UN DIA ESPECIAL

Hi ha dies assenyalats amb motiu de moltes causes. Cada causa té el seu dia.

Aquell dia que serveix per recordar la injustícia; aquell dia que serveix per conscienciar de les diferents solucions als problemes; aquell dia que serveix per recaptar fons; aquell dia que serveix per refrescar la memòria sobre tot el que hem avançat en el reconeixement dels drets... i després hi ha dies, com el d’avui.

Dies que tenen una causa, com és el de la violència de gènere. Una tremenda lacra que tenim a totes les societats; una causa a la qual s’han posat moltes mesures, però que malauradament necessiten el seu temps per tal que sorgeixen els seus efectes.

Una causa a la que els homes ens hem de sumar en bloc, una injustícia per la qual els homes sentim vergonya aliena i no podem quedar de braços plegats, indiferents, com si la cosa no anés amb nosaltres.

Els entesos ens expliquen que existeix un cercle viciós del que la víctima té immenses dificultats per sortir. Tota ajuda i tota denúncia és bona, si permetem que cada cop més el nombre de víctimes per la violència de gènere disminueixi i si cada cop el nombre d’homes que fa ús d’ella per mantenir allò que no ha pogut per altres vies, disminueixi.

Un crit de totes i totes contra la violència de gènere.

NO ÉS JUST...

No és just, Jose Luis, no és just que ens abandonis així, sobtadament. La mort no és mai justa...

No agrada començar un dia, com el dimarts passat, amb una notícia així. Avui ens hem aplegat moltes persones per dir-te l’últim adeu. I avui ens has tornat a sorpendre a tots els reunits amb la canço del rei, amb la cançó de l’Elvis Presley.

Evidentment ens separaven moltes coses a nivell polític, però tanmateix els dos vam viure amb il·lusió el ser regidors nous l’any 2.003. El dia a dia, el ritme frenètic de reunions i actes, molt sovint no permetia parlar de gaires més temes. Però quan havíem parlat, havíem descobert que més enllà dels projectes polítics, ens unien l’esport, la lectura, el fer una cervesa a la traska, al nostre poble...

El teu projecte vital s’ha interromput de forma sobtada...no és just...

L’última vegada que et vaig veure m’expressaves la teva il·lusió per la teva nova feina.

Serveixi aquest escrit, com a despedida i com a homenatge per qui va enriquir la pluralitat del nostre poble durant cinc anys.

Adeu, Jose Luis.

Assemblea de Federació del PSC del Baix Llobregat

Ara sí que podem dir que els socialistes hem acabat els processos congresuals; processos de renovació de les direccions responsables de dirigir políticament la nostre organització.

El passat mes de juliol vam fer el onzè congrés del P.S.C.

El passat octubre a Molins de Rei, vam celebrar l’assemblea local. Un nou grup de molinencs i molinenques van configurar la direcció local. Us ben asseguro, està plena d’il·lusió, de ganes de treballar per Molins de Rei, de motivació per aconseguir el veritable canvi a Molins de Rei. I és grup molt capacitat.

I ara, el passat divendres i dissabte, els socialistes del Baix Llobregat hem celebrat l’assemblea de federació. L’assemblea comarcal del P.S.C.

Ha estat una cita molt emotiva, important pel contingut i especial pel nou grup escollit per dirigir l’acció política del P.S.C. a nivell comarcal. És una direcció fonamentada en les persones, que no s’ha fet per quotes de municipis. Una direcció plural que interpretarà els problemes comuns de la comarca i que respectarà les singularitats de cada un dels pobles i ciutats que la composen. Hi ha molta feina pel davant, molta feina per construir el futur, per tenir confiança en el futur.

Ha estat també una assemblea important a nivell personal. Els meus companys i companyes de la comarca van confiar en mi per tal que la presidís.

I també ha estat important per més companys de Molins de Rei. La Carme Figueras, ha estat escollida la presidenta del Consell de Federació. La seva rellevància política està fora de qualsevol dubte. I per últim, i dins de l’executiva de la federació, com a responsable de política municipal, ha estat escollit el Miguel Zaragoza. Sens dubte, amb el temps, demostrarà que ha estat un gran encert.

Ara, toca treballar. Els reptes que tenim al davant són molt importants.

YEEEEEEESSSSSSSS......

Sí, amics i amigues. El somni s’ha fet realitat. Deixem enrere el pitjor president dels Estats Units i ho fem amb esperança, il·lusió, energia; ho fem de forma diferent, fent història i veient com un afroamericà serà el president 44 dels americans.

El somni es fa realitat amb una participació que incrementa més de 5 punts la que hi va haver ara fa quatre anys.

Ja vindran els temps d’anàl·lisi, els temps de veure i estudiar les enquestes i comparar-les amb el resultat final. Ara és el moment de disfrutar.

Avui només em molesta totes aquelles veus que comencen a dubtar del canvi, del marge de maniobra i si el canvi només serà en les formes i no en el fons. Segurament i com sempre, no veurem tot el que desitjem, però això no vol dir que les formes no siguin importants, ni que en el fons també puguin haver diferències significatives.

Avui podem dir que OBAMA serà el proper president dels Estats Units i aquest fet ens il·lusiona i motiva a molts éssers d’aquest mon globalitzat. El canvi ja està entre nosaltres.

El Gran Dia

La carrera ha estat llarga, molt llarga; interessant, molt interessant; i com totes les carreres tenen la seva meta i avui és el dia D, la meta de les eleccions més apassionants des de les del 1.960.

Són les eleccions que poden ser crucials; les del canvi. Avui els americans deixaran enrere el pitjor president dels Estats Units en molt de temps. Una administració que ha batut tots els rècords de despropòsits; guerres innecessàries, escàndols econòmics, desatenció dels seus ciutadans en les desgràcies (huracà Katrina), mala gestió econòmica amb dèficit fiscal enorme i una molt dolenta imatge exterior.

Ja fa uns quants anys vaig visitar els Estats Units; és un país especial, amb enormes atractius i sempre he pensat que s’ha de diferenciar els americans i els Estats Units, d’algun dels seus dirigents; mai he compartit el rebuig als Estats Units.

Ara i avui, malgrat les tremendes dificultats que tindrà per governar, pot ser el gran dia de Barack Obama. Fa molts mesos el vaig descobrir en un article del País. Era l’agost del 2.007. Llavors eren molts els aspirants, però ja semblava tenir l’àurea de líder.

Una imatge, una oratòria, un discurs que ha traslladat la idea del canvi a milions d’americans i que li ha permès arribar, avui, dia 4 de novembre amb les màximes possibilitats de ser el president número 44 dels Estats Units.

Els experts valoren dos grans novetats en la seva campanya. La seva immensa capacitat de recaptar diners, gràcies a milions de petites aportacions realitzades mitjançant les noves tecnologies i la gran capacitat de captar vot nou i vot jove que vol el canvi. Els nivells de registre per poder votar en sectors fins ara abstencionistes i marginals ha superat totes les previsions inicials.

Jo afegiria un altre factor clau en aquesta campanya que explica moltes coses. El vídeo emès durant les primàries amb la cançó i l’eslògan: “YES, WE CAN.”

Espero que avui sigui un gran dia.