient i més persones he vist.

A la zona de Molins de Rei, l’èxit ha estat total; l’arròs i les ganes de gaudir dels que ens han acompanyat (més de 150 persones) han estat uns bons ingredients. Gràcies a tots els que heu fet possible una jornada tan exitosa com aquesta.

Dels parlaments, voldria destacar la passió del Jordi Hereu, la sensibilitat de la Carme Chacón, la fermesa i claredat del President Montilla i la contundència democràtica del President José Luis Rodríguez Zapatero.

L’explicació de tot el que ha aconseguit el govern central en els tres anys i mig de legislatura, dona forces per continuar treballant al màxim per tal que el proper març puguem celebrar un altre victòria socialista; que permeti continuar treballant als que no volen guanyar vots, enfrontant territoris, sinó que senzillament creuen en la diversitat, en la pluralitat i en l’optimisme, com la millor eina per construir la societat que desitgem.

I aquesta és precisament, respectant les diferències, la visió que mantenia el Josu Jon Imaz per construir la societat basca del segle XXI. La seva renúncia a continuar presidint el PNB, en principi, és una mala notícia; tot i que caldrà veure com evolucionen les coses en el debat del nacionalisme basc. Però bé, aquest és un altre tema que tractaré en el futur.

Que tingueu molt bona setmana.

Inici de curs definitiu

Ja fa dies que ens hem retrobat, que anunciem l'inici del curs escolar i polític, que activem les agendes, en definitiva que torna la RUTINA, la feina del dia a dia i les festivitats anuals.

Els socialistes catalans tenim el proper diumenge la nostre festa de la rosa a la pineda de Gavà; és el nostre acte polític per inaugurar el proper curs polític.

L’any que tenim al davant, transitarà entre el inici de mandat dels governs municipals i autonòmics i el final de legislatura del govern central. Sense dubte, les properes eleccions generals, el proper març del 2.008, marcaran inevitablement l’agenda dels propers mesos.

La pugna electoral es presenta apassionant. Es tracta de saber si finalment la política d’ampliació de drets civils, l’enfortiment de l’Estat de Benestar, la mà estesa a les Comunitats Autònomes (amb la reforma dels diferents Estatuts d’Autonomia), i la fermesa en acabar amb el terrorisme, amb tots els mitjans a l’abast, s’acaba imposant a la política del TOT VAL PER ENFONSAR AL GOVERN.

Hem pogut sentir moltes mentides, molts arguments populistes, que només volien enfonsar la figura del president Zapatero. Vam començar sentint allò d’Espanya “se rompe”, vam sentir que el “Gobierno claudica ante los terroristas” i ja només ha faltat sentir que “Espanya entrarà en recesión”. (Per cert us recomano l’últim article escrit al seu blog, del meu company Ferran Espinosa). Tot valia per enfonsar l’actual govern central.

Us desitjo un molt bon cap de setmana i ja sabeu, si voleu passar una bona matinal i celebrar amb tots nosaltres el inici del proper curs polític, acosteu-vos a la pineda de Gavà el proper diumenge 16 de setembre.

Visa pour l’Image

Hola amics i amigues.

Avui ens tornem a trobar. Com us comentava en una entrada anterior, a partir d'ara em podreu llegir més sovint. Així, vull que aquest blog, a més d'opinió política, també em serveixi per parlar d'altres temes: aficions, viatges, lectures, esports... Allò que serveixi per tal que em conegueu un pèl més. En aquest sentit, us comento una de les meves darreres descobertes...

La primera quinzena de setembre és un període que les agendes encara no treuen fum, però sí que hi ha una cita que ja fa temps vaig posar a la meva agenda: el certamen de fotoperiodisme de la localitat de Perpinyà.

El vaig descobrir ara fa dos anys i enguany he pogut repetir l'excursió. És una bona excusa per acostar-se a la Catalunya nord, conèixer una ciutat interessant com Perpinyà i repassar l'actualitat del fotoperiodisme més crític de l'últim any. Per la cita, la ciutat de Perpinyà aprofita antigues esglésies, presons, capelles o convents per exhibir les nombroses exposicions fotogràfiques dels més prestigiosos fotoperiodistes del món. En aquest sector, el certamen és un clàssic.

