dimecres, de setembre 30, 2009

UNA ABRAÇADA MIQUEL



Avui és un dia trist a Molins de Rei. Avui acomiadem al Miquel Armengol i Arnan.

Un vilatà de pro que ha portat el nom de la nostra vila terres enllà. Un vilatà que ha fet augmentar el nostre orgull de poble. Un vilatà que ha treballat incansablament per Molins de Rei.

És difícil sintetitzar tota la seva tasca. Més enllà de tota la seva carrera professional, protagonitzada principalment a Ràdio Molins de Rei, la nostra, el Miquel ha actuat de gran dinamitzador cultural del nostre poble.

La seva energia en tirar endavant actes i esdeveniments de poble ens deixa un buit difícil de substituir. Som molts els molinencs i molinenques que trobarem a faltar la seva veu en les ones de cada matí, així com en els diferents actes de la ciutat.

Entre tots haurem de treballar per no perdre tot el que ell ha construït.

A títol personal no puc deixar d’oblidar aquella entrevista que em va fer a l’Estadi Olímpic de Barcelona amb motiu del centenari de l’Espanyol, quan va entrevistar a tots els molinencs que havíem tingut a veure amb l’Espanyol.

Des d’aquí vull donar tot el meu suport a la família i també a tots els seus companys de feina de Ràdio Molins de Rei.

Una abraçada Miquel.

dilluns, de setembre 28, 2009

SALA GÒTICA I LA FESTA MAJOR

Estem enmig de la festa Major. Entre el cap de setmana ple d’activitats i el dia del nostre patró, el dia de Sant Miquel.

Està siguent una festa Major amb molts moments per compartir amb tots vosaltres, on dissabte, dia del Camell, sobresurt sobre la resta de dies. Així ho podíem llegir el passat dissabte a "El Periódico"

Amb tot, no podem oblidar la cursa Sant Miquel (que necessita dimensionar tota la seva logística per donar cobertura a tots els participants) i tota l’activitat de les diferents entitats de la vila. Des dels Castellers, fins el Gegants, passant per les dones puntaires, l’esbart dansaire, els amics micòlegs, l’entxuscat o la interessant exposició a la sala polivalent del Foment, per veure el Molins d’ahir i d’avui ... i els que em deixo.

Però, tot i que no sigui festiu, m’agradaria destacar la jornada de portes obertes de la sala Gòtica del Palau de Requesens. El resultat de l’actuació ha estat magnífic. Els molinencs hem recuperat un espai polivalent al centre de la Vila que ens feia molta falta. (el nostre dèficit de sales és ben notori).

Ara és el moment de recordar que gràcies als diners atorgats pel plan Zapatero als municipis, Molins de Rei ha pogut fer aquesta obra. L’objectiu de dinamitzar el sector que pitjor ho estava passant amb la crisis, el sector que més destrucció de llocs de treball ha patit, va fer possible aquest fons de diners estatal. Sens dubte es tracta d’uns diners molt ben invertits i cal destacar-ho en un moment que sembla que es critiqui aquest fons arrel d’alguna obra de qüestionable necessitat.

En l’any de més diners pels municipis, Molins de Rei ha guanyat un espai fantàstic.

Per últim, felicitar a tots els Miquels i Miqueles, Rafaels i Rafaeles i Gabriels i Gabrieles.

dimarts, de setembre 22, 2009

President Montilla



Després del periode de vacances, s’acumulen els retrobaments i els diferents inicis de curs. La setmana passada era el inici del curs escolar. Ahir el inici del curs judicial. Els catalans celebrem la Diada. Els pobles i ciutats les festes majors. I finalment els socialistes la festa de la rosa.

Estem a la setmana que coincideix la festa major de Barcelona (a qui li vaig dedicat l’última entrada al blog) i després la nostra: la festa major de Molins de Rei, la festa de Sant Miquel.

És la despedida de l’estiu i l’entrada a la tardor. Passem d’un estiu, on el debat públic s’ha centrat en els casos de corrupció dels càrrecs del PP, en la possible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya i finalment sobre la consulta popular del poble d’Arenys de Munt.

En oposició a aquests temes i sense desvirtuar la seva importància, sembla que la despedida de l’estiu i el inici dels diferents cursos, hagi provocat de cop un bany de realisme. Un bany de realisme provocat per les dades econòmiques i per la dificultat que passaran molts ciutadans d’aquest país.

Són necessàries mesures globals (atenció a la cimera d’aquesta setmana del G-20 a Pittsburg) i mesures a la resta de nivells de govern. Des de Catalunya es va afrontar des del primer moment la crisi econòmica; així ens ho va recordar el president Montilla el passat diumenge a la festa de la rosa.

Un President, que creix dia a dia. Que confirma amb fets la seva determinació (ja ningú s’enrecorda de l’acord de finançament ??) i que fa de cada un dels seus discursos una combinació entre mesura i advertiment que no cal menysprear. A tall d’exemple el discurs institucional amb motiu de la Diada, que algú va voler menystenir, falten tot el respecte institucional que el President Montilla, el President de tots els i les catalanes es mereix.