L'excursió val molt la pena. Podem "viatjar" pels conflictes de l'Afganistan, de l'Irak, del Líban, de Palestina, del Timor Oriental, pels suburbis de París, de Soweto, de Xina o de la Índia, per les presons de tot el món, pel patiment infantil dels conflictes, pels efectes del Katrina, per la natura del pol nort, pels nens esclaus de Ghana, per la gent de l'Europa de l'Est, de Rússia, de Corea del Nort o pels efectes de la malària.

A tot això podem afegir el World Press Photo del 2.007. Com recordava la crònica del Periódico d'ahir, signada pel periodista Mauricio Bernal, la polèmica sobre la duresa de l'actual edició ha estat un dels protagonistes de l'edició d'aquest any.

(La foto guanyadora del 2007 per Jean Chung/World Picture Network)

El director del certamen, Jean-François Leroy, afirma que no és l'edició més dura que hi ha hagut del festival. Puc afirmar després de comparar l'edició del 2.005 i la d'enguany que comparteixo aquesta mateixa opinió. Pels que tingueu interès en veure aquest conjunt d'exposicions, penseu que el festival dura fins el diumenge vinent, 16 de setembre.

Abans però els catalans celebrarem, demà, la nostre diada nacional. Així doncs, molt bona diada nacional a tothom.

Mala Pràctica Política

D’un temps ençà un dels temes principals que ocupen el debat públic és la creixent desconfiança i la creixent llunyania entre la ciutadania i la política.

Elecció rere elecció els polítics intentem entendre les causes de les davallades en els índexs de participació.

Sempre he cregut i he opinat que les responsabilitats són compartides; això vol dir que els que exercim la política, sens dubte, no ens podem escapar en l’assumpció de responsabilitats, tot i que, val a dir, que uns més que uns altres.

La complexitat en la vertebració de l’Estat i les responsabilitats de les diferents administracions, sovint no ajuden a entendre la pràctica política; Això sumat als creixents nivells d’exigència del ciutadà, configuren una realitat complicada.

Els ciutadans VOLEM solucions i ens costa d’acceptar els debats estèrils que freqüentment només serveixen per amagar el cap sota l’ala de les responsabilitats.

Un exemple del que intento explicar és el reformat Mercat Municipal de Molins de Rei. Els usuaris, els ciutadans, volem un Mercat modern, amb tots els serveis possibles, amb detalls com papereres i bancs. Que no tingui problemes un cop ha iniciat la seva activitat, com ara goteres o problemes d’aire que afecten als usuaris i als venedors (que recordem han fet un gran esforç econòmic). Volem un Mercat que actuï de veritable motor del comerç i que revitalitzi el nostre estimat centre vila.

El que no val és que els mateixos que tenen la responsabilitat de solucionar tots els problemes de l’equipament, un cop inicien el curs polític posin sobre la taula debats ja superats sobre el finançament de l’equipament; és una maniobra estèril per desviar l’atenció i tapar la manca de capacitat per solucionar els problemes i atendre la demanda dels ciutadans.

És una manera “de fer-se l’orni” per solucionar els problemes.

En definitiva és un clar exemple de debat que no entén, ni vol entendre, el ciutadà, que allunya la pràctica política de la ciutadania; és clarament un mal exercici de la política.

Molt bon cap de setmana a tots i totes.

Retorn amb compromisos...

Molt bon dia a tots i totes,

Són molts dies que no he mantingut el contacte amb vosaltres. Espero que a trets generals tots estigueu bé.

Han estat dies de descans, dies de canvis, dies on la rutina es perd i en el meu cas, els que més em coneixeu, dies d’esport i de lectura. Però és veritat, he estat desconectat del blog i desconectat de molts de vosaltres. Sincerament crec que tots ho necessitàvem i segurament més vosaltres, després de tanta campanya i tanta activitat els darrers mesos.

Com us dèia han estat dies d’esport, de turisme, de gastronomia i també de reflexionar i de fer-se propòsits i bones intencions.

Per la meva part, a partir d’ara agafo un compromís amb tots vosaltres i és la de mantenir com a mínim i de forma constant, la comunicació amb tots vosaltres, dos cops a la setmana: els dilluns i els divendres. (Tot i que avui sigui dijous).

Avui si voleu, també podeu llegir la raó del regidor del passat dimarts, amb la que vaig inaugurar el curs polític.

Que us vagi bé l’entrada a l’activitat i fins..... divendres